Wikipedia lmowiki https://lmo.wikipedia.org/wiki/Pagina_principala MediaWiki 1.39.0-wmf.26 first-letter Media Special Ciciarada Utent Ciciarada Utent Wikipedia Ciciarada Wikipedia Archivi Ciciarada Archivi MediaWiki Ciciarada MediaWiki Modell Ciciarada Modell Jut Ciciarada Jut Categoria Ciciarada Categoria Portal Descüssiú Portal Purtaal Descüssiun Purtaal TimedText TimedText talk Mòdul Ciciarada Mòdul Accessorio Discussioni accessorio Definizione accessorio Discussioni definizione accessorio Mineraj 0 123291 1129638 1127068 2022-08-25T11:22:41Z Sciking 7100 wikitext text/x-wiki {{LOCC|dial=PAV}} {{f}}[[Archivi:Beryl-Fluorite-Schorl-k-104a.jpg|miniatura|Mineraj]] I '''Mineraj''' a hinn sustanz natüraj inurganich - de solet al stat solid - che se furmen in prucess geulogich, fisich, chimich.<br /> El termin ''mineral'' al se riferiss minga dumà a la cumpusiziun chimica ma anca a la strütüra cristalina del material. El stüdi di mineraj l'è ciamaa [[mineralugia]]. == Riferiment == *[https://www.britannica.com/science/mineral-chemical-compound Britannica] == Alter proget == {{Interproget}} {{Lista1000}} [[Categoria:Chimica]] [[Categoria:Geologia]] h2w1o3b4rcmw01dqfozz2tzzz1iokkr Melekeok 0 130678 1129621 944628 2022-08-25T10:08:55Z Lacky77 28646 Un poo de ciarezza wikitext text/x-wiki {{LOCC}} {{sbozz}} {{f}} [[Image:Flag of Melekeok.png|150px|right]] '''Melekeok''' a l'è vun di Stat de [[Palau]], indova che la se troeuva la capitala, [[Ngerulmud]].<br> Al gh'ha 391 abitant (2000). == Geugrafia == [[Image:Melekeok.png|right|300px]] Melekeok a l'è in sü la costa urientala de l'[[isula]] [[Babeldaob]], quela püssee granda de Palau. {{Capitaj de l'Uceania}} [[Categoria:Cità de Palau]] [[Categoria:Capitaj de l'Uceania]] isrw4d4bua74r5hnhtxgshtwr0gb11i Wikipedia:Grott/sü 4 162540 1129597 946490 2022-08-24T21:11:41Z Sciking 7100 wikitext text/x-wiki [[Wikipedia:Grott/Archivi|'''Discusiù archivìade''']] <center><p style="padding: 10px; display: inline-block; background: -moz-radial-gradient(bottom left, light green, white, light green); border: 3px solid green ; color: white; background-color: white; border-radius: 10px; box-shadow: 0px 0px 3px green; font-size: 19px; ">'''[http://lmo.wikipedia.org/w/index.php?title=Wikipedia:Grott&action=edit&section=new Derva ona discussion noeuva]'''</p><br> '''lmo-0?''' Can't speak or understand Lombard? Give a look at our [[Wikipedia:Embassy|Embassy]]! </center> {{#ifeq:{{FULLPAGENAME}}|Wikipedia:Grott| [[Categoria:Grott| ]] [[af:Wikipedia:Geselshoekie]] [[ak:Wikipedia:Community Portal]] [[als:Wikipedia:Stammtisch]] [[an:Wikipedia:Tabierna]] [[ang:Ƿicipǣdia:Þorpes Ƿiella]] [[ar:ويكيبيديا:الميدان]] [[arz:ويكيبيديا:صالون المناقشه]] [[ast:Uiquipedia:Chigre]] [[az:Vikipediya:Kənd meydanı]] [[ba:Wikipedia:Ҡоролтай]] [[bar:Wikipedia:Stammtisch]] [[bat-smg:Vikipedėjė:Aptarėmā]] [[be-x-old:Вікіпэдыя:Форум]] [[bg:Уикипедия:Разговори]] [[bm:Wikipedia:Le lavoir]] [[bn:উইকিপিডিয়া:প্রশাসকদের আলোচনাসভা]] [[br:Wikipedia:Kumuniezh/An davarn]] [[bs:Wikipedia:Čaršija]] [[bug:Wikipedia:Warung Kopi]] [[bxr:Wikipedia:Community Portal]] [[ca:Viquipèdia:La taverna]] [[cbk-zam:Wikipedia:Tambayan De Los Chavacanos]] [[ceb:Wikipedia:Tubaan]] [[chr:ᏫᎩᏇᏗᏯ:ᎾᎥ ᏄᎾᏓᎸ ᎾᎿᎢ]] [[ckb:ویکیپیدیا:دیوەخان]] [[crh:Vikipediya:Meydan]] [[cs:Wikipedie:Pod lípou]] [[csb:Wiki:Karczma]] [[cu:Википє́дїꙗ:Обьщє́ниꙗ съвѣ́тъ]] [[cv:Википеди:Канашлу]] [[cy:Wicipedia:Y Caffi]] [[da:Wikipedia:Landsbybrønden]] [[de:Wikipedia:Fragen zur Wikipedia]] [[dsb:Wikipedija:Portal]] [[el:Βικιπαίδεια:Αγορά]] [[en:Wikipedia:Village pump]] [[eo:Vikipedio:Diskutejo]] [[es:Wikipedia:Café]] [[et:Vikipeedia:Üldine arutelu]] [[eu:Wikipedia:Txokoa]] [[fa:ویکی‌پدیا:قهوه‌خانه]] [[ff:Wikipedia:Accueil]] [[fi:Wikipedia:Kahvihuone]] [[fo:Wikipedia:Undirhúsið]] [[fr:Wikipédia:Le Bistro]] [[frp:Vouiquipèdia:Lo Câfè du Velâjo]] [[fur:Vichipedie:Ostarie]] [[fy:Wikipedy:Oerlisside]] [[ga:Vicipéid:Halla baile]] [[gd:Wikipedia:Talla a' Bhaile]] [[gl:Wikipedia:A Taberna]] [[got:Wikipedia:Baurgs Gawi]] [[gu:વિકિપીડિયા:ચોતરો]] [[ha:Wikipedia:Community Portal]] [[hak:Wikipedia:Chhâm-siòng]] [[he:ויקיפדיה:מזנון]] [[hi:विकिपीडिया:चौपाल]] [[hr:Wikipedija:Kafić]] [[hsb:Wikipedija:Korčma]] [[hu:Wikipédia:Kocsmafal]] [[ia:Wikipedia:Taverna 2010]] [[id:Wikipedia:Warung Kopi]] [[ik:Wikipedia:Qargi]] [[is:Wikipedia:Potturinn]] [[it:Wikipedia:Bar]] [[iu:Wikipedia:ᐹᕐᓂᖅ]] [[ja:Wikipedia:井戸端]] [[jv:Wikipedia:Warung Kopi]] [[ka:ვიკიპედია:ყავახანა]] [[kab:Wikipedia:Tajmaɛt]] [[ki:Wikipedia:Community Portal]] [[kk:Уикипедия:Ауыл құдығы]] [[kl:Wikipedia:Katersortarfik]] [[kn:ವಿಕಿಪೀಡಿಯ:ಅರಳಿ ಕಟ್ಟೆ]] [[ko:위키백과:사랑방]] [[krc:Википедия:Форум]] [[ksh:Wikipedia:Op dr Eck]] [[kw:Wikipedia:An tavern]] [[la:Vicipaedia:Taberna]] [[lb:Wikipedia:De Staminee]] [[lbe:Википедия:Портал сообщества]] [[lg:Wikipedia:Community Portal]] [[li:Wikipedia:De kaffee]] [[ln:Wikipedia:Bísó na bísó]] [[lo:ວິກິພີເດຍ:Village pump]] [[lt:Vikipedija:Forumas]] [[lv:Vikipēdija:Kopienas portāls]] [[map-bms:Dopokan]] [[mg:Dinika amin'ny Wikipedia:Bistro]] [[mi:Wikipedia:Kōrero]] [[mk:Википедија:Селска чешма]] [[ml:വിക്കിപീഡിയ:പഞ്ചായത്ത്]] [[mn:Wikipedia:Хурал]] [[mr:विकिपीडिया:चावडी/प्रगती]] [[ms:Wikipedia:Kedai Kopi]] [[mt:Wikipedija:Pjazza]] [[mzn:Wikipedia:کومه]] [[na:Wikipedia:Domaneab]] [[nah:Huiquipedia:Tlatlahtoaloyan]] [[nap:Wikipedia:Cìrculo]] [[nds:Wikipedia:Ik bruuk Hülp]] [[nds-nl:Wikipedie:Praotkefee]] [[nl:Wikipedia:De kroeg]] [[nn:Wikipedia:Samfunnshuset]] [[no:Wikipedia:Tinget]] [[ny:Wikipedia:Community Portal]] [[oc:Wikipèdia:La tavèrna]] [[os:Википеди:Ныхас]] [[pdc:Wikipedia:Gmeeschafts-Portal]] [[pih:Wikipedia:Trii'nohlij]] [[pl:Wikipedia:Kawiarenka pod Wesołym Encyklopedystą]] [[pnt:Βικιπαίδεια:Αγορά]] [[pt:Wikipedia:Esplanada]] [[rm:Wikipedia:La pinta]] [[rn:Wikipedia:Community Portal]] [[ro:Wikipedia:Cafenea]] [[roa-rup:Wikipedia:Fãntãnã]] [[ru:Википедия:Форум]] [[sah:Бикипиэдьийэ:Кэпсэтэр сир]] [[sc:Wikipedia:Tzilleri]] [[scn:Wikipedia:Circulu]] [[sco:Wikipedia:Mercat Cross]] [[se:Wikipedia:Gáffestohpu]] [[sg:Wikipedia:Da tî lisoro]] [[sh:Wikipedia:Pijaca-Пијаца]] [[simple:Wikipedia:Simple talk]] [[sk:Wikipédia:Krčma]] [[sl:Wikipedija:Pod lipo]] [[sm:Wikipedia:Puso o le ʻaʻai]] [[sn:Wikipedia:Community Portal]] [[sq:Wikipedia:Kuvendi]] [[sr:Википедија:Трг]] [[srn:Wikipedia:Singi nanga Spoto Uku]] [[ss:Wikipedia:Likhefi leinthanethi]] [[su:Wikipedia:Sawala]] [[sv:Wikipedia:Bybrunnen]] [[sw:Wikipedia:Jumuia]] [[szl:Wikipedyjo:Sztamtisz]] [[ta:விக்கிப்பீடியா:ஆலமரத்தடி]] [[tet:Wikipedia:Kafé]] [[tg:Википедиа:Қаҳвахона]] [[th:วิกิพีเดีย:ศาลาชุมชน]] [[tl:Wikipedia:Kapihan]] [[tr:Vikipedi:Köy çeşmesi]] [[tt:Википедия бәхәсе:Җәмгыять үзәге]] [[tum:Wikipedia:Community Portal]] [[tw:Wikipedia:Community Portal]] [[uk:Вікіпедія:Кнайпа]] [[uz:Joriy Hodisalar]] [[vec:Wikipedia:Ciàcołe]] [[vi:Wikipedia:Thảo luận]] [[vls:Wikipedia:Café]] [[vo:Vükiped:Kafetar]] [[wa:Wikipedia:Cåbaret]] [[wo:Wikipedia:Pénc mi]] [[wuu:Wikipedia:红茶坊]] [[yi:װיקיפּעדיע:קאווע שטיבל]] [[zea:Wikipedia:Durpsuus]] [[zh:Wikipedia:互助客栈]] [[zh-min-nan:Wikipedia:Chhiū-á-kha]] |[[Categoria:Grott|{{PAGENAME}}]]}} 5i6updgf0mdio4l48hzyo48jpc789ou Borlada de Costantinopel 0 212552 1129562 1129450 2022-08-24T20:07:54Z Glz19 13849 Scancelada la modifega 1129450 de [[Special:Contributions/Gat lombard|Gat lombard]] ([[User talk:Gat lombard|Ciciarada]]) wikitext text/x-wiki {{SL}} {{varda che bèl|grafia=SL}} [[Archivi:Siege of Constantinople BnF MS Fr 9087.jpg|miniatura|La toma de Costantinopel, miniadura francesa contemporania.]] La '''toma de [[Costantinopel]]''' (in [[lengua greca|grec]]: ''Ἃλωσις τῆς Κωνσταντινουπόλεως''; in [[lengua türca|turc]]: ''İstanbol'on Fethi'', '''Conquista de Istanbul''') l'è staita la conquista [[Impero Otoman|otomana]] de la [[capitala]] de l'[[Imper Bizantin]] ind el [[29 05|29 de maj]] del [[1453]]. La toma de la citaa l'ha segnad la fin de l'Imper d'Orient, qe al durava de circa mella agn; i territore restaits i sarà conquistads ind el jir de poc agn (la [[Despotad de Morea|Morea]] ind el [[1460]], e l'[[Imper de Trebisonda]], stat bizantin indipendent nassid despò de la [[IV croxada]], ind el [[1461]]). L'[[assede]], guidad del [[sultan]] [[Maomet II]], de apena 21 agn, l'era començad duu mis inants. I bizantin i era guidads de l'imperador [[Costantin XI Paleolog]], incoronad ind el [[1448]]. Dei storeg i dovra la data de la toma de la citaa per marcar la fin del [[Medioev]]. == Ol contest == [[File:Mediteràneo Orientàl 1450 - lmo.svg|miniatura|Ol Mediterrani oriental ind el [[1450]].]] I Turc Otoman i era rivads ind l'Anatolia a'l prencepe del [[Sécol XIV|XIV secol]]. Ind el [[1331]] i hera conquistad [[Nicea]], la principala citaa bizantina de la rejon; ind el [[1354]], grazie a la guerra civila intra l'imperatrix [[Anna de Savoia|Ana de Savoia]] e 'l [[Joann VI Catecuzen]], i hera ciapad [[Gallipoli|Gallipol]], qe l'era insé deventada una testa de pont ind i [[Balcan]]. Ind el [[1361]] l'era la volta de [[Adrianopel]] (ciamada dei turc Edirne), qe ind el [[1365]] la deventerà la nœva capitala otomana. A l'[[Imper Bizantin]] i restava adoma [[Costantinopel]], [[Thessaloniki|Tessalonega]] (perdida ind el [[1422]]) e la [[Morea]]. La capitala (''enclav'' bizantina in territore otoman) la sarà assediada plu volte, ma senza resultads. Ind el [[Assede de Costantinopel (1394)|1394]] la [[bataia de Nicopel]] e ol rivar del [[Tamerlan]], qe al vencerà i Otoman ind la [[bataia de Ankara]] ([[1402]]), i salverà la citaa. Ind el [[Assede de Costantinopel (1422)|1422]] i Otoman i sarà fermads sota i [[mure del Teodosi]]. Ind el [[1444]] la [[bataia de Varna]], con la distruzion de l'armada cristiana, la segnerà la fin dei tentativ ocidentai de descaçar i turc dei Balcan. Prope in qesta ocasion l'è stait ciar ol pericol, per i turc, de hir-g miga ol controll total del [[Streit dei Dardanei]]: prima del rivar dei trœpe fresqe de l'[[Anatolia]], blocade de la flota [[Republica de Venésia|veneziana]] (sqivada fors grazie ai condizion atmosferege), i Otoman i era dree a perder la guerra, tant qe ol [[sultan]] [[Murad II]] l'hera domandad un armistizi, in cambe de la cession d'un qualc territore a [[Serbia]] e [[Ungeria]]. == I preparativ == === Maomet II === [[Archivi:Conquest of Constantinople, Zonaro.jpg|miniatura|Ol Maomet II a'l coo del so esercet, cond arent ol canon de l'Urban.]] Ol [[Maomet II]] l'era deventad sultan ind el [[1451]], a l'etaa de 21 agn. Joven e ambizios, l'era semper stait ossessionad del penser de conquistar [[Costantinopel]]. Ol so pader, ol [[Murad II]], a l'hera slontanad plu volte de la cort per circar de calmar i so ecess. Una volta indait a'l poder, l'hera subet començad a organizar la presa de la citaa. In del avril del [[1452]] l'indava de dent ol territore imperial, in su la sponda europea del [[Bosfor]], e al començava la costruzion de la forteza ciamada [[Rumeli Hisar]], poc de plu d'una dexina de qilometer a nord de Costantinopel. In quater mis ol lavorar l'era fenid. Insema a la forteza de [[Anadolu Hisar]] (prope denants, su de l'oltra riva), al rendiva asquas impossibel per la citaa i collegaments cond el [[Mar Neger]] (e sovertut cond i colonie jenovese in [[Crimea]]). I ambassador de l'imperador bizantin, mandads a protestar, i sarà decapitads. Ol sultan al fa anc descaçar tuts i grec ind la zona de Edirne; e al riverà anc'pò a trasferir-s per tri dé denants a Costantinopel per studiar i so difese. A l'istess temp, i è faits i preparativ per ol trasport dei canon. Ol plu grand, costruid de un injegner ungeres de nom [[Urban]] (qe prima l'hera circad de far-s ciapar dei bizantin, qe però i g'hera miga i solds), l'era long 8 meter, al sjaventava dei ploc de 600 qili con d'una jitada de un mili, e al g'hera besogn de 700 omegn per la manotenzion e 60 bœv per tirar-l. Ol ''beylerbey'' de la Romelia al passerà tut l'invern del 1452 a sistemar la strada de Edirne a Costantinopel, per far passar i canon. L'esercet organisad del Maomet II a l'è imponent: plu de 160000 omegn (ma vergun al dix anca 700000), intra i quai 12000 [[janisser]], i trupe cernide. Ol parc artelaria l'è ol plu grand mai vest. Anc la flota l'era imponent: ol sultan l'era capid qe la ciav de la vitoria l'era circondar la capitala bizantina de tute i bande. I font plu prudent i parla de plusse de cent nav. === Costantin XI === [[Archivi:Walls of Teodosio II scheme lmo.svg|miniatura|Strutura dei Mure del Teodosi.]] Inants de deventar imperador ind el [[1449]], ol Costantin Paleolog l'era stait despota de Morea, e l'hera combatid plu volte contra i Otoman. <br /> Dop de la so incoronazion, l'hera començad a circar dei aiœts in ocident, in cambe de l'union de la [[ciexa ortodossa]] a qella [[ciexa catolica|catolega]]. Ma la situazion l'era miga favorevola: dop de la [[bataia de Varna]], l'[[Ungeria]] (qe l'era in bega cond el [[Sacro Roman Impero]]) e i oltre potenze orientai i g'hera miga i forze; [[França]] e [[Ingilterra]] i era dree a combater-s ind la [[Guerra dei Cent Agn]]; [[Republica de Venezia|Venezia]] e [[Republega de Jenova|Jenova]] i era in contrast intra de lor. Adoma ol [[Papa]] [[Papa Nicolaus V|Nicolò V]] l'hera respondid a l'apell, e ind el [[1452]] i era rivads a Costantinopel 200 arcer. Ol 12 de dexember de l'istess ann la sarà proclamada l'union intra i ciexe, miga senza malumor ind la citaa. I g'era anca dei importants nobei qe i era miga decorde: per esempe ol ''Megas Dux'' Luca Notaras al dixiva de preferir i turc a'l Papa. Intratant l'imperador al riceviva ol permess dei Venezian de la citaa per ciapar i nav latine per la difesa. In del jenar del [[1453]] i riva 700 jenoves guidads del famos condotier [[Joann Jostiniani Longo]], qe l'è nominad del Costantin comandant del front de terra, cond el titol de ''strategos autokrator''. Al riva anc'pò un nobel castiglian, ol don Francisco de Toledo (qe al dixiva de vesser un discendent dei [[Comnen]]), e al se jonta ai difensor anc ol prencep ''[[Orhan Çelebi|Orkhan]]'', pretendent a'l tronn otoman qe al viviva a Costantinopel. Ol total dei forze l'è miser: 4000 soldads bizantin, 2000 forester, 983 citadin grec (intra i quai anca dei moneg), per difend i circa 22 qilometer de la cerca dei mure. La flota la contava 37 nav, circa mitaa latine, protejide de la granda cadena del [[Coren d'Or]]. I jenoves de [[Beyoğlo|Pera]], ol quarter in su l'oltra riva del Coren, i s'era deciarads neutrai, ma i hera dait ol permess de tacar-la ind la so banda. == L'assede == [[Archivi:Siege of Constantinople 1453 map-fr.svg|miniatura|Sqierament dei trupe e dei comandants ind el assede]] I Otoman i comença a bombardar i [[mure|Mure de Teodosi]] ol 6 de avril, in seguet a'l refud de l'imperador bizantin de consegnar la citaa. Dop de apena do dé, un toc intra ol palaz dei ''Blacherne'' e ol ''Lycus'' l'era jamò crollad; ma ol dé dop i difensor i hera jamò rivads a justar-l su. Intratant ol sultan al fa començar a scavar dei galerie sota i mure e a impienir ol fossat.<br /> Grazie a'l canon de l'Orban (anc se al pudiva sbarar adoma set volte per dé), i Otomàgn i derv for tants bux in dei mure, ma de nocc i bizantin i lavora per sistemar-le con dei ploc e dei sac de terra; indove ol mur al g'è plu, i tira in pé dei palizade de legn e baril de sabia. Per circar de protejer i mure de i artelarie otomane, i assediads i dovra dei tapé de lana e de cœram.<br /> Anc in sul mar i turc i g'ha dei dificoltaa: do assalts, ol 9 e 'l 12, per circar de penetrar ind el [[Coren d'Or]], i è fermads de i nav a difesa de la cadena. Ind i dé despos, però, i riva dei oltre nav de rinforz per ol comandant Balta-oghlu, e insé i turc i riva a controlar tut ol [[Mar de Marmara]].<br /> Ol 18 un massess assalt ind la zona centrala di mure (la plu ruvinada dei bombardaments e cond el fossad impienid), començad do ore dop del tramont, l'è fermad del [[Joann Jostinian Longo|Jostinian]] despos de quater ore e 200 morts intra i assaltador.<br /> Duu dé dop una minuscola flota greca-jenovesa l'è rivada a sqivar ol bloc naval e a refœrnir la citaa de arme e de maiar.<br /> [[Archivi:Kusatma Zonaro.jpg|miniatura|left|Maomet II al varda i operazion]] L'era ciar a'l sultan qe senza rivar a entrar ind el Coren d'Or e tacar i mure anc de qella banda, i bizantin (anc se poc) i pudiva tegnir la citaa. Vergun al g'hera cœntad su qe i [[Republica de Venezia|Venezian]] i hera [[Galeas per montes|spostad via terra una flota]] del [[Adige|Adije]] a'l [[lag de Garda]]. Insé ol 20 de avril tante mella artijan i començava a lavorar per preparar ol trasport de 72 nav in su la terra per 4 km, per ajirar Pera e entrar ind el Coren d'Or. In qesta ocasion l'è staita fatala la cerna dei jenoves de Pera de mantegnir la neutralitaa, perqè i havress pudid subet blocar tut.<br /> I assediads i g'hera adoma una possibilitaa: bruxar la flota nemica con una sortida noturna. Ma i preparativ e i discussion intra i alleads su la composizion de la flota i và inanz infina a'l 28, e la notizia la g'ha ol temp de rivar ai oregie del sultan per mez de un jenoves de Pera. Insé la spedizion l'è un disaster: i cristian i è slontanads e i ha perdid do nav. Ol sultan al fa justiziar i prijoner, e l'imperador al fa l'istess cond i so, qe i è decapitads sui mure in 260.<br /> Con qesta vitoria i Otoman i hera ciapad un gross vantaj stratejeg. Per collegar ol nœv front con qell dei mure de terra, ol sultan l'ha fait costruir un pont (fait con do file de baril ligads insema con sora dei trav de legn) sul Coren d'Or.<br /> Intratant, la citaa l'è provada de l'assede: l'imperador al g'ha de ciamar i ric e i ciexe per circar de tirar insema dei aiœts per i plussee besognos.<br /> I assalts otoman i è però fermads anc'mò dei difensor, ol 7 de maj (ind i bande del ''Lycus''), ol 12 (dop qe i è penetrads ind el palaz imperial de le ''Blacherne'') e ol 18 (la granda [[torr d'assede]] costruida per l'ocasion l'è faita saltar in aria con dei baril de [[polver de sbar]]). Ol 23, dop qe i ha brocad un ufiçal turc, i cristian i riva a cognosser la posizion dei gallerie sota i mure, e i le fa borlar jo tute. === L'assalt final === Propre ol 23, però, la riva la notizia plœ amara per i difensor: la flota cristana de socors prometida dal Papa l'è anc'mò blocada ind el mar Ejee.<br /> I Otoman, qe i le sà miga, i è dree a decidir cosa far. Una proposta de levar l'assede in cambe de un tribut de 100.000 [[bisant (moneda)|bisants d'or]] l'è inviada ai difensor, qe dopo una qualc temp i la refuda.<br /> A la fin, Maomet al decid de tentar un œltem assalt prima de lassar perd. I mure i è bombardade con plœ intensitaa (la palizada del ''Lycus'' l'è botada jo) fina al 27 de maj, quand ol sultan al comanda un dé de repos e pregïera per preparar-s a la bataia.<br /> I difensor i è staits avisads dei intenzion dei turc de un qualc cristian ind l'armada otomana, e anc'pò lor i se prepara: i è organizade dei procession sota i mure con l'[[icona (relijon)|icona]] de la [[Verjine Odijitria]], un'ultema messa cristiana (senza distinzion intra catoleg e ortodoss) l'è celebrada ind la [[Hagia Sofia|basilega de Santa Sofia]], cond la proclamazion de l'union de i do Ciexe. Ol 28, tœts qei qe i era bon de tegnir un arma ind la citaa i è mandats sœ i mure, e i porte de la cerca interna i è serade. L'assalt al comença ol 29 ai 3. L'armada otomana l'è spartida in quater parts: * ''Ishaq'' e ''Mahamud Pasha'': sezion meridionala dei mure de terra ([[Porta d'Or]]), aprœv a'l Mar de Marmara. * Sultan Maomet II: sezion centrala, val del ''Lycus'' e [[Porta de San Roman]]. * ''Zaganos Pasha'': sezion setentrionala, Palaz dei ''Blacherne''. * ''Hamza Beg'': flota greca ind el Coren d'Or. [[Archivi:The Fall of Constantinople,.jpg|miniatura|L'assalt dei janisser a la Porta de San Roman]] Ol sforz principal l'era ind el setor guidad dal sultan, ma i olter comandands i g'hera de tegnir ocupade i trœpe cristiane sœ tœt ol perimeter dei mure, per permeter-ga miga de jontar-s ind un pont. I prim a partir i è i ''bascibuzuk'', i trupe miga regolar, per fruar i difensor. Armads a la lejera, i è obligads a tacar da la polizia militar, jamò pronta a flajelar qei qi torna indree. L'assalt l'è slontanad in do ore, senza problemi per i assediads.<br /> Dopo un olter bombardament, l'è la volta di trœpe regolari, qi met a dura prova i difensor. Ind el setor central, i cristian i tegn dur fina a un ora prima de l'alba, quand un sbar del canon de Orban bota jo la palizada, e 300 turc i entra dent; ma l'istess imperador al se met a la testa di difensor, qi descaça vià i musulman e i sistema i difese. Anc ind la zona meridionala i turc i và vexin a sfondrar, ma i è fermads dai monaci guidads dal princep ''Orkhan''.<br /> Co'i difensor provads da una noit intera de combatiments, ol sultan l'era pront a mandar a l'assalt i [[janisser]], i trœpe cernide de la so armada. Ma dop de un'ora de dura lota, anca qesta volta i difensor i era dree a descaçar i nemix, quand ol Jostinian l'è ferid in manera grev da un colp d'artelaria. L'è miga tant la toma del comandant a demoralizar i difensor, ma la so pretesa di ciav de la cerca interna per ritirar-s. Sobet di olter i ga và dree, e ind el mentre l'imperador l'è informad qe i turc i è entrads ind la zona di ''Blacherne'', grazie a una [[posterla]] (la ''[[Kerkoporta]]'') qe vergun l'hera lassad in polarœla, forse dopo una sortida. Ol temp de rivar sœl post e i hera jamò staits descaçads, ma senza l'imperador e ol Jostinian, la porta de San Roman l'è trop debola: un grup de una trentina de janisser, guidad da un jigant de nom ''Hasan'', l'è rivad a conquistar la palizada, anc qe al preze de la metaa di so elements, e a tegner la posizion. Ol caminament intra i do cerqe di mure l'è pien de bus (faits per ciapar la terra per rinforzar la palizada) e la plœ part di soldads bizantin, provads dai combatiments, i ga borla dent, e l'è miga possibel per i difensor crear una difesa eficax sœ la cerca interna di mure.<br /> Quand al riva l'imperador, l'è tarde: g'è tropa jent per cercar de serrar la porta de San Roman, e i turc i è dree a entrar in citaa. Donca, tirade vià le insegne imperiale, al sa bœta ind la sgarugada, indove al trova la mort. Al par qe l'habie diit, prima de indar: "G'è-l miga qé un cristian qe al g'ha voia de ciapar ol mè coo?". Oramai la citaa l'era perdida, e i œltem difensor i era dree a scapar per circar de protejer i so famee. L'œneg qe al resist anc'mò l'è ol continjent cretes in tre torr di mure del Coren d'Or. A la fin de la matinada i se renderà in cambe de la libertaa. Ol sultan al farà ol so ingress adoma ind el dopo mezdé, a travers la Porta de San Roman. == I conseguenze == [[File:Benjamin-Constant-The Entry of Mahomet II into Constantinople-1876.jpg|miniatura|L'ingress de Maomet]] Dop de l'ingress di turc in citaa, i è començade i violenze e ol saqej. Al prencepe i otoman i copava tœts i citadin qi trovava, in seguet l'è vegnid ol temp de ciapar di sqiavi (a la fin i sarà 30000). La stessa sort l'è tocada ai tants qe i hera circad refujo ind la Basilega de Santa Sofia. Tœts i palaz e i case i hera saqejade dai soldads, ma una qualc quarter l'è stait risparmiad grazie ai so abitants, qe i ha sobet dervid i porte al sultan e fait at de sotomission.<br /> La plœ part di ciexe i è trasformade in mosqee (anc Santa Sofia), ma Maomet II al voliava vesser ol sovran anc di cristian, e l'ha evitad de trasformar qelle di quarter qi s'hera rendids senza combater. Al s'è limitad a fa jœstiziar una dexina de notabel (plœ ol princep ''Orhan'', ol balio venezian e ol console catalan), e l'ha nominad un patriarca per i so suditi grec. La nœva sede la sarà la [[Ciexa di Sants Apostoli]], la plœ granda de la citaa dopo Santa Sofia.<br /> Dopo la conquista Maomet al sarà cognissid anc come ''Fātiḥ'' (ol Conquistador), e al sa farà ciamar ''Qaysar-ı Rum'' (Cesare di Romei). La citaa la deventa la nœva capital (al post de [[Edirne]]), e la sarà ripopolada con l'imigrazion da tœt l'Impero Otoman, e ind i secoi sucessiv la tornerà al splendor qe al mancava ind i œltem agn de l'Impero d'Orient.<br /> Dopo la conquista la sarà ciamada Istambul o ''Ḳosṭanṭīnīye'' in Orient (semper Costantinopel in Ocident) fina a la fin del Califad, quand la republica turca la sposterà la capital ad [[Ankara]] e la tegnerà come nom oficial adoma ol prim.<ref>[http://www.treccani.it/enciclopedia/istanbul/ Istambul ind la ''Treccani'']</ref> == Tentativ de riconquista == === Lampo Birago === Dopo la toma de la citaa, ol Papa [[Papa Nicolaus V|Nicolò V]] al g'ha l'intenzion de convocar una nœva [[croxada]] per riconquistar-la. Al nomina una comission de cardinai per stœdiar la quistion, e al domanda a [[Lampo Birago]] (un umanista milanes) de scriver ol pian general de la guerra. Per far-l l'impiega ol temp in tra ol lœi 1454 e ol marz 1455 (mis de la mort del Papa).<ref name=zhistorica> {{it}} [http://zweilawyer.com/2016/04/06/lampo-birago-e-la-ri-conquista-di-costantinopoli/ ''Lampo Birago e la riconquista di Costantinopoli'' - Zhistorica]</ref> Ol proget (ciamad ''Ad Nicolaum V pontificem maximum Strategicon adversus Turcos'') preved de organizar un esercet de 12000 cavalier e 15000 fants, tœts italian, plœ 5000 cavalejer di oltre bande. Dopo un sbarc in [[Morea]], i soldads i g'havress de fogar i grec a revoltar-s contra i turc e marciar a nord, infina a Costantinopel.<ref name=zhistorica/> La croxada l'è mai staita convocada, e per la mort del so plœ grand sostegnidor, e per la cressida de la potensa otomana. G'è anc de dir qe la Morea, dopo agn de guerre (adoma una dexina de agn prima i turc i hera reduxid in s'ciavituu 60.000 omegn) l'era in d'una condizion disastrosa. Dificel pensar qe ol sostegn imajinad del Lampo al saress rivad.<ref name=zhistorica/> === Guerra de Crimea === Ind [[Russia]], qe dop de la fin de l'Imper Bizantin l'era deventada la principala potenza ortodossa, lo [[Zar]] [[Ivan III de Russia|Ivan III]] l'hera sposad la nevoda de l'ultem imperador bizantin (mort senza ereds), [[Sofia Paleologa]], e [[Mosca]] l'era ciamada per qell ''la Terza Roma''.<ref> {{it}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/sofia-paleologo-granduchessa-di-mosca/ Sofia Paleologo - Treccani]</ref> Con la crisi de l'Imper Otoman ind el [[XVIII secul|XVIII secol]], i potenze europee i ha començad a interferir ind la politega turca. La [[Russia]] la circava un acess a'l [[mar Mediteraneo|Mediterani]], e ind el [[1833]], dop vesser rivad a i porte de Costantinopel cond un esercet de 10000 omegn, ol Zar [[Nicola I de Russia|Nicola I]] l'ha firmad cond el Sultan ol [[Tratad de Hünkâr İskelesi]], cond el qual i nav russe i g'hera ol passaj liber ind i [[Dardanei]] e ind el [[Bosfor]].<ref name=limes> {{it}} [http://www.limesonline.com/europa-contro-russia-in-crimea-la-prima-volta/76624 ''Europa contro Russia in Crimea, la prima volta'' - Limes]</ref> Preocupade de la Russia, [[França]] e [[Ingilterra]] ind el [[1841]] i ha siglad cond el nœv Sultan la [[Convenzion de Londra (1841)|Convenzion de Londra]], cond la quala l'era stabilid qe i streits i saress staits serrads per la Russia in cas de conflit.<ref name=limes/> Stœf dei cambiaments ind la politega de la [[Sublime Porta]], Nicola I l'ha començad a pensar a una guerra per conquistar Costantinopel e ol controll definitiv in su i streits.<ref name=limes/> Ind el 1853, cond el pretest de la tutela dei [[Lœg Sants]] e de la popolazion ortodossa ind el Imper Otoman, l'ha deciarad [[Guerra de Crimea|guerra]] ai turc. Con l'intervent de França e Ingilterra e la fraca del Zar ind el assede de [[Sebastopol]], l'Imper Otoman l'è miga crollad fina a la fin de la [[Prima Guerra Mondial]]a.<ref name=limes/> === ''Megali Idea'' === [[Archivi:Greece in the Treaty of Sèvres.jpg|miniatura|Ol projet de la ''Megali Idea'']] Despos de l'indipendenza de la Grecia, la ''[[Megali Idea]]'' (in [[lengua greca|grec]] Μεγάλη Ιδέα, "Granda Idea") l'è staita l'obietiv del [[nazionalism]] grec. Ol projet al prevedeva de reunir tuts i grec (a'l temp presents anca in su i coste turqe del [[mar Egèo|mar Ejee]] e del [[mar Neger]]) ind un uneg stat con capital Costantinopel.<ref>{{it}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/megali-idea/ Megali Idea - Treccani]</ref> Dop de la [[Prima Guerra Mondial]]a, l'Imper Otoman l'è stait desligad e la Grecia l'ha ciapad la rejon de [[Smirna]] e la [[Tracia Orientala]] ([[tratad de Sèvres]]). La mancava adoma Costantinopel e la rejon di Streits, sota control internazional. Donca la Grecia l'ha [[guerra greco-turca (1919-1922)|diciarad guerra]] a la Turqia per obligar-la a renunziar a la so vegia capitala. Despos de un period sfavorevol, grazie a l'''[[Atatürk]]'' i turc i è rivads a vencer la guerra, e i grec i è staits descaçads vià anca de Smirna. In seguet a'l [[jenocidi grec]]<ref> {{it}} [https://www.avvenire.it/agora/pagine/greci-del-ponto-altro-genocidio ''Greci del Ponto, l'altro genocidio'' - Avvenire]</ref> (1914-1922) e a'l definiv [[tratad de Losanna (1923)|scambe de popolazion]] (1923), i è terminade i rivendicazion greqe ind l'area, anc se a'l dé d'incœ la ''Megali Idea'' l'è deventada vun dei obietiv del partit grec [[Alba Dorada]].<ref>{{it}} [http://www.ansamed.info/ansamed/it/notizie/rubriche/politica/2012/06/15/Grecia-leader-neonazisti-greci-vuole-Istanbul-Smirne_7042460.html ''Grecia: leader neonazisti greci vuole Istambul e Smirne'' - AnsaMed]</ref> == Ind la cultura == * In Grecia la toma de la citaa l'ha cread tante lejende e cants de la tradizion popolara, e l'imperador Costantin XI l'è un sant per la Ciexa Ortodossa. * Ind el [[2012]] l'è stait produxid in [[Turqia]] ol film ''[[Fetih 1453]]'' (in [[ingles]]: ''Conquest 1453''), qe al parla de la conquista de la citaa.<ref> {{en}} [http://www.imdb.com/title/tt1783232/ Imdb.com]</ref> == Riferiments == <references/> == Bibliografia == * {{it}} ''Le grandi battaglie del Medioevo'', Andrea Frediani, ISBN 978-88-541-7277-7, cap. Costantinopoli 1453. Al pœl vesser lejid (adoma una part) ''online'' [http://www.porphyra.it/Porphyra7.pdf qé] (pag. 98-104). * {{it}} [http://zweilawyer.com/2016/04/06/lampo-birago-e-la-ri-conquista-di-costantinopoli/ ''Lampo Birago e la riconquista di Costantinopoli'' - Zhistorica]. * {{it}} [http://www.limesonline.com/europa-contro-russia-in-crimea-la-prima-volta/76624 ''Europa contro Russia in Crimea, la prima volta'' - Limes]. [[Categoria:Impero Bizantin]][[Categoria:Impero Otoman]][[Categoria:Storia medieval]][[Categoria:Storia greca]][[Categoria:Storia turca]] kuwqjg1waj037sbc0sq9nb4510fp5ia 1129563 1129562 2022-08-24T20:08:20Z Glz19 13849 Scancelada la modifega 1129436 de [[Special:Contributions/Gat lombard|Gat lombard]] ([[User talk:Gat lombard|Ciciarada]]) wikitext text/x-wiki {{SL}} {{varda che bèl|grafia=SL}} [[Archivi:Siege of Constantinople BnF MS Fr 9087.jpg|miniatura|La borlada de Costantinopel, miniadura francesa contemporania.]] La '''toma de [[Costantinopel]]''' (in [[lengua greca|grec]]: ''Ἃλωσις τῆς Κωνσταντινουπόλεως''; in [[lengua türca|turc]]: ''İstanbol'on Fethi'', '''Conquista de Istanbul''') l'è staita la conquista [[Impero Otoman|otomana]] de la [[capitala]] de l'[[Imper Bizantin]] ind el [[29 05|29 de maj]] del [[1453]]. La toma de la citaa l'ha segnad la fin de l'Imper d'Orient, qe al durava de circa mella agn; i territore restaits i sarà conquistads ind el jir de poc agn (la [[Despotad de Morea|Morea]] ind el [[1460]], e l'[[Imper de Trebisonda]], stat bizantin indipendent nassid despò de la [[IV croxada]], ind el [[1461]]). L'[[assede]], guidad del [[sultan]] [[Maomet II]], de apena 21 agn, l'era començad duu mis inants. I bizantin i era guidads de l'imperador [[Costantin XI Paleolog]], incoronad ind el [[1448]]. Dei storeg i dovra la data de la borlada de la citaa per marcar la fin del [[Medioev]]. == Ol contest == [[File:Mediteràneo Orientàl 1450 - lmo.svg|miniatura|Ol Mediterrani oriental ind el [[1450]].]] I Turc Otoman i era rivads ind l'Anatolia a'l prencepe del [[Sécol XIV|XIV secol]]. Ind el [[1331]] i hera conquistad [[Nicea]], la principala citaa bizantina de la rejon; ind el [[1354]], grazie a la guerra civila intra l'imperatrix [[Anna de Savoia|Ana de Savoia]] e 'l [[Joann VI Catecuzen]], i hera ciapad [[Gallipoli|Gallipol]], qe l'era insé deventada una testa de pont ind i [[Balcan]]. Ind el [[1361]] l'era la volta de [[Adrianopel]] (ciamada dei turc Edirne), qe ind el [[1365]] la deventerà la nœva capitala otomana. A l'[[Imper Bizantin]] i restava adoma [[Costantinopel]], [[Thessaloniki|Tessalonega]] (perdida ind el [[1422]]) e la [[Morea]]. La capitala (''enclav'' bizantina in territore otoman) la sarà assediada plu volte, ma senza resultads. Ind el [[Assede de Costantinopel (1394)|1394]] la [[bataia de Nicopel]] e ol rivar del [[Tamerlan]], qe al vencerà i Otoman ind la [[bataia de Ankara]] ([[1402]]), i salverà la citaa. Ind el [[Assede de Costantinopel (1422)|1422]] i Otoman i sarà fermads sota i [[mure del Teodosi]]. Ind el [[1444]] la [[bataia de Varna]], con la distruzion de l'armada cristiana, la segnerà la fin dei tentativ ocidentai de descaçar i turc dei Balcan. Prope in qesta ocasion l'è stait ciar ol pericol, per i turc, de hir-g miga ol controll total del [[Streit dei Dardanei]]: prima del rivar dei trœpe fresqe de l'[[Anatolia]], blocade de la flota [[Republica de Venésia|veneziana]] (sqivada fors grazie ai condizion atmosferege), i Otoman i era dree a perder la guerra, tant qe ol [[sultan]] [[Murad II]] l'hera domandad un armistizi, in cambe de la cession d'un qualc territore a [[Serbia]] e [[Ungeria]]. == I preparativ == === Maomet II === [[Archivi:Conquest of Constantinople, Zonaro.jpg|miniatura|Ol Maomet II a'l coo del so esercet, cond arent ol canon de l'Urban.]] Ol [[Maomet II]] l'era deventad sultan ind el [[1451]], a l'etaa de 21 agn. Joven e ambizios, l'era semper stait ossessionad del penser de conquistar [[Costantinopel]]. Ol so pader, ol [[Murad II]], a l'hera slontanad plu volte de la cort per circar de calmar i so ecess. Una volta indait a'l poder, l'hera subet començad a organizar la presa de la citaa. In del avril del [[1452]] l'indava de dent ol territore imperial, in su la sponda europea del [[Bosfor]], e al començava la costruzion de la forteza ciamada [[Rumeli Hisar]], poc de plu d'una dexina de qilometer a nord de Costantinopel. In quater mis ol lavorar l'era fenid. Insema a la forteza de [[Anadolu Hisar]] (prope denants, su de l'oltra riva), al rendiva asquas impossibel per la citaa i collegaments cond el [[Mar Neger]] (e sovertut cond i colonie jenovese in [[Crimea]]). I ambassador de l'imperador bizantin, mandads a protestar, i sarà decapitads. Ol sultan al fa anc descaçar tuts i grec ind la zona de Edirne; e al riverà anc'pò a trasferir-s per tri dé denants a Costantinopel per studiar i so difese. A l'istess temp, i è faits i preparativ per ol trasport dei canon. Ol plu grand, costruid de un injegner ungeres de nom [[Urban]] (qe prima l'hera circad de far-s ciapar dei bizantin, qe però i g'hera miga i solds), l'era long 8 meter, al sjaventava dei ploc de 600 qili con d'una jitada de un mili, e al g'hera besogn de 700 omegn per la manotenzion e 60 bœv per tirar-l. Ol ''beylerbey'' de la Romelia al passerà tut l'invern del 1452 a sistemar la strada de Edirne a Costantinopel, per far passar i canon. L'esercet organisad del Maomet II a l'è imponent: plu de 160000 omegn (ma vergun al dix anca 700000), intra i quai 12000 [[janisser]], i trupe cernide. Ol parc artelaria l'è ol plu grand mai vest. Anc la flota l'era imponent: ol sultan l'era capid qe la ciav de la vitoria l'era circondar la capitala bizantina de tute i bande. I font plu prudent i parla de plusse de cent nav. === Costantin XI === [[Archivi:Walls of Teodosio II scheme lmo.svg|miniatura|Strutura dei Mure del Teodosi.]] Inants de deventar imperador ind el [[1449]], ol Costantin Paleolog l'era stait despota de Morea, e l'hera combatid plu volte contra i Otoman. <br /> Dop de la so incoronazion, l'hera començad a circar dei aiœts in ocident, in cambe de l'union de la [[ciexa ortodossa]] a qella [[ciexa catolica|catolega]]. Ma la situazion l'era miga favorevola: dop de la [[bataia de Varna]], l'[[Ungeria]] (qe l'era in bega cond el [[Sacro Roman Impero]]) e i oltre potenze orientai i g'hera miga i forze; [[França]] e [[Ingilterra]] i era dree a combater-s ind la [[Guerra dei Cent Agn]]; [[Republica de Venezia|Venezia]] e [[Republega de Jenova|Jenova]] i era in contrast intra de lor. Adoma ol [[Papa]] [[Papa Nicolaus V|Nicolò V]] l'hera respondid a l'apell, e ind el [[1452]] i era rivads a Costantinopel 200 arcer. Ol 12 de dexember de l'istess ann la sarà proclamada l'union intra i ciexe, miga senza malumor ind la citaa. I g'era anca dei importants nobei qe i era miga decorde: per esempe ol ''Megas Dux'' Luca Notaras al dixiva de preferir i turc a'l Papa. Intratant l'imperador al riceviva ol permess dei Venezian de la citaa per ciapar i nav latine per la difesa. In del jenar del [[1453]] i riva 700 jenoves guidads del famos condotier [[Joann Jostiniani Longo]], qe l'è nominad del Costantin comandant del front de terra, cond el titol de ''strategos autokrator''. Al riva anc'pò un nobel castiglian, ol don Francisco de Toledo (qe al dixiva de vesser un discendent dei [[Comnen]]), e al se jonta ai difensor anc ol prencep ''[[Orhan Çelebi|Orkhan]]'', pretendent a'l tronn otoman qe al viviva a Costantinopel. Ol total dei forze l'è miser: 4000 soldads bizantin, 2000 forester, 983 citadin grec (intra i quai anca dei moneg), per difend i circa 22 qilometer de la cerca dei mure. La flota la contava 37 nav, circa mitaa latine, protejide de la granda cadena del [[Coren d'Or]]. I jenoves de [[Beyoğlo|Pera]], ol quarter in su l'oltra riva del Coren, i s'era deciarads neutrai, ma i hera dait ol permess de tacar-la ind la so banda. == L'assede == [[Archivi:Siege of Constantinople 1453 map-fr.svg|miniatura|Sqierament dei trupe e dei comandants ind el assede]] I Otoman i comença a bombardar i [[mure|Mure de Teodosi]] ol 6 de avril, in seguet a'l refud de l'imperador bizantin de consegnar la citaa. Dop de apena do dé, un toc intra ol palaz dei ''Blacherne'' e ol ''Lycus'' l'era jamò crollad; ma ol dé dop i difensor i hera jamò rivads a justar-l su. Intratant ol sultan al fa començar a scavar dei galerie sota i mure e a impienir ol fossat.<br /> Grazie a'l canon de l'Orban (anc se al pudiva sbarar adoma set volte per dé), i Otomàgn i derv for tants bux in dei mure, ma de nocc i bizantin i lavora per sistemar-le con dei ploc e dei sac de terra; indove ol mur al g'è plu, i tira in pé dei palizade de legn e baril de sabia. Per circar de protejer i mure de i artelarie otomane, i assediads i dovra dei tapé de lana e de cœram.<br /> Anc in sul mar i turc i g'ha dei dificoltaa: do assalts, ol 9 e 'l 12, per circar de penetrar ind el [[Coren d'Or]], i è fermads de i nav a difesa de la cadena. Ind i dé despos, però, i riva dei oltre nav de rinforz per ol comandant Balta-oghlu, e insé i turc i riva a controlar tut ol [[Mar de Marmara]].<br /> Ol 18 un massess assalt ind la zona centrala di mure (la plu ruvinada dei bombardaments e cond el fossad impienid), començad do ore dop del tramont, l'è fermad del [[Joann Jostinian Longo|Jostinian]] despos de quater ore e 200 morts intra i assaltador.<br /> Duu dé dop una minuscola flota greca-jenovesa l'è rivada a sqivar ol bloc naval e a refœrnir la citaa de arme e de maiar.<br /> [[Archivi:Kusatma Zonaro.jpg|miniatura|left|Maomet II al varda i operazion]] L'era ciar a'l sultan qe senza rivar a entrar ind el Coren d'Or e tacar i mure anc de qella banda, i bizantin (anc se poc) i pudiva tegnir la citaa. Vergun al g'hera cœntad su qe i [[Republica de Venezia|Venezian]] i hera [[Galeas per montes|spostad via terra una flota]] del [[Adige|Adije]] a'l [[lag de Garda]]. Insé ol 20 de avril tante mella artijan i començava a lavorar per preparar ol trasport de 72 nav in su la terra per 4 km, per ajirar Pera e entrar ind el Coren d'Or. In qesta ocasion l'è staita fatala la cerna dei jenoves de Pera de mantegnir la neutralitaa, perqè i havress pudid subet blocar tut.<br /> I assediads i g'hera adoma una possibilitaa: bruxar la flota nemica con una sortida noturna. Ma i preparativ e i discussion intra i alleads su la composizion de la flota i và inanz infina a'l 28, e la notizia la g'ha ol temp de rivar ai oregie del sultan per mez de un jenoves de Pera. Insé la spedizion l'è un disaster: i cristian i è slontanads e i ha perdid do nav. Ol sultan al fa justiziar i prijoner, e l'imperador al fa l'istess cond i so, qe i è decapitads sui mure in 260.<br /> Con qesta vitoria i Otoman i hera ciapad un gross vantaj stratejeg. Per collegar ol nœv front con qell dei mure de terra, ol sultan l'ha fait costruir un pont (fait con do file de baril ligads insema con sora dei trav de legn) sul Coren d'Or.<br /> Intratant, la citaa l'è provada de l'assede: l'imperador al g'ha de ciamar i ric e i ciexe per circar de tirar insema dei aiœts per i plussee besognos.<br /> I assalts otoman i è però fermads anc'mò dei difensor, ol 7 de maj (ind i bande del ''Lycus''), ol 12 (dop qe i è penetrads ind el palaz imperial de le ''Blacherne'') e ol 18 (la granda [[torr d'assede]] costruida per l'ocasion l'è faita saltar in aria con dei baril de [[polver de sbar]]). Ol 23, dop qe i ha brocad un ufiçal turc, i cristian i riva a cognosser la posizion dei gallerie sota i mure, e i le fa borlar jo tute. === L'assalt final === Propre ol 23, però, la riva la notizia plœ amara per i difensor: la flota cristana de socors prometida dal Papa l'è anc'mò blocada ind el mar Ejee.<br /> I Otoman, qe i le sà miga, i è dree a decidir cosa far. Una proposta de levar l'assede in cambe de un tribut de 100.000 [[bisant (moneda)|bisants d'or]] l'è inviada ai difensor, qe dopo una qualc temp i la refuda.<br /> A la fin, Maomet al decid de tentar un œltem assalt prima de lassar perd. I mure i è bombardade con plœ intensitaa (la palizada del ''Lycus'' l'è botada jo) fina al 27 de maj, quand ol sultan al comanda un dé de repos e pregïera per preparar-s a la bataia.<br /> I difensor i è staits avisads dei intenzion dei turc de un qualc cristian ind l'armada otomana, e anc'pò lor i se prepara: i è organizade dei procession sota i mure con l'[[icona (relijon)|icona]] de la [[Verjine Odijitria]], un'ultema messa cristiana (senza distinzion intra catoleg e ortodoss) l'è celebrada ind la [[Hagia Sofia|basilega de Santa Sofia]], cond la proclamazion de l'union de i do Ciexe. Ol 28, tœts qei qe i era bon de tegnir un arma ind la citaa i è mandats sœ i mure, e i porte de la cerca interna i è serade. L'assalt al comença ol 29 ai 3. L'armada otomana l'è spartida in quater parts: * ''Ishaq'' e ''Mahamud Pasha'': sezion meridionala dei mure de terra ([[Porta d'Or]]), aprœv a'l Mar de Marmara. * Sultan Maomet II: sezion centrala, val del ''Lycus'' e [[Porta de San Roman]]. * ''Zaganos Pasha'': sezion setentrionala, Palaz dei ''Blacherne''. * ''Hamza Beg'': flota greca ind el Coren d'Or. [[Archivi:The Fall of Constantinople,.jpg|miniatura|L'assalt dei janisser a la Porta de San Roman]] Ol sforz principal l'era ind el setor guidad dal sultan, ma i olter comandands i g'hera de tegnir ocupade i trœpe cristiane sœ tœt ol perimeter dei mure, per permeter-ga miga de jontar-s ind un pont. I prim a partir i è i ''bascibuzuk'', i trupe miga regolar, per fruar i difensor. Armads a la lejera, i è obligads a tacar da la polizia militar, jamò pronta a flajelar qei qi torna indree. L'assalt l'è slontanad in do ore, senza problemi per i assediads.<br /> Dopo un olter bombardament, l'è la volta di trœpe regolari, qi met a dura prova i difensor. Ind el setor central, i cristian i tegn dur fina a un ora prima de l'alba, quand un sbar del canon de Orban bota jo la palizada, e 300 turc i entra dent; ma l'istess imperador al se met a la testa di difensor, qi descaça vià i musulman e i sistema i difese. Anc ind la zona meridionala i turc i và vexin a sfondrar, ma i è fermads dai monaci guidads dal princep ''Orkhan''.<br /> Co'i difensor provads da una noit intera de combatiments, ol sultan l'era pront a mandar a l'assalt i [[janisser]], i trœpe cernide de la so armada. Ma dop de un'ora de dura lota, anca qesta volta i difensor i era dree a descaçar i nemix, quand ol Jostinian l'è ferid in manera grev da un colp d'artelaria. L'è miga tant la borlada del comandant a demoralizar i difensor, ma la so pretesa di ciav de la cerca interna per ritirar-s. Sobet di olter i ga và dree, e ind el mentre l'imperador l'è informad qe i turc i è entrads ind la zona di ''Blacherne'', grazie a una [[posterla]] (la ''[[Kerkoporta]]'') qe vergun l'hera lassad in polarœla, forse dopo una sortida. Ol temp de rivar sœl post e i hera jamò staits descaçads, ma senza l'imperador e ol Jostinian, la porta de San Roman l'è trop debola: un grup de una trentina de janisser, guidad da un jigant de nom ''Hasan'', l'è rivad a conquistar la palizada, anc qe al preze de la metaa di so elements, e a tegner la posizion. Ol caminament intra i do cerqe di mure l'è pien de bus (faits per ciapar la terra per rinforzar la palizada) e la plœ part di soldads bizantin, provads dai combatiments, i ga borla dent, e l'è miga possibel per i difensor crear una difesa eficax sœ la cerca interna di mure.<br /> Quand al riva l'imperador, l'è tarde: g'è tropa jent per cercar de serrar la porta de San Roman, e i turc i è dree a entrar in citaa. Donca, tirade vià le insegne imperiale, al sa bœta ind la sgarugada, indove al trova la mort. Al par qe l'habie diit, prima de indar: "G'è-l miga qé un cristian qe al g'ha voia de ciapar ol mè coo?". Oramai la citaa l'era perdida, e i œltem difensor i era dree a scapar per circar de protejer i so famee. L'œneg qe al resist anc'mò l'è ol continjent cretes in tre torr di mure del Coren d'Or. A la fin de la matinada i se renderà in cambe de la libertaa. Ol sultan al farà ol so ingress adoma ind el dopo mezdé, a travers la Porta de San Roman. == I conseguenze == [[File:Benjamin-Constant-The Entry of Mahomet II into Constantinople-1876.jpg|miniatura|L'ingress de Maomet]] Dop de l'ingress di turc in citaa, i è començade i violenze e ol saqej. Al prencepe i otoman i copava tœts i citadin qi trovava, in seguet l'è vegnid ol temp de ciapar di sqiavi (a la fin i sarà 30000). La stessa sort l'è tocada ai tants qe i hera circad refujo ind la Basilega de Santa Sofia. Tœts i palaz e i case i hera saqejade dai soldads, ma una qualc quarter l'è stait risparmiad grazie ai so abitants, qe i ha sobet dervid i porte al sultan e fait at de sotomission.<br /> La plœ part di ciexe i è trasformade in mosqee (anc Santa Sofia), ma Maomet II al voliava vesser ol sovran anc di cristian, e l'ha evitad de trasformar qelle di quarter qi s'hera rendids senza combater. Al s'è limitad a fa jœstiziar una dexina de notabel (plœ ol princep ''Orhan'', ol balio venezian e ol console catalan), e l'ha nominad un patriarca per i so suditi grec. La nœva sede la sarà la [[Ciexa di Sants Apostoli]], la plœ granda de la citaa dopo Santa Sofia.<br /> Dopo la conquista Maomet al sarà cognissid anc come ''Fātiḥ'' (ol Conquistador), e al sa farà ciamar ''Qaysar-ı Rum'' (Cesare di Romei). La citaa la deventa la nœva capital (al post de [[Edirne]]), e la sarà ripopolada con l'imigrazion da tœt l'Impero Otoman, e ind i secoi sucessiv la tornerà al splendor qe al mancava ind i œltem agn de l'Impero d'Orient.<br /> Dopo la conquista la sarà ciamada Istambul o ''Ḳosṭanṭīnīye'' in Orient (semper Costantinopel in Ocident) fina a la fin del Califad, quand la republica turca la sposterà la capital ad [[Ankara]] e la tegnerà come nom oficial adoma ol prim.<ref>[http://www.treccani.it/enciclopedia/istanbul/ Istambul ind la ''Treccani'']</ref> == Tentativ de riconquista == === Lampo Birago === Dopo la toma de la citaa, ol Papa [[Papa Nicolaus V|Nicolò V]] al g'ha l'intenzion de convocar una nœva [[croxada]] per riconquistar-la. Al nomina una comission de cardinai per stœdiar la quistion, e al domanda a [[Lampo Birago]] (un umanista milanes) de scriver ol pian general de la guerra. Per far-l l'impiega ol temp in tra ol lœi 1454 e ol marz 1455 (mis de la mort del Papa).<ref name=zhistorica> {{it}} [http://zweilawyer.com/2016/04/06/lampo-birago-e-la-ri-conquista-di-costantinopoli/ ''Lampo Birago e la riconquista di Costantinopoli'' - Zhistorica]</ref> Ol proget (ciamad ''Ad Nicolaum V pontificem maximum Strategicon adversus Turcos'') preved de organizar un esercet de 12000 cavalier e 15000 fants, tœts italian, plœ 5000 cavalejer di oltre bande. Dopo un sbarc in [[Morea]], i soldads i g'havress de fogar i grec a revoltar-s contra i turc e marciar a nord, infina a Costantinopel.<ref name=zhistorica/> La croxada l'è mai staita convocada, e per la mort del so plœ grand sostegnidor, e per la cressida de la potensa otomana. G'è anc de dir qe la Morea, dopo agn de guerre (adoma una dexina de agn prima i turc i hera reduxid in s'ciavituu 60.000 omegn) l'era in d'una condizion disastrosa. Dificel pensar qe ol sostegn imajinad del Lampo al saress rivad.<ref name=zhistorica/> === Guerra de Crimea === Ind [[Russia]], qe dop de la fin de l'Imper Bizantin l'era deventada la principala potenza ortodossa, lo [[Zar]] [[Ivan III de Russia|Ivan III]] l'hera sposad la nevoda de l'ultem imperador bizantin (mort senza ereds), [[Sofia Paleologa]], e [[Mosca]] l'era ciamada per qell ''la Terza Roma''.<ref> {{it}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/sofia-paleologo-granduchessa-di-mosca/ Sofia Paleologo - Treccani]</ref> Con la crisi de l'Imper Otoman ind el [[XVIII secul|XVIII secol]], i potenze europee i ha començad a interferir ind la politega turca. La [[Russia]] la circava un acess a'l [[mar Mediteraneo|Mediterani]], e ind el [[1833]], dop vesser rivad a i porte de Costantinopel cond un esercet de 10000 omegn, ol Zar [[Nicola I de Russia|Nicola I]] l'ha firmad cond el Sultan ol [[Tratad de Hünkâr İskelesi]], cond el qual i nav russe i g'hera ol passaj liber ind i [[Dardanei]] e ind el [[Bosfor]].<ref name=limes> {{it}} [http://www.limesonline.com/europa-contro-russia-in-crimea-la-prima-volta/76624 ''Europa contro Russia in Crimea, la prima volta'' - Limes]</ref> Preocupade de la Russia, [[França]] e [[Ingilterra]] ind el [[1841]] i ha siglad cond el nœv Sultan la [[Convenzion de Londra (1841)|Convenzion de Londra]], cond la quala l'era stabilid qe i streits i saress staits serrads per la Russia in cas de conflit.<ref name=limes/> Stœf dei cambiaments ind la politega de la [[Sublime Porta]], Nicola I l'ha començad a pensar a una guerra per conquistar Costantinopel e ol controll definitiv in su i streits.<ref name=limes/> Ind el 1853, cond el pretest de la tutela dei [[Lœg Sants]] e de la popolazion ortodossa ind el Imper Otoman, l'ha deciarad [[Guerra de Crimea|guerra]] ai turc. Con l'intervent de França e Ingilterra e la fraca del Zar ind el assede de [[Sebastopol]], l'Imper Otoman l'è miga crollad fina a la fin de la [[Prima Guerra Mondial]]a.<ref name=limes/> === ''Megali Idea'' === [[Archivi:Greece in the Treaty of Sèvres.jpg|miniatura|Ol projet de la ''Megali Idea'']] Despos de l'indipendenza de la Grecia, la ''[[Megali Idea]]'' (in [[lengua greca|grec]] Μεγάλη Ιδέα, "Granda Idea") l'è staita l'obietiv del [[nazionalism]] grec. Ol projet al prevedeva de reunir tuts i grec (a'l temp presents anca in su i coste turqe del [[mar Egèo|mar Ejee]] e del [[mar Neger]]) ind un uneg stat con capital Costantinopel.<ref>{{it}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/megali-idea/ Megali Idea - Treccani]</ref> Dop de la [[Prima Guerra Mondial]]a, l'Imper Otoman l'è stait desligad e la Grecia l'ha ciapad la rejon de [[Smirna]] e la [[Tracia Orientala]] ([[tratad de Sèvres]]). La mancava adoma Costantinopel e la rejon di Streits, sota control internazional. Donca la Grecia l'ha [[guerra greco-turca (1919-1922)|diciarad guerra]] a la Turqia per obligar-la a renunziar a la so vegia capitala. Despos de un period sfavorevol, grazie a l'''[[Atatürk]]'' i turc i è rivads a vencer la guerra, e i grec i è staits descaçads vià anca de Smirna. In seguet a'l [[jenocidi grec]]<ref> {{it}} [https://www.avvenire.it/agora/pagine/greci-del-ponto-altro-genocidio ''Greci del Ponto, l'altro genocidio'' - Avvenire]</ref> (1914-1922) e a'l definiv [[tratad de Losanna (1923)|scambe de popolazion]] (1923), i è terminade i rivendicazion greqe ind l'area, anc se a'l dé d'incœ la ''Megali Idea'' l'è deventada vun dei obietiv del partit grec [[Alba Dorada]].<ref>{{it}} [http://www.ansamed.info/ansamed/it/notizie/rubriche/politica/2012/06/15/Grecia-leader-neonazisti-greci-vuole-Istanbul-Smirne_7042460.html ''Grecia: leader neonazisti greci vuole Istambul e Smirne'' - AnsaMed]</ref> == Ind la cultura == * In Grecia la borlada de la citaa l'ha cread tante lejende e cants de la tradizion popolara, e l'imperador Costantin XI l'è un sant per la Ciexa Ortodossa. * Ind el [[2012]] l'è stait produxid in [[Turqia]] ol film ''[[Fetih 1453]]'' (in [[ingles]]: ''Conquest 1453''), qe al parla de la conquista de la citaa.<ref> {{en}} [http://www.imdb.com/title/tt1783232/ Imdb.com]</ref> == Riferiments == <references/> == Bibliografia == * {{it}} ''Le grandi battaglie del Medioevo'', Andrea Frediani, ISBN 978-88-541-7277-7, cap. Costantinopoli 1453. Al pœl vesser lejid (adoma una part) ''online'' [http://www.porphyra.it/Porphyra7.pdf qé] (pag. 98-104). * {{it}} [http://zweilawyer.com/2016/04/06/lampo-birago-e-la-ri-conquista-di-costantinopoli/ ''Lampo Birago e la riconquista di Costantinopoli'' - Zhistorica]. * {{it}} [http://www.limesonline.com/europa-contro-russia-in-crimea-la-prima-volta/76624 ''Europa contro Russia in Crimea, la prima volta'' - Limes]. [[Categoria:Impero Bizantin]][[Categoria:Impero Otoman]][[Categoria:Storia medieval]][[Categoria:Storia greca]][[Categoria:Storia turca]] dhooi343v8wkvzt62yq3d5n1recttz6 1129564 1129563 2022-08-24T20:09:00Z Glz19 13849 Scancelada la modifega 1129430 de [[Special:Contributions/Gat lombard|Gat lombard]] ([[User talk:Gat lombard|Ciciarada]]) wikitext text/x-wiki {{SL}} {{varda che bèl|grafia=SL}} [[Archivi:Siege of Constantinople BnF MS Fr 9087.jpg|miniatura|La borlada de Costantinopel, miniadura francesa contemporania.]] La '''borlada de [[Costantinopel]]''' (in [[lengua greca|grec]]: ''Ἃλωσις τῆς Κωνσταντινουπόλεως''; in [[lengua türca|turc]]: ''İstanbol'on Fethi'', '''Conquista de Istanbul''') l'è staita la conquista [[Impero Otoman|otomana]] de la [[capitala]] de l'[[Imper Bizantin]] ind el [[29 05|29 de maj]] del [[1453]]. La toma de la citaa l'ha segnad la fin de l'Imper d'Orient, qe al durava de circa mella agn; i territore restaits i sarà conquistads ind el jir de poc agn (la [[Despotad de Morea|Morea]] ind el [[1460]], e l'[[Imper de Trebisonda]], stat bizantin indipendent nassid despò de la [[IV croxada]], ind el [[1461]]). L'[[assede]], guidad del [[sultan]] [[Maomet II]], de apena 21 agn, l'era començad duu mis inants. I bizantin i era guidads de l'imperador [[Costantin XI Paleolog]], incoronad ind el [[1448]]. Dei storeg i dovra la data de la borlada de la citaa per marcar la fin del [[Medioev]]. == Ol contest == [[File:Mediteràneo Orientàl 1450 - lmo.svg|miniatura|Ol Mediterrani oriental ind el [[1450]].]] I Turc Otoman i era rivads ind l'Anatolia a'l prencepe del [[Sécol XIV|XIV secol]]. Ind el [[1331]] i hera conquistad [[Nicea]], la principala citaa bizantina de la rejon; ind el [[1354]], grazie a la guerra civila intra l'imperatrix [[Anna de Savoia|Ana de Savoia]] e 'l [[Joann VI Catecuzen]], i hera ciapad [[Gallipoli|Gallipol]], qe l'era insé deventada una testa de pont ind i [[Balcan]]. Ind el [[1361]] l'era la volta de [[Adrianopel]] (ciamada dei turc Edirne), qe ind el [[1365]] la deventerà la nœva capitala otomana. A l'[[Imper Bizantin]] i restava adoma [[Costantinopel]], [[Thessaloniki|Tessalonega]] (perdida ind el [[1422]]) e la [[Morea]]. La capitala (''enclav'' bizantina in territore otoman) la sarà assediada plu volte, ma senza resultads. Ind el [[Assede de Costantinopel (1394)|1394]] la [[bataia de Nicopel]] e ol rivar del [[Tamerlan]], qe al vencerà i Otoman ind la [[bataia de Ankara]] ([[1402]]), i salverà la citaa. Ind el [[Assede de Costantinopel (1422)|1422]] i Otoman i sarà fermads sota i [[mure del Teodosi]]. Ind el [[1444]] la [[bataia de Varna]], con la distruzion de l'armada cristiana, la segnerà la fin dei tentativ ocidentai de descaçar i turc dei Balcan. Prope in qesta ocasion l'è stait ciar ol pericol, per i turc, de hir-g miga ol controll total del [[Streit dei Dardanei]]: prima del rivar dei trœpe fresqe de l'[[Anatolia]], blocade de la flota [[Republica de Venésia|veneziana]] (sqivada fors grazie ai condizion atmosferege), i Otoman i era dree a perder la guerra, tant qe ol [[sultan]] [[Murad II]] l'hera domandad un armistizi, in cambe de la cession d'un qualc territore a [[Serbia]] e [[Ungeria]]. == I preparativ == === Maomet II === [[Archivi:Conquest of Constantinople, Zonaro.jpg|miniatura|Ol Maomet II a'l coo del so esercet, cond arent ol canon de l'Urban.]] Ol [[Maomet II]] l'era deventad sultan ind el [[1451]], a l'etaa de 21 agn. Joven e ambizios, l'era semper stait ossessionad del penser de conquistar [[Costantinopel]]. Ol so pader, ol [[Murad II]], a l'hera slontanad plu volte de la cort per circar de calmar i so ecess. Una volta indait a'l poder, l'hera subet començad a organizar la presa de la citaa. In del avril del [[1452]] l'indava de dent ol territore imperial, in su la sponda europea del [[Bosfor]], e al començava la costruzion de la forteza ciamada [[Rumeli Hisar]], poc de plu d'una dexina de qilometer a nord de Costantinopel. In quater mis ol lavorar l'era fenid. Insema a la forteza de [[Anadolu Hisar]] (prope denants, su de l'oltra riva), al rendiva asquas impossibel per la citaa i collegaments cond el [[Mar Neger]] (e sovertut cond i colonie jenovese in [[Crimea]]). I ambassador de l'imperador bizantin, mandads a protestar, i sarà decapitads. Ol sultan al fa anc descaçar tuts i grec ind la zona de Edirne; e al riverà anc'pò a trasferir-s per tri dé denants a Costantinopel per studiar i so difese. A l'istess temp, i è faits i preparativ per ol trasport dei canon. Ol plu grand, costruid de un injegner ungeres de nom [[Urban]] (qe prima l'hera circad de far-s ciapar dei bizantin, qe però i g'hera miga i solds), l'era long 8 meter, al sjaventava dei ploc de 600 qili con d'una jitada de un mili, e al g'hera besogn de 700 omegn per la manotenzion e 60 bœv per tirar-l. Ol ''beylerbey'' de la Romelia al passerà tut l'invern del 1452 a sistemar la strada de Edirne a Costantinopel, per far passar i canon. L'esercet organisad del Maomet II a l'è imponent: plu de 160000 omegn (ma vergun al dix anca 700000), intra i quai 12000 [[janisser]], i trupe cernide. Ol parc artelaria l'è ol plu grand mai vest. Anc la flota l'era imponent: ol sultan l'era capid qe la ciav de la vitoria l'era circondar la capitala bizantina de tute i bande. I font plu prudent i parla de plusse de cent nav. === Costantin XI === [[Archivi:Walls of Teodosio II scheme lmo.svg|miniatura|Strutura dei Mure del Teodosi.]] Inants de deventar imperador ind el [[1449]], ol Costantin Paleolog l'era stait despota de Morea, e l'hera combatid plu volte contra i Otoman. <br /> Dop de la so incoronazion, l'hera començad a circar dei aiœts in ocident, in cambe de l'union de la [[ciexa ortodossa]] a qella [[ciexa catolica|catolega]]. Ma la situazion l'era miga favorevola: dop de la [[bataia de Varna]], l'[[Ungeria]] (qe l'era in bega cond el [[Sacro Roman Impero]]) e i oltre potenze orientai i g'hera miga i forze; [[França]] e [[Ingilterra]] i era dree a combater-s ind la [[Guerra dei Cent Agn]]; [[Republica de Venezia|Venezia]] e [[Republega de Jenova|Jenova]] i era in contrast intra de lor. Adoma ol [[Papa]] [[Papa Nicolaus V|Nicolò V]] l'hera respondid a l'apell, e ind el [[1452]] i era rivads a Costantinopel 200 arcer. Ol 12 de dexember de l'istess ann la sarà proclamada l'union intra i ciexe, miga senza malumor ind la citaa. I g'era anca dei importants nobei qe i era miga decorde: per esempe ol ''Megas Dux'' Luca Notaras al dixiva de preferir i turc a'l Papa. Intratant l'imperador al riceviva ol permess dei Venezian de la citaa per ciapar i nav latine per la difesa. In del jenar del [[1453]] i riva 700 jenoves guidads del famos condotier [[Joann Jostiniani Longo]], qe l'è nominad del Costantin comandant del front de terra, cond el titol de ''strategos autokrator''. Al riva anc'pò un nobel castiglian, ol don Francisco de Toledo (qe al dixiva de vesser un discendent dei [[Comnen]]), e al se jonta ai difensor anc ol prencep ''[[Orhan Çelebi|Orkhan]]'', pretendent a'l tronn otoman qe al viviva a Costantinopel. Ol total dei forze l'è miser: 4000 soldads bizantin, 2000 forester, 983 citadin grec (intra i quai anca dei moneg), per difend i circa 22 qilometer de la cerca dei mure. La flota la contava 37 nav, circa mitaa latine, protejide de la granda cadena del [[Coren d'Or]]. I jenoves de [[Beyoğlo|Pera]], ol quarter in su l'oltra riva del Coren, i s'era deciarads neutrai, ma i hera dait ol permess de tacar-la ind la so banda. == L'assede == [[Archivi:Siege of Constantinople 1453 map-fr.svg|miniatura|Sqierament dei trupe e dei comandants ind el assede]] I Otoman i comença a bombardar i [[mure|Mure de Teodosi]] ol 6 de avril, in seguet a'l refud de l'imperador bizantin de consegnar la citaa. Dop de apena do dé, un toc intra ol palaz dei ''Blacherne'' e ol ''Lycus'' l'era jamò crollad; ma ol dé dop i difensor i hera jamò rivads a justar-l su. Intratant ol sultan al fa començar a scavar dei galerie sota i mure e a impienir ol fossat.<br /> Grazie a'l canon de l'Orban (anc se al pudiva sbarar adoma set volte per dé), i Otomàgn i derv for tants bux in dei mure, ma de nocc i bizantin i lavora per sistemar-le con dei ploc e dei sac de terra; indove ol mur al g'è plu, i tira in pé dei palizade de legn e baril de sabia. Per circar de protejer i mure de i artelarie otomane, i assediads i dovra dei tapé de lana e de cœram.<br /> Anc in sul mar i turc i g'ha dei dificoltaa: do assalts, ol 9 e 'l 12, per circar de penetrar ind el [[Coren d'Or]], i è fermads de i nav a difesa de la cadena. Ind i dé despos, però, i riva dei oltre nav de rinforz per ol comandant Balta-oghlu, e insé i turc i riva a controlar tut ol [[Mar de Marmara]].<br /> Ol 18 un massess assalt ind la zona centrala di mure (la plu ruvinada dei bombardaments e cond el fossad impienid), començad do ore dop del tramont, l'è fermad del [[Joann Jostinian Longo|Jostinian]] despos de quater ore e 200 morts intra i assaltador.<br /> Duu dé dop una minuscola flota greca-jenovesa l'è rivada a sqivar ol bloc naval e a refœrnir la citaa de arme e de maiar.<br /> [[Archivi:Kusatma Zonaro.jpg|miniatura|left|Maomet II al varda i operazion]] L'era ciar a'l sultan qe senza rivar a entrar ind el Coren d'Or e tacar i mure anc de qella banda, i bizantin (anc se poc) i pudiva tegnir la citaa. Vergun al g'hera cœntad su qe i [[Republica de Venezia|Venezian]] i hera [[Galeas per montes|spostad via terra una flota]] del [[Adige|Adije]] a'l [[lag de Garda]]. Insé ol 20 de avril tante mella artijan i començava a lavorar per preparar ol trasport de 72 nav in su la terra per 4 km, per ajirar Pera e entrar ind el Coren d'Or. In qesta ocasion l'è staita fatala la cerna dei jenoves de Pera de mantegnir la neutralitaa, perqè i havress pudid subet blocar tut.<br /> I assediads i g'hera adoma una possibilitaa: bruxar la flota nemica con una sortida noturna. Ma i preparativ e i discussion intra i alleads su la composizion de la flota i và inanz infina a'l 28, e la notizia la g'ha ol temp de rivar ai oregie del sultan per mez de un jenoves de Pera. Insé la spedizion l'è un disaster: i cristian i è slontanads e i ha perdid do nav. Ol sultan al fa justiziar i prijoner, e l'imperador al fa l'istess cond i so, qe i è decapitads sui mure in 260.<br /> Con qesta vitoria i Otoman i hera ciapad un gross vantaj stratejeg. Per collegar ol nœv front con qell dei mure de terra, ol sultan l'ha fait costruir un pont (fait con do file de baril ligads insema con sora dei trav de legn) sul Coren d'Or.<br /> Intratant, la citaa l'è provada de l'assede: l'imperador al g'ha de ciamar i ric e i ciexe per circar de tirar insema dei aiœts per i plussee besognos.<br /> I assalts otoman i è però fermads anc'mò dei difensor, ol 7 de maj (ind i bande del ''Lycus''), ol 12 (dop qe i è penetrads ind el palaz imperial de le ''Blacherne'') e ol 18 (la granda [[torr d'assede]] costruida per l'ocasion l'è faita saltar in aria con dei baril de [[polver de sbar]]). Ol 23, dop qe i ha brocad un ufiçal turc, i cristian i riva a cognosser la posizion dei gallerie sota i mure, e i le fa borlar jo tute. === L'assalt final === Propre ol 23, però, la riva la notizia plœ amara per i difensor: la flota cristana de socors prometida dal Papa l'è anc'mò blocada ind el mar Ejee.<br /> I Otoman, qe i le sà miga, i è dree a decidir cosa far. Una proposta de levar l'assede in cambe de un tribut de 100.000 [[bisant (moneda)|bisants d'or]] l'è inviada ai difensor, qe dopo una qualc temp i la refuda.<br /> A la fin, Maomet al decid de tentar un œltem assalt prima de lassar perd. I mure i è bombardade con plœ intensitaa (la palizada del ''Lycus'' l'è botada jo) fina al 27 de maj, quand ol sultan al comanda un dé de repos e pregïera per preparar-s a la bataia.<br /> I difensor i è staits avisads dei intenzion dei turc de un qualc cristian ind l'armada otomana, e anc'pò lor i se prepara: i è organizade dei procession sota i mure con l'[[icona (relijon)|icona]] de la [[Verjine Odijitria]], un'ultema messa cristiana (senza distinzion intra catoleg e ortodoss) l'è celebrada ind la [[Hagia Sofia|basilega de Santa Sofia]], cond la proclamazion de l'union de i do Ciexe. Ol 28, tœts qei qe i era bon de tegnir un arma ind la citaa i è mandats sœ i mure, e i porte de la cerca interna i è serade. L'assalt al comença ol 29 ai 3. L'armada otomana l'è spartida in quater parts: * ''Ishaq'' e ''Mahamud Pasha'': sezion meridionala dei mure de terra ([[Porta d'Or]]), aprœv a'l Mar de Marmara. * Sultan Maomet II: sezion centrala, val del ''Lycus'' e [[Porta de San Roman]]. * ''Zaganos Pasha'': sezion setentrionala, Palaz dei ''Blacherne''. * ''Hamza Beg'': flota greca ind el Coren d'Or. [[Archivi:The Fall of Constantinople,.jpg|miniatura|L'assalt dei janisser a la Porta de San Roman]] Ol sforz principal l'era ind el setor guidad dal sultan, ma i olter comandands i g'hera de tegnir ocupade i trœpe cristiane sœ tœt ol perimeter dei mure, per permeter-ga miga de jontar-s ind un pont. I prim a partir i è i ''bascibuzuk'', i trupe miga regolar, per fruar i difensor. Armads a la lejera, i è obligads a tacar da la polizia militar, jamò pronta a flajelar qei qi torna indree. L'assalt l'è slontanad in do ore, senza problemi per i assediads.<br /> Dopo un olter bombardament, l'è la volta di trœpe regolari, qi met a dura prova i difensor. Ind el setor central, i cristian i tegn dur fina a un ora prima de l'alba, quand un sbar del canon de Orban bota jo la palizada, e 300 turc i entra dent; ma l'istess imperador al se met a la testa di difensor, qi descaça vià i musulman e i sistema i difese. Anc ind la zona meridionala i turc i và vexin a sfondrar, ma i è fermads dai monaci guidads dal princep ''Orkhan''.<br /> Co'i difensor provads da una noit intera de combatiments, ol sultan l'era pront a mandar a l'assalt i [[janisser]], i trœpe cernide de la so armada. Ma dop de un'ora de dura lota, anca qesta volta i difensor i era dree a descaçar i nemix, quand ol Jostinian l'è ferid in manera grev da un colp d'artelaria. L'è miga tant la borlada del comandant a demoralizar i difensor, ma la so pretesa di ciav de la cerca interna per ritirar-s. Sobet di olter i ga và dree, e ind el mentre l'imperador l'è informad qe i turc i è entrads ind la zona di ''Blacherne'', grazie a una [[posterla]] (la ''[[Kerkoporta]]'') qe vergun l'hera lassad in polarœla, forse dopo una sortida. Ol temp de rivar sœl post e i hera jamò staits descaçads, ma senza l'imperador e ol Jostinian, la porta de San Roman l'è trop debola: un grup de una trentina de janisser, guidad da un jigant de nom ''Hasan'', l'è rivad a conquistar la palizada, anc qe al preze de la metaa di so elements, e a tegner la posizion. Ol caminament intra i do cerqe di mure l'è pien de bus (faits per ciapar la terra per rinforzar la palizada) e la plœ part di soldads bizantin, provads dai combatiments, i ga borla dent, e l'è miga possibel per i difensor crear una difesa eficax sœ la cerca interna di mure.<br /> Quand al riva l'imperador, l'è tarde: g'è tropa jent per cercar de serrar la porta de San Roman, e i turc i è dree a entrar in citaa. Donca, tirade vià le insegne imperiale, al sa bœta ind la sgarugada, indove al trova la mort. Al par qe l'habie diit, prima de indar: "G'è-l miga qé un cristian qe al g'ha voia de ciapar ol mè coo?". Oramai la citaa l'era perdida, e i œltem difensor i era dree a scapar per circar de protejer i so famee. L'œneg qe al resist anc'mò l'è ol continjent cretes in tre torr di mure del Coren d'Or. A la fin de la matinada i se renderà in cambe de la libertaa. Ol sultan al farà ol so ingress adoma ind el dopo mezdé, a travers la Porta de San Roman. == I conseguenze == [[File:Benjamin-Constant-The Entry of Mahomet II into Constantinople-1876.jpg|miniatura|L'ingress de Maomet]] Dop de l'ingress di turc in citaa, i è començade i violenze e ol saqej. Al prencepe i otoman i copava tœts i citadin qi trovava, in seguet l'è vegnid ol temp de ciapar di sqiavi (a la fin i sarà 30000). La stessa sort l'è tocada ai tants qe i hera circad refujo ind la Basilega de Santa Sofia. Tœts i palaz e i case i hera saqejade dai soldads, ma una qualc quarter l'è stait risparmiad grazie ai so abitants, qe i ha sobet dervid i porte al sultan e fait at de sotomission.<br /> La plœ part di ciexe i è trasformade in mosqee (anc Santa Sofia), ma Maomet II al voliava vesser ol sovran anc di cristian, e l'ha evitad de trasformar qelle di quarter qi s'hera rendids senza combater. Al s'è limitad a fa jœstiziar una dexina de notabel (plœ ol princep ''Orhan'', ol balio venezian e ol console catalan), e l'ha nominad un patriarca per i so suditi grec. La nœva sede la sarà la [[Ciexa di Sants Apostoli]], la plœ granda de la citaa dopo Santa Sofia.<br /> Dopo la conquista Maomet al sarà cognissid anc come ''Fātiḥ'' (ol Conquistador), e al sa farà ciamar ''Qaysar-ı Rum'' (Cesare di Romei). La citaa la deventa la nœva capital (al post de [[Edirne]]), e la sarà ripopolada con l'imigrazion da tœt l'Impero Otoman, e ind i secoi sucessiv la tornerà al splendor qe al mancava ind i œltem agn de l'Impero d'Orient.<br /> Dopo la conquista la sarà ciamada Istambul o ''Ḳosṭanṭīnīye'' in Orient (semper Costantinopel in Ocident) fina a la fin del Califad, quand la republica turca la sposterà la capital ad [[Ankara]] e la tegnerà come nom oficial adoma ol prim.<ref>[http://www.treccani.it/enciclopedia/istanbul/ Istambul ind la ''Treccani'']</ref> == Tentativ de riconquista == === Lampo Birago === Dopo la toma de la citaa, ol Papa [[Papa Nicolaus V|Nicolò V]] al g'ha l'intenzion de convocar una nœva [[croxada]] per riconquistar-la. Al nomina una comission de cardinai per stœdiar la quistion, e al domanda a [[Lampo Birago]] (un umanista milanes) de scriver ol pian general de la guerra. Per far-l l'impiega ol temp in tra ol lœi 1454 e ol marz 1455 (mis de la mort del Papa).<ref name=zhistorica> {{it}} [http://zweilawyer.com/2016/04/06/lampo-birago-e-la-ri-conquista-di-costantinopoli/ ''Lampo Birago e la riconquista di Costantinopoli'' - Zhistorica]</ref> Ol proget (ciamad ''Ad Nicolaum V pontificem maximum Strategicon adversus Turcos'') preved de organizar un esercet de 12000 cavalier e 15000 fants, tœts italian, plœ 5000 cavalejer di oltre bande. Dopo un sbarc in [[Morea]], i soldads i g'havress de fogar i grec a revoltar-s contra i turc e marciar a nord, infina a Costantinopel.<ref name=zhistorica/> La croxada l'è mai staita convocada, e per la mort del so plœ grand sostegnidor, e per la cressida de la potensa otomana. G'è anc de dir qe la Morea, dopo agn de guerre (adoma una dexina de agn prima i turc i hera reduxid in s'ciavituu 60.000 omegn) l'era in d'una condizion disastrosa. Dificel pensar qe ol sostegn imajinad del Lampo al saress rivad.<ref name=zhistorica/> === Guerra de Crimea === Ind [[Russia]], qe dop de la fin de l'Imper Bizantin l'era deventada la principala potenza ortodossa, lo [[Zar]] [[Ivan III de Russia|Ivan III]] l'hera sposad la nevoda de l'ultem imperador bizantin (mort senza ereds), [[Sofia Paleologa]], e [[Mosca]] l'era ciamada per qell ''la Terza Roma''.<ref> {{it}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/sofia-paleologo-granduchessa-di-mosca/ Sofia Paleologo - Treccani]</ref> Con la crisi de l'Imper Otoman ind el [[XVIII secul|XVIII secol]], i potenze europee i ha començad a interferir ind la politega turca. La [[Russia]] la circava un acess a'l [[mar Mediteraneo|Mediterani]], e ind el [[1833]], dop vesser rivad a i porte de Costantinopel cond un esercet de 10000 omegn, ol Zar [[Nicola I de Russia|Nicola I]] l'ha firmad cond el Sultan ol [[Tratad de Hünkâr İskelesi]], cond el qual i nav russe i g'hera ol passaj liber ind i [[Dardanei]] e ind el [[Bosfor]].<ref name=limes> {{it}} [http://www.limesonline.com/europa-contro-russia-in-crimea-la-prima-volta/76624 ''Europa contro Russia in Crimea, la prima volta'' - Limes]</ref> Preocupade de la Russia, [[França]] e [[Ingilterra]] ind el [[1841]] i ha siglad cond el nœv Sultan la [[Convenzion de Londra (1841)|Convenzion de Londra]], cond la quala l'era stabilid qe i streits i saress staits serrads per la Russia in cas de conflit.<ref name=limes/> Stœf dei cambiaments ind la politega de la [[Sublime Porta]], Nicola I l'ha començad a pensar a una guerra per conquistar Costantinopel e ol controll definitiv in su i streits.<ref name=limes/> Ind el 1853, cond el pretest de la tutela dei [[Lœg Sants]] e de la popolazion ortodossa ind el Imper Otoman, l'ha deciarad [[Guerra de Crimea|guerra]] ai turc. Con l'intervent de França e Ingilterra e la fraca del Zar ind el assede de [[Sebastopol]], l'Imper Otoman l'è miga crollad fina a la fin de la [[Prima Guerra Mondial]]a.<ref name=limes/> === ''Megali Idea'' === [[Archivi:Greece in the Treaty of Sèvres.jpg|miniatura|Ol projet de la ''Megali Idea'']] Despos de l'indipendenza de la Grecia, la ''[[Megali Idea]]'' (in [[lengua greca|grec]] Μεγάλη Ιδέα, "Granda Idea") l'è staita l'obietiv del [[nazionalism]] grec. Ol projet al prevedeva de reunir tuts i grec (a'l temp presents anca in su i coste turqe del [[mar Egèo|mar Ejee]] e del [[mar Neger]]) ind un uneg stat con capital Costantinopel.<ref>{{it}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/megali-idea/ Megali Idea - Treccani]</ref> Dop de la [[Prima Guerra Mondial]]a, l'Imper Otoman l'è stait desligad e la Grecia l'ha ciapad la rejon de [[Smirna]] e la [[Tracia Orientala]] ([[tratad de Sèvres]]). La mancava adoma Costantinopel e la rejon di Streits, sota control internazional. Donca la Grecia l'ha [[guerra greco-turca (1919-1922)|diciarad guerra]] a la Turqia per obligar-la a renunziar a la so vegia capitala. Despos de un period sfavorevol, grazie a l'''[[Atatürk]]'' i turc i è rivads a vencer la guerra, e i grec i è staits descaçads vià anca de Smirna. In seguet a'l [[jenocidi grec]]<ref> {{it}} [https://www.avvenire.it/agora/pagine/greci-del-ponto-altro-genocidio ''Greci del Ponto, l'altro genocidio'' - Avvenire]</ref> (1914-1922) e a'l definiv [[tratad de Losanna (1923)|scambe de popolazion]] (1923), i è terminade i rivendicazion greqe ind l'area, anc se a'l dé d'incœ la ''Megali Idea'' l'è deventada vun dei obietiv del partit grec [[Alba Dorada]].<ref>{{it}} [http://www.ansamed.info/ansamed/it/notizie/rubriche/politica/2012/06/15/Grecia-leader-neonazisti-greci-vuole-Istanbul-Smirne_7042460.html ''Grecia: leader neonazisti greci vuole Istambul e Smirne'' - AnsaMed]</ref> == Ind la cultura == * In Grecia la borlada de la citaa l'ha cread tante lejende e cants de la tradizion popolara, e l'imperador Costantin XI l'è un sant per la Ciexa Ortodossa. * Ind el [[2012]] l'è stait produxid in [[Turqia]] ol film ''[[Fetih 1453]]'' (in [[ingles]]: ''Conquest 1453''), qe al parla de la conquista de la citaa.<ref> {{en}} [http://www.imdb.com/title/tt1783232/ Imdb.com]</ref> == Riferiments == <references/> == Bibliografia == * {{it}} ''Le grandi battaglie del Medioevo'', Andrea Frediani, ISBN 978-88-541-7277-7, cap. Costantinopoli 1453. Al pœl vesser lejid (adoma una part) ''online'' [http://www.porphyra.it/Porphyra7.pdf qé] (pag. 98-104). * {{it}} [http://zweilawyer.com/2016/04/06/lampo-birago-e-la-ri-conquista-di-costantinopoli/ ''Lampo Birago e la riconquista di Costantinopoli'' - Zhistorica]. * {{it}} [http://www.limesonline.com/europa-contro-russia-in-crimea-la-prima-volta/76624 ''Europa contro Russia in Crimea, la prima volta'' - Limes]. [[Categoria:Impero Bizantin]][[Categoria:Impero Otoman]][[Categoria:Storia medieval]][[Categoria:Storia greca]][[Categoria:Storia turca]] d3lq1k43gs0yiqhx1oit3c8uogr5qaf 1129565 1129564 2022-08-24T20:09:51Z Glz19 13849 El Glz19 l'hà trasformad la pagina [[Toma de Costantinopel]] in [[Borlada de Costantinopel]] cont una redirezzion de ̯[[Toma de Costantinopel]] vers [[Borlada de Costantinopel]] wikitext text/x-wiki {{SL}} {{varda che bèl|grafia=SL}} [[Archivi:Siege of Constantinople BnF MS Fr 9087.jpg|miniatura|La borlada de Costantinopel, miniadura francesa contemporania.]] La '''borlada de [[Costantinopel]]''' (in [[lengua greca|grec]]: ''Ἃλωσις τῆς Κωνσταντινουπόλεως''; in [[lengua türca|turc]]: ''İstanbol'on Fethi'', '''Conquista de Istanbul''') l'è staita la conquista [[Impero Otoman|otomana]] de la [[capitala]] de l'[[Imper Bizantin]] ind el [[29 05|29 de maj]] del [[1453]]. La toma de la citaa l'ha segnad la fin de l'Imper d'Orient, qe al durava de circa mella agn; i territore restaits i sarà conquistads ind el jir de poc agn (la [[Despotad de Morea|Morea]] ind el [[1460]], e l'[[Imper de Trebisonda]], stat bizantin indipendent nassid despò de la [[IV croxada]], ind el [[1461]]). L'[[assede]], guidad del [[sultan]] [[Maomet II]], de apena 21 agn, l'era començad duu mis inants. I bizantin i era guidads de l'imperador [[Costantin XI Paleolog]], incoronad ind el [[1448]]. Dei storeg i dovra la data de la borlada de la citaa per marcar la fin del [[Medioev]]. == Ol contest == [[File:Mediteràneo Orientàl 1450 - lmo.svg|miniatura|Ol Mediterrani oriental ind el [[1450]].]] I Turc Otoman i era rivads ind l'Anatolia a'l prencepe del [[Sécol XIV|XIV secol]]. Ind el [[1331]] i hera conquistad [[Nicea]], la principala citaa bizantina de la rejon; ind el [[1354]], grazie a la guerra civila intra l'imperatrix [[Anna de Savoia|Ana de Savoia]] e 'l [[Joann VI Catecuzen]], i hera ciapad [[Gallipoli|Gallipol]], qe l'era insé deventada una testa de pont ind i [[Balcan]]. Ind el [[1361]] l'era la volta de [[Adrianopel]] (ciamada dei turc Edirne), qe ind el [[1365]] la deventerà la nœva capitala otomana. A l'[[Imper Bizantin]] i restava adoma [[Costantinopel]], [[Thessaloniki|Tessalonega]] (perdida ind el [[1422]]) e la [[Morea]]. La capitala (''enclav'' bizantina in territore otoman) la sarà assediada plu volte, ma senza resultads. Ind el [[Assede de Costantinopel (1394)|1394]] la [[bataia de Nicopel]] e ol rivar del [[Tamerlan]], qe al vencerà i Otoman ind la [[bataia de Ankara]] ([[1402]]), i salverà la citaa. Ind el [[Assede de Costantinopel (1422)|1422]] i Otoman i sarà fermads sota i [[mure del Teodosi]]. Ind el [[1444]] la [[bataia de Varna]], con la distruzion de l'armada cristiana, la segnerà la fin dei tentativ ocidentai de descaçar i turc dei Balcan. Prope in qesta ocasion l'è stait ciar ol pericol, per i turc, de hir-g miga ol controll total del [[Streit dei Dardanei]]: prima del rivar dei trœpe fresqe de l'[[Anatolia]], blocade de la flota [[Republica de Venésia|veneziana]] (sqivada fors grazie ai condizion atmosferege), i Otoman i era dree a perder la guerra, tant qe ol [[sultan]] [[Murad II]] l'hera domandad un armistizi, in cambe de la cession d'un qualc territore a [[Serbia]] e [[Ungeria]]. == I preparativ == === Maomet II === [[Archivi:Conquest of Constantinople, Zonaro.jpg|miniatura|Ol Maomet II a'l coo del so esercet, cond arent ol canon de l'Urban.]] Ol [[Maomet II]] l'era deventad sultan ind el [[1451]], a l'etaa de 21 agn. Joven e ambizios, l'era semper stait ossessionad del penser de conquistar [[Costantinopel]]. Ol so pader, ol [[Murad II]], a l'hera slontanad plu volte de la cort per circar de calmar i so ecess. Una volta indait a'l poder, l'hera subet començad a organizar la presa de la citaa. In del avril del [[1452]] l'indava de dent ol territore imperial, in su la sponda europea del [[Bosfor]], e al començava la costruzion de la forteza ciamada [[Rumeli Hisar]], poc de plu d'una dexina de qilometer a nord de Costantinopel. In quater mis ol lavorar l'era fenid. Insema a la forteza de [[Anadolu Hisar]] (prope denants, su de l'oltra riva), al rendiva asquas impossibel per la citaa i collegaments cond el [[Mar Neger]] (e sovertut cond i colonie jenovese in [[Crimea]]). I ambassador de l'imperador bizantin, mandads a protestar, i sarà decapitads. Ol sultan al fa anc descaçar tuts i grec ind la zona de Edirne; e al riverà anc'pò a trasferir-s per tri dé denants a Costantinopel per studiar i so difese. A l'istess temp, i è faits i preparativ per ol trasport dei canon. Ol plu grand, costruid de un injegner ungeres de nom [[Urban]] (qe prima l'hera circad de far-s ciapar dei bizantin, qe però i g'hera miga i solds), l'era long 8 meter, al sjaventava dei ploc de 600 qili con d'una jitada de un mili, e al g'hera besogn de 700 omegn per la manotenzion e 60 bœv per tirar-l. Ol ''beylerbey'' de la Romelia al passerà tut l'invern del 1452 a sistemar la strada de Edirne a Costantinopel, per far passar i canon. L'esercet organisad del Maomet II a l'è imponent: plu de 160000 omegn (ma vergun al dix anca 700000), intra i quai 12000 [[janisser]], i trupe cernide. Ol parc artelaria l'è ol plu grand mai vest. Anc la flota l'era imponent: ol sultan l'era capid qe la ciav de la vitoria l'era circondar la capitala bizantina de tute i bande. I font plu prudent i parla de plusse de cent nav. === Costantin XI === [[Archivi:Walls of Teodosio II scheme lmo.svg|miniatura|Strutura dei Mure del Teodosi.]] Inants de deventar imperador ind el [[1449]], ol Costantin Paleolog l'era stait despota de Morea, e l'hera combatid plu volte contra i Otoman. <br /> Dop de la so incoronazion, l'hera començad a circar dei aiœts in ocident, in cambe de l'union de la [[ciexa ortodossa]] a qella [[ciexa catolica|catolega]]. Ma la situazion l'era miga favorevola: dop de la [[bataia de Varna]], l'[[Ungeria]] (qe l'era in bega cond el [[Sacro Roman Impero]]) e i oltre potenze orientai i g'hera miga i forze; [[França]] e [[Ingilterra]] i era dree a combater-s ind la [[Guerra dei Cent Agn]]; [[Republica de Venezia|Venezia]] e [[Republega de Jenova|Jenova]] i era in contrast intra de lor. Adoma ol [[Papa]] [[Papa Nicolaus V|Nicolò V]] l'hera respondid a l'apell, e ind el [[1452]] i era rivads a Costantinopel 200 arcer. Ol 12 de dexember de l'istess ann la sarà proclamada l'union intra i ciexe, miga senza malumor ind la citaa. I g'era anca dei importants nobei qe i era miga decorde: per esempe ol ''Megas Dux'' Luca Notaras al dixiva de preferir i turc a'l Papa. Intratant l'imperador al riceviva ol permess dei Venezian de la citaa per ciapar i nav latine per la difesa. In del jenar del [[1453]] i riva 700 jenoves guidads del famos condotier [[Joann Jostiniani Longo]], qe l'è nominad del Costantin comandant del front de terra, cond el titol de ''strategos autokrator''. Al riva anc'pò un nobel castiglian, ol don Francisco de Toledo (qe al dixiva de vesser un discendent dei [[Comnen]]), e al se jonta ai difensor anc ol prencep ''[[Orhan Çelebi|Orkhan]]'', pretendent a'l tronn otoman qe al viviva a Costantinopel. Ol total dei forze l'è miser: 4000 soldads bizantin, 2000 forester, 983 citadin grec (intra i quai anca dei moneg), per difend i circa 22 qilometer de la cerca dei mure. La flota la contava 37 nav, circa mitaa latine, protejide de la granda cadena del [[Coren d'Or]]. I jenoves de [[Beyoğlo|Pera]], ol quarter in su l'oltra riva del Coren, i s'era deciarads neutrai, ma i hera dait ol permess de tacar-la ind la so banda. == L'assede == [[Archivi:Siege of Constantinople 1453 map-fr.svg|miniatura|Sqierament dei trupe e dei comandants ind el assede]] I Otoman i comença a bombardar i [[mure|Mure de Teodosi]] ol 6 de avril, in seguet a'l refud de l'imperador bizantin de consegnar la citaa. Dop de apena do dé, un toc intra ol palaz dei ''Blacherne'' e ol ''Lycus'' l'era jamò crollad; ma ol dé dop i difensor i hera jamò rivads a justar-l su. Intratant ol sultan al fa començar a scavar dei galerie sota i mure e a impienir ol fossat.<br /> Grazie a'l canon de l'Orban (anc se al pudiva sbarar adoma set volte per dé), i Otomàgn i derv for tants bux in dei mure, ma de nocc i bizantin i lavora per sistemar-le con dei ploc e dei sac de terra; indove ol mur al g'è plu, i tira in pé dei palizade de legn e baril de sabia. Per circar de protejer i mure de i artelarie otomane, i assediads i dovra dei tapé de lana e de cœram.<br /> Anc in sul mar i turc i g'ha dei dificoltaa: do assalts, ol 9 e 'l 12, per circar de penetrar ind el [[Coren d'Or]], i è fermads de i nav a difesa de la cadena. Ind i dé despos, però, i riva dei oltre nav de rinforz per ol comandant Balta-oghlu, e insé i turc i riva a controlar tut ol [[Mar de Marmara]].<br /> Ol 18 un massess assalt ind la zona centrala di mure (la plu ruvinada dei bombardaments e cond el fossad impienid), començad do ore dop del tramont, l'è fermad del [[Joann Jostinian Longo|Jostinian]] despos de quater ore e 200 morts intra i assaltador.<br /> Duu dé dop una minuscola flota greca-jenovesa l'è rivada a sqivar ol bloc naval e a refœrnir la citaa de arme e de maiar.<br /> [[Archivi:Kusatma Zonaro.jpg|miniatura|left|Maomet II al varda i operazion]] L'era ciar a'l sultan qe senza rivar a entrar ind el Coren d'Or e tacar i mure anc de qella banda, i bizantin (anc se poc) i pudiva tegnir la citaa. Vergun al g'hera cœntad su qe i [[Republica de Venezia|Venezian]] i hera [[Galeas per montes|spostad via terra una flota]] del [[Adige|Adije]] a'l [[lag de Garda]]. Insé ol 20 de avril tante mella artijan i començava a lavorar per preparar ol trasport de 72 nav in su la terra per 4 km, per ajirar Pera e entrar ind el Coren d'Or. In qesta ocasion l'è staita fatala la cerna dei jenoves de Pera de mantegnir la neutralitaa, perqè i havress pudid subet blocar tut.<br /> I assediads i g'hera adoma una possibilitaa: bruxar la flota nemica con una sortida noturna. Ma i preparativ e i discussion intra i alleads su la composizion de la flota i và inanz infina a'l 28, e la notizia la g'ha ol temp de rivar ai oregie del sultan per mez de un jenoves de Pera. Insé la spedizion l'è un disaster: i cristian i è slontanads e i ha perdid do nav. Ol sultan al fa justiziar i prijoner, e l'imperador al fa l'istess cond i so, qe i è decapitads sui mure in 260.<br /> Con qesta vitoria i Otoman i hera ciapad un gross vantaj stratejeg. Per collegar ol nœv front con qell dei mure de terra, ol sultan l'ha fait costruir un pont (fait con do file de baril ligads insema con sora dei trav de legn) sul Coren d'Or.<br /> Intratant, la citaa l'è provada de l'assede: l'imperador al g'ha de ciamar i ric e i ciexe per circar de tirar insema dei aiœts per i plussee besognos.<br /> I assalts otoman i è però fermads anc'mò dei difensor, ol 7 de maj (ind i bande del ''Lycus''), ol 12 (dop qe i è penetrads ind el palaz imperial de le ''Blacherne'') e ol 18 (la granda [[torr d'assede]] costruida per l'ocasion l'è faita saltar in aria con dei baril de [[polver de sbar]]). Ol 23, dop qe i ha brocad un ufiçal turc, i cristian i riva a cognosser la posizion dei gallerie sota i mure, e i le fa borlar jo tute. === L'assalt final === Propre ol 23, però, la riva la notizia plœ amara per i difensor: la flota cristana de socors prometida dal Papa l'è anc'mò blocada ind el mar Ejee.<br /> I Otoman, qe i le sà miga, i è dree a decidir cosa far. Una proposta de levar l'assede in cambe de un tribut de 100.000 [[bisant (moneda)|bisants d'or]] l'è inviada ai difensor, qe dopo una qualc temp i la refuda.<br /> A la fin, Maomet al decid de tentar un œltem assalt prima de lassar perd. I mure i è bombardade con plœ intensitaa (la palizada del ''Lycus'' l'è botada jo) fina al 27 de maj, quand ol sultan al comanda un dé de repos e pregïera per preparar-s a la bataia.<br /> I difensor i è staits avisads dei intenzion dei turc de un qualc cristian ind l'armada otomana, e anc'pò lor i se prepara: i è organizade dei procession sota i mure con l'[[icona (relijon)|icona]] de la [[Verjine Odijitria]], un'ultema messa cristiana (senza distinzion intra catoleg e ortodoss) l'è celebrada ind la [[Hagia Sofia|basilega de Santa Sofia]], cond la proclamazion de l'union de i do Ciexe. Ol 28, tœts qei qe i era bon de tegnir un arma ind la citaa i è mandats sœ i mure, e i porte de la cerca interna i è serade. L'assalt al comença ol 29 ai 3. L'armada otomana l'è spartida in quater parts: * ''Ishaq'' e ''Mahamud Pasha'': sezion meridionala dei mure de terra ([[Porta d'Or]]), aprœv a'l Mar de Marmara. * Sultan Maomet II: sezion centrala, val del ''Lycus'' e [[Porta de San Roman]]. * ''Zaganos Pasha'': sezion setentrionala, Palaz dei ''Blacherne''. * ''Hamza Beg'': flota greca ind el Coren d'Or. [[Archivi:The Fall of Constantinople,.jpg|miniatura|L'assalt dei janisser a la Porta de San Roman]] Ol sforz principal l'era ind el setor guidad dal sultan, ma i olter comandands i g'hera de tegnir ocupade i trœpe cristiane sœ tœt ol perimeter dei mure, per permeter-ga miga de jontar-s ind un pont. I prim a partir i è i ''bascibuzuk'', i trupe miga regolar, per fruar i difensor. Armads a la lejera, i è obligads a tacar da la polizia militar, jamò pronta a flajelar qei qi torna indree. L'assalt l'è slontanad in do ore, senza problemi per i assediads.<br /> Dopo un olter bombardament, l'è la volta di trœpe regolari, qi met a dura prova i difensor. Ind el setor central, i cristian i tegn dur fina a un ora prima de l'alba, quand un sbar del canon de Orban bota jo la palizada, e 300 turc i entra dent; ma l'istess imperador al se met a la testa di difensor, qi descaça vià i musulman e i sistema i difese. Anc ind la zona meridionala i turc i và vexin a sfondrar, ma i è fermads dai monaci guidads dal princep ''Orkhan''.<br /> Co'i difensor provads da una noit intera de combatiments, ol sultan l'era pront a mandar a l'assalt i [[janisser]], i trœpe cernide de la so armada. Ma dop de un'ora de dura lota, anca qesta volta i difensor i era dree a descaçar i nemix, quand ol Jostinian l'è ferid in manera grev da un colp d'artelaria. L'è miga tant la borlada del comandant a demoralizar i difensor, ma la so pretesa di ciav de la cerca interna per ritirar-s. Sobet di olter i ga và dree, e ind el mentre l'imperador l'è informad qe i turc i è entrads ind la zona di ''Blacherne'', grazie a una [[posterla]] (la ''[[Kerkoporta]]'') qe vergun l'hera lassad in polarœla, forse dopo una sortida. Ol temp de rivar sœl post e i hera jamò staits descaçads, ma senza l'imperador e ol Jostinian, la porta de San Roman l'è trop debola: un grup de una trentina de janisser, guidad da un jigant de nom ''Hasan'', l'è rivad a conquistar la palizada, anc qe al preze de la metaa di so elements, e a tegner la posizion. Ol caminament intra i do cerqe di mure l'è pien de bus (faits per ciapar la terra per rinforzar la palizada) e la plœ part di soldads bizantin, provads dai combatiments, i ga borla dent, e l'è miga possibel per i difensor crear una difesa eficax sœ la cerca interna di mure.<br /> Quand al riva l'imperador, l'è tarde: g'è tropa jent per cercar de serrar la porta de San Roman, e i turc i è dree a entrar in citaa. Donca, tirade vià le insegne imperiale, al sa bœta ind la sgarugada, indove al trova la mort. Al par qe l'habie diit, prima de indar: "G'è-l miga qé un cristian qe al g'ha voia de ciapar ol mè coo?". Oramai la citaa l'era perdida, e i œltem difensor i era dree a scapar per circar de protejer i so famee. L'œneg qe al resist anc'mò l'è ol continjent cretes in tre torr di mure del Coren d'Or. A la fin de la matinada i se renderà in cambe de la libertaa. Ol sultan al farà ol so ingress adoma ind el dopo mezdé, a travers la Porta de San Roman. == I conseguenze == [[File:Benjamin-Constant-The Entry of Mahomet II into Constantinople-1876.jpg|miniatura|L'ingress de Maomet]] Dop de l'ingress di turc in citaa, i è començade i violenze e ol saqej. Al prencepe i otoman i copava tœts i citadin qi trovava, in seguet l'è vegnid ol temp de ciapar di sqiavi (a la fin i sarà 30000). La stessa sort l'è tocada ai tants qe i hera circad refujo ind la Basilega de Santa Sofia. Tœts i palaz e i case i hera saqejade dai soldads, ma una qualc quarter l'è stait risparmiad grazie ai so abitants, qe i ha sobet dervid i porte al sultan e fait at de sotomission.<br /> La plœ part di ciexe i è trasformade in mosqee (anc Santa Sofia), ma Maomet II al voliava vesser ol sovran anc di cristian, e l'ha evitad de trasformar qelle di quarter qi s'hera rendids senza combater. Al s'è limitad a fa jœstiziar una dexina de notabel (plœ ol princep ''Orhan'', ol balio venezian e ol console catalan), e l'ha nominad un patriarca per i so suditi grec. La nœva sede la sarà la [[Ciexa di Sants Apostoli]], la plœ granda de la citaa dopo Santa Sofia.<br /> Dopo la conquista Maomet al sarà cognissid anc come ''Fātiḥ'' (ol Conquistador), e al sa farà ciamar ''Qaysar-ı Rum'' (Cesare di Romei). La citaa la deventa la nœva capital (al post de [[Edirne]]), e la sarà ripopolada con l'imigrazion da tœt l'Impero Otoman, e ind i secoi sucessiv la tornerà al splendor qe al mancava ind i œltem agn de l'Impero d'Orient.<br /> Dopo la conquista la sarà ciamada Istambul o ''Ḳosṭanṭīnīye'' in Orient (semper Costantinopel in Ocident) fina a la fin del Califad, quand la republica turca la sposterà la capital ad [[Ankara]] e la tegnerà come nom oficial adoma ol prim.<ref>[http://www.treccani.it/enciclopedia/istanbul/ Istambul ind la ''Treccani'']</ref> == Tentativ de riconquista == === Lampo Birago === Dopo la toma de la citaa, ol Papa [[Papa Nicolaus V|Nicolò V]] al g'ha l'intenzion de convocar una nœva [[croxada]] per riconquistar-la. Al nomina una comission de cardinai per stœdiar la quistion, e al domanda a [[Lampo Birago]] (un umanista milanes) de scriver ol pian general de la guerra. Per far-l l'impiega ol temp in tra ol lœi 1454 e ol marz 1455 (mis de la mort del Papa).<ref name=zhistorica> {{it}} [http://zweilawyer.com/2016/04/06/lampo-birago-e-la-ri-conquista-di-costantinopoli/ ''Lampo Birago e la riconquista di Costantinopoli'' - Zhistorica]</ref> Ol proget (ciamad ''Ad Nicolaum V pontificem maximum Strategicon adversus Turcos'') preved de organizar un esercet de 12000 cavalier e 15000 fants, tœts italian, plœ 5000 cavalejer di oltre bande. Dopo un sbarc in [[Morea]], i soldads i g'havress de fogar i grec a revoltar-s contra i turc e marciar a nord, infina a Costantinopel.<ref name=zhistorica/> La croxada l'è mai staita convocada, e per la mort del so plœ grand sostegnidor, e per la cressida de la potensa otomana. G'è anc de dir qe la Morea, dopo agn de guerre (adoma una dexina de agn prima i turc i hera reduxid in s'ciavituu 60.000 omegn) l'era in d'una condizion disastrosa. Dificel pensar qe ol sostegn imajinad del Lampo al saress rivad.<ref name=zhistorica/> === Guerra de Crimea === Ind [[Russia]], qe dop de la fin de l'Imper Bizantin l'era deventada la principala potenza ortodossa, lo [[Zar]] [[Ivan III de Russia|Ivan III]] l'hera sposad la nevoda de l'ultem imperador bizantin (mort senza ereds), [[Sofia Paleologa]], e [[Mosca]] l'era ciamada per qell ''la Terza Roma''.<ref> {{it}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/sofia-paleologo-granduchessa-di-mosca/ Sofia Paleologo - Treccani]</ref> Con la crisi de l'Imper Otoman ind el [[XVIII secul|XVIII secol]], i potenze europee i ha començad a interferir ind la politega turca. La [[Russia]] la circava un acess a'l [[mar Mediteraneo|Mediterani]], e ind el [[1833]], dop vesser rivad a i porte de Costantinopel cond un esercet de 10000 omegn, ol Zar [[Nicola I de Russia|Nicola I]] l'ha firmad cond el Sultan ol [[Tratad de Hünkâr İskelesi]], cond el qual i nav russe i g'hera ol passaj liber ind i [[Dardanei]] e ind el [[Bosfor]].<ref name=limes> {{it}} [http://www.limesonline.com/europa-contro-russia-in-crimea-la-prima-volta/76624 ''Europa contro Russia in Crimea, la prima volta'' - Limes]</ref> Preocupade de la Russia, [[França]] e [[Ingilterra]] ind el [[1841]] i ha siglad cond el nœv Sultan la [[Convenzion de Londra (1841)|Convenzion de Londra]], cond la quala l'era stabilid qe i streits i saress staits serrads per la Russia in cas de conflit.<ref name=limes/> Stœf dei cambiaments ind la politega de la [[Sublime Porta]], Nicola I l'ha començad a pensar a una guerra per conquistar Costantinopel e ol controll definitiv in su i streits.<ref name=limes/> Ind el 1853, cond el pretest de la tutela dei [[Lœg Sants]] e de la popolazion ortodossa ind el Imper Otoman, l'ha deciarad [[Guerra de Crimea|guerra]] ai turc. Con l'intervent de França e Ingilterra e la fraca del Zar ind el assede de [[Sebastopol]], l'Imper Otoman l'è miga crollad fina a la fin de la [[Prima Guerra Mondial]]a.<ref name=limes/> === ''Megali Idea'' === [[Archivi:Greece in the Treaty of Sèvres.jpg|miniatura|Ol projet de la ''Megali Idea'']] Despos de l'indipendenza de la Grecia, la ''[[Megali Idea]]'' (in [[lengua greca|grec]] Μεγάλη Ιδέα, "Granda Idea") l'è staita l'obietiv del [[nazionalism]] grec. Ol projet al prevedeva de reunir tuts i grec (a'l temp presents anca in su i coste turqe del [[mar Egèo|mar Ejee]] e del [[mar Neger]]) ind un uneg stat con capital Costantinopel.<ref>{{it}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/megali-idea/ Megali Idea - Treccani]</ref> Dop de la [[Prima Guerra Mondial]]a, l'Imper Otoman l'è stait desligad e la Grecia l'ha ciapad la rejon de [[Smirna]] e la [[Tracia Orientala]] ([[tratad de Sèvres]]). La mancava adoma Costantinopel e la rejon di Streits, sota control internazional. Donca la Grecia l'ha [[guerra greco-turca (1919-1922)|diciarad guerra]] a la Turqia per obligar-la a renunziar a la so vegia capitala. Despos de un period sfavorevol, grazie a l'''[[Atatürk]]'' i turc i è rivads a vencer la guerra, e i grec i è staits descaçads vià anca de Smirna. In seguet a'l [[jenocidi grec]]<ref> {{it}} [https://www.avvenire.it/agora/pagine/greci-del-ponto-altro-genocidio ''Greci del Ponto, l'altro genocidio'' - Avvenire]</ref> (1914-1922) e a'l definiv [[tratad de Losanna (1923)|scambe de popolazion]] (1923), i è terminade i rivendicazion greqe ind l'area, anc se a'l dé d'incœ la ''Megali Idea'' l'è deventada vun dei obietiv del partit grec [[Alba Dorada]].<ref>{{it}} [http://www.ansamed.info/ansamed/it/notizie/rubriche/politica/2012/06/15/Grecia-leader-neonazisti-greci-vuole-Istanbul-Smirne_7042460.html ''Grecia: leader neonazisti greci vuole Istambul e Smirne'' - AnsaMed]</ref> == Ind la cultura == * In Grecia la borlada de la citaa l'ha cread tante lejende e cants de la tradizion popolara, e l'imperador Costantin XI l'è un sant per la Ciexa Ortodossa. * Ind el [[2012]] l'è stait produxid in [[Turqia]] ol film ''[[Fetih 1453]]'' (in [[ingles]]: ''Conquest 1453''), qe al parla de la conquista de la citaa.<ref> {{en}} [http://www.imdb.com/title/tt1783232/ Imdb.com]</ref> == Riferiments == <references/> == Bibliografia == * {{it}} ''Le grandi battaglie del Medioevo'', Andrea Frediani, ISBN 978-88-541-7277-7, cap. Costantinopoli 1453. Al pœl vesser lejid (adoma una part) ''online'' [http://www.porphyra.it/Porphyra7.pdf qé] (pag. 98-104). * {{it}} [http://zweilawyer.com/2016/04/06/lampo-birago-e-la-ri-conquista-di-costantinopoli/ ''Lampo Birago e la riconquista di Costantinopoli'' - Zhistorica]. * {{it}} [http://www.limesonline.com/europa-contro-russia-in-crimea-la-prima-volta/76624 ''Europa contro Russia in Crimea, la prima volta'' - Limes]. [[Categoria:Impero Bizantin]][[Categoria:Impero Otoman]][[Categoria:Storia medieval]][[Categoria:Storia greca]][[Categoria:Storia turca]] d3lq1k43gs0yiqhx1oit3c8uogr5qaf 1129574 1129565 2022-08-24T20:33:52Z Glz19 13849 wikitext text/x-wiki {{SL}} {{varda che bèl|grafia=SL}} [[Archivi:Siege of Constantinople BnF MS Fr 9087.jpg|miniatura|La borlada de Costantinopel, miniadura francesa contemporania.]] La '''borlada de [[Costantinopel]]''' (in [[lengua greca|grec]]: ''Ἃλωσις τῆς Κωνσταντινουπόλεως''; in [[lengua türca|turc]]: ''İstanbol'on Fethi'', '''Conquista de Istanbul''') l'è staita la conquista [[Impero Otoman|otomana]] de la [[capitala]] de l'[[Imper Bizantin]] ind el [[29 05|29 de maj]] del [[1453]]. La toma de la citaa l'ha segnad la fin de l'Imper d'Orient, qe al durava de circa mella agn; i territore restaits i sarà conquistads ind el jir de poc agn (la [[Despotad de Morea|Morea]] ind el [[1460]], e l'[[Imper de Trabisonda]], stat bizantin indipendent nassid despò de la [[IV croxada]], ind el [[1461]]). L'[[assede]], guidad del [[sultan]] [[Maomet II]], de apena 21 agn, l'era començad duu mis inants. I bizantin i era guidads de l'imperador [[Costantin XI Paleolog]], incoronad ind el [[1448]]. Dei storeg i dovra la data de la borlada de la citaa per marcar la fin del [[Medioev]]. == Ol contest == [[File:Mediteràneo Orientàl 1450 - lmo.svg|miniatura|Ol Mediterrani oriental ind el [[1450]].]] I Turc Otoman i era rivads ind l'Anatolia a'l prencepe del [[Sécol XIV|XIV secol]]. Ind el [[1331]] i hera conquistad [[Nicea]], la principala citaa bizantina de la rejon; ind el [[1354]], grazie a la guerra civila intra l'imperatrix [[Anna de Savoia|Ana de Savoia]] e 'l [[Joann VI Catecuzen]], i hera ciapad [[Gallipoli|Gallipol]], qe l'era insé deventada una testa de pont ind i [[Balcan]]. Ind el [[1361]] l'era la volta de [[Adrianopel]] (ciamada dei turc Edirne), qe ind el [[1365]] la deventerà la nœva capitala otomana. A l'[[Imper Bizantin]] i restava adoma [[Costantinopel]], [[Thessaloniki|Tessalonega]] (perdida ind el [[1422]]) e la [[Morea]]. La capitala (''enclav'' bizantina in territore otoman) la sarà assediada plu volte, ma senza resultads. Ind el [[Assede de Costantinopel (1394)|1394]] la [[bataia de Nicopel]] e ol rivar del [[Tamerlan]], qe al vencerà i Otoman ind la [[bataia de Ankara]] ([[1402]]), i salverà la citaa. Ind el [[Assede de Costantinopel (1422)|1422]] i Otoman i sarà fermads sota i [[mure del Teodosi]]. Ind el [[1444]] la [[bataia de Varna]], con la distruzion de l'armada cristiana, la segnerà la fin dei tentativ ocidentai de descaçar i turc dei Balcan. Prope in qesta ocasion l'è stait ciar ol pericol, per i turc, de hir-g miga ol controll total del [[Streit dei Dardanei]]: prima del rivar dei trœpe fresqe de l'[[Anatolia]], blocade de la flota [[Republica de Venésia|veneziana]] (sqivada fors grazie ai condizion atmosferege), i Otoman i era dree a perder la guerra, tant qe ol [[sultan]] [[Murad II]] l'hera domandad un armistizi, in cambe de la cession d'un qualc territore a [[Serbia]] e [[Ungeria]]. == I preparativ == === Maomet II === [[Archivi:Conquest of Constantinople, Zonaro.jpg|miniatura|Ol Maomet II a'l coo del so esercet, cond arent ol canon de l'Urban.]] Ol [[Maomet II]] l'era deventad sultan ind el [[1451]], a l'etaa de 21 agn. Joven e ambizios, l'era semper stait ossessionad del penser de conquistar [[Costantinopel]]. Ol so pader, ol [[Murad II]], a l'hera slontanad plu volte de la cort per circar de calmar i so ecess. Una volta indait a'l poder, l'hera subet començad a organizar la presa de la citaa. In del avril del [[1452]] l'indava de dent ol territore imperial, in su la sponda europea del [[Bosfor]], e al començava la costruzion de la forteza ciamada [[Rumeli Hisar]], poc de plu d'una dexina de qilometer a nord de Costantinopel. In quater mis ol lavorar l'era fenid. Insema a la forteza de [[Anadolu Hisar]] (prope denants, su de l'oltra riva), al rendiva asquas impossibel per la citaa i collegaments cond el [[Mar Neger]] (e sovertut cond i colonie jenovese in [[Crimea]]). I ambassador de l'imperador bizantin, mandads a protestar, i sarà decapitads. Ol sultan al fa anc descaçar tuts i grec ind la zona de Edirne; e al riverà anc'pò a trasferir-s per tri dé denants a Costantinopel per studiar i so difese. A l'istess temp, i è faits i preparativ per ol trasport dei canon. Ol plu grand, costruid de un injegner ungeres de nom [[Urban]] (qe prima l'hera circad de far-s ciapar dei bizantin, qe però i g'hera miga i solds), l'era long 8 meter, al sjaventava dei ploc de 600 qili con d'una jitada de un mili, e al g'hera besogn de 700 omegn per la manotenzion e 60 bœv per tirar-l. Ol ''beylerbey'' de la Romelia al passerà tut l'invern del 1452 a sistemar la strada de Edirne a Costantinopel, per far passar i canon. L'esercet organisad del Maomet II a l'è imponent: plu de 160000 omegn (ma vergun al dix anca 700000), intra i quai 12000 [[janisser]], i trupe cernide. Ol parc artelaria l'è ol plu grand mai vest. Anc la flota l'era imponent: ol sultan l'era capid qe la ciav de la vitoria l'era circondar la capitala bizantina de tute i bande. I font plu prudent i parla de plusse de cent nav. === Costantin XI === [[Archivi:Walls of Teodosio II scheme lmo.svg|miniatura|Strutura dei Mure del Teodosi.]] Inants de deventar imperador ind el [[1449]], ol Costantin Paleolog l'era stait despota de Morea, e l'hera combatid plu volte contra i Otoman. <br /> Dop de la so incoronazion, l'hera començad a circar dei aiœts in ocident, in cambe de l'union de la [[ciexa ortodossa]] a qella [[ciexa catolica|catolega]]. Ma la situazion l'era miga favorevola: dop de la [[bataia de Varna]], l'[[Ungeria]] (qe l'era in bega cond el [[Sacro Roman Impero]]) e i oltre potenze orientai i g'hera miga i forze; [[França]] e [[Ingilterra]] i era dree a combater-s ind la [[Guerra dei Cent Agn]]; [[Republica de Venezia|Venezia]] e [[Republega de Jenova|Jenova]] i era in contrast intra de lor. Adoma ol [[Papa]] [[Papa Nicolaus V|Nicolò V]] l'hera respondid a l'apell, e ind el [[1452]] i era rivads a Costantinopel 200 arcer. Ol 12 de dexember de l'istess ann la sarà proclamada l'union intra i ciexe, miga senza malumor ind la citaa. I g'era anca dei importants nobei qe i era miga decorde: per esempe ol ''Megas Dux'' Luca Notaras al dixiva de preferir i turc a'l Papa. Intratant l'imperador al riceviva ol permess dei Venezian de la citaa per ciapar i nav latine per la difesa. In del jenar del [[1453]] i riva 700 jenoves guidads del famos condotier [[Joann Jostiniani Longo]], qe l'è nominad del Costantin comandant del front de terra, cond el titol de ''strategos autokrator''. Al riva anc'pò un nobel castiglian, ol don Francisco de Toledo (qe al dixiva de vesser un discendent dei [[Comnen]]), e al se jonta ai difensor anc ol prencep ''[[Orhan Çelebi|Orkhan]]'', pretendent a'l tronn otoman qe al viviva a Costantinopel. Ol total dei forze l'è miser: 4000 soldads bizantin, 2000 forester, 983 citadin grec (intra i quai anca dei moneg), per difend i circa 22 qilometer de la cerca dei mure. La flota la contava 37 nav, circa mitaa latine, protejide de la granda cadena del [[Coren d'Or]]. I jenoves de [[Beyoğlo|Pera]], ol quarter in su l'oltra riva del Coren, i s'era deciarads neutrai, ma i hera dait ol permess de tacar-la ind la so banda. == L'assede == [[Archivi:Siege of Constantinople 1453 map-fr.svg|miniatura|Sqierament dei trupe e dei comandants ind el assede]] I Otoman i comença a bombardar i [[mure|Mure de Teodosi]] ol 6 de avril, in seguet a'l refud de l'imperador bizantin de consegnar la citaa. Dop de apena do dé, un toc intra ol palaz dei ''Blacherne'' e ol ''Lycus'' l'era jamò crollad; ma ol dé dop i difensor i hera jamò rivads a justar-l su. Intratant ol sultan al fa començar a scavar dei galerie sota i mure e a impienir ol fossat.<br /> Grazie a'l canon de l'Orban (anc se al pudiva sbarar adoma set volte per dé), i Otomàgn i derv for tants bux in dei mure, ma de nocc i bizantin i lavora per sistemar-le con dei ploc e dei sac de terra; indove ol mur al g'è plu, i tira in pé dei palizade de legn e baril de sabia. Per circar de protejer i mure de i artelarie otomane, i assediads i dovra dei tapé de lana e de cœram.<br /> Anc in sul mar i turc i g'ha dei dificoltaa: do assalts, ol 9 e 'l 12, per circar de penetrar ind el [[Coren d'Or]], i è fermads de i nav a difesa de la cadena. Ind i dé despos, però, i riva dei oltre nav de rinforz per ol comandant Balta-oghlu, e insé i turc i riva a controlar tut ol [[Mar de Marmara]].<br /> Ol 18 un massess assalt ind la zona centrala di mure (la plu ruvinada dei bombardaments e cond el fossad impienid), començad do ore dop del tramont, l'è fermad del [[Joann Jostinian Longo|Jostinian]] despos de quater ore e 200 morts intra i assaltador.<br /> Duu dé dop una minuscola flota greca-jenovesa l'è rivada a sqivar ol bloc naval e a refœrnir la citaa de arme e de maiar.<br /> [[Archivi:Kusatma Zonaro.jpg|miniatura|left|Maomet II al varda i operazion]] L'era ciar a'l sultan qe senza rivar a entrar ind el Coren d'Or e tacar i mure anc de qella banda, i bizantin (anc se poc) i pudiva tegnir la citaa. Vergun al g'hera cœntad su qe i [[Republica de Venezia|Venezian]] i hera [[Galeas per montes|spostad via terra una flota]] del [[Adige|Adije]] a'l [[lag de Garda]]. Insé ol 20 de avril tante mella artijan i començava a lavorar per preparar ol trasport de 72 nav in su la terra per 4 km, per ajirar Pera e entrar ind el Coren d'Or. In qesta ocasion l'è staita fatala la cerna dei jenoves de Pera de mantegnir la neutralitaa, perqè i havress pudid subet blocar tut.<br /> I assediads i g'hera adoma una possibilitaa: bruxar la flota nemica con una sortida noturna. Ma i preparativ e i discussion intra i alleads su la composizion de la flota i và inanz infina a'l 28, e la notizia la g'ha ol temp de rivar ai oregie del sultan per mez de un jenoves de Pera. Insé la spedizion l'è un disaster: i cristian i è slontanads e i ha perdid do nav. Ol sultan al fa justiziar i prijoner, e l'imperador al fa l'istess cond i so, qe i è decapitads sui mure in 260.<br /> Con qesta vitoria i Otoman i hera ciapad un gross vantaj stratejeg. Per collegar ol nœv front con qell dei mure de terra, ol sultan l'ha fait costruir un pont (fait con do file de baril ligads insema con sora dei trav de legn) sul Coren d'Or.<br /> Intratant, la citaa l'è provada de l'assede: l'imperador al g'ha de ciamar i ric e i ciexe per circar de tirar insema dei aiœts per i plussee besognos.<br /> I assalts otoman i è però fermads anc'mò dei difensor, ol 7 de maj (ind i bande del ''Lycus''), ol 12 (dop qe i è penetrads ind el palaz imperial de le ''Blacherne'') e ol 18 (la granda [[torr d'assede]] costruida per l'ocasion l'è faita saltar in aria con dei baril de [[polver de sbar]]). Ol 23, dop qe i ha brocad un ufiçal turc, i cristian i riva a cognosser la posizion dei gallerie sota i mure, e i le fa borlar jo tute. === L'assalt final === Propre ol 23, però, la riva la notizia plœ amara per i difensor: la flota cristana de socors prometida dal Papa l'è anc'mò blocada ind el mar Ejee.<br /> I Otoman, qe i le sà miga, i è dree a decidir cosa far. Una proposta de levar l'assede in cambe de un tribut de 100.000 [[bisant (moneda)|bisants d'or]] l'è inviada ai difensor, qe dopo una qualc temp i la refuda.<br /> A la fin, Maomet al decid de tentar un œltem assalt prima de lassar perd. I mure i è bombardade con plœ intensitaa (la palizada del ''Lycus'' l'è botada jo) fina al 27 de maj, quand ol sultan al comanda un dé de repos e pregïera per preparar-s a la bataia.<br /> I difensor i è staits avisads dei intenzion dei turc de un qualc cristian ind l'armada otomana, e anc'pò lor i se prepara: i è organizade dei procession sota i mure con l'[[icona (relijon)|icona]] de la [[Verjine Odijitria]], un'ultema messa cristiana (senza distinzion intra catoleg e ortodoss) l'è celebrada ind la [[Hagia Sofia|basilega de Santa Sofia]], cond la proclamazion de l'union de i do Ciexe. Ol 28, tœts qei qe i era bon de tegnir un arma ind la citaa i è mandats sœ i mure, e i porte de la cerca interna i è serade. L'assalt al comença ol 29 ai 3. L'armada otomana l'è spartida in quater parts: * ''Ishaq'' e ''Mahamud Pasha'': sezion meridionala dei mure de terra ([[Porta d'Or]]), aprœv a'l Mar de Marmara. * Sultan Maomet II: sezion centrala, val del ''Lycus'' e [[Porta de San Roman]]. * ''Zaganos Pasha'': sezion setentrionala, Palaz dei ''Blacherne''. * ''Hamza Beg'': flota greca ind el Coren d'Or. [[Archivi:The Fall of Constantinople,.jpg|miniatura|L'assalt dei janisser a la Porta de San Roman]] Ol sforz principal l'era ind el setor guidad dal sultan, ma i olter comandands i g'hera de tegnir ocupade i trœpe cristiane sœ tœt ol perimeter dei mure, per permeter-ga miga de jontar-s ind un pont. I prim a partir i è i ''bascibuzuk'', i trupe miga regolar, per fruar i difensor. Armads a la lejera, i è obligads a tacar da la polizia militar, jamò pronta a flajelar qei qi torna indree. L'assalt l'è slontanad in do ore, senza problemi per i assediads.<br /> Dopo un olter bombardament, l'è la volta di trœpe regolari, qi met a dura prova i difensor. Ind el setor central, i cristian i tegn dur fina a un ora prima de l'alba, quand un sbar del canon de Orban bota jo la palizada, e 300 turc i entra dent; ma l'istess imperador al se met a la testa di difensor, qi descaça vià i musulman e i sistema i difese. Anc ind la zona meridionala i turc i và vexin a sfondrar, ma i è fermads dai monaci guidads dal princep ''Orkhan''.<br /> Co'i difensor provads da una noit intera de combatiments, ol sultan l'era pront a mandar a l'assalt i [[janisser]], i trœpe cernide de la so armada. Ma dop de un'ora de dura lota, anca qesta volta i difensor i era dree a descaçar i nemix, quand ol Jostinian l'è ferid in manera grev da un colp d'artelaria. L'è miga tant la borlada del comandant a demoralizar i difensor, ma la so pretesa di ciav de la cerca interna per ritirar-s. Sobet di olter i ga và dree, e ind el mentre l'imperador l'è informad qe i turc i è entrads ind la zona di ''Blacherne'', grazie a una [[posterla]] (la ''[[Kerkoporta]]'') qe vergun l'hera lassad in polarœla, forse dopo una sortida. Ol temp de rivar sœl post e i hera jamò staits descaçads, ma senza l'imperador e ol Jostinian, la porta de San Roman l'è trop debola: un grup de una trentina de janisser, guidad da un jigant de nom ''Hasan'', l'è rivad a conquistar la palizada, anc qe al preze de la metaa di so elements, e a tegner la posizion. Ol caminament intra i do cerqe di mure l'è pien de bus (faits per ciapar la terra per rinforzar la palizada) e la plœ part di soldads bizantin, provads dai combatiments, i ga borla dent, e l'è miga possibel per i difensor crear una difesa eficax sœ la cerca interna di mure.<br /> Quand al riva l'imperador, l'è tarde: g'è tropa jent per cercar de serrar la porta de San Roman, e i turc i è dree a entrar in citaa. Donca, tirade vià le insegne imperiale, al sa bœta ind la sgarugada, indove al trova la mort. Al par qe l'habie diit, prima de indar: "G'è-l miga qé un cristian qe al g'ha voia de ciapar ol mè coo?". Oramai la citaa l'era perdida, e i œltem difensor i era dree a scapar per circar de protejer i so famee. L'œneg qe al resist anc'mò l'è ol continjent cretes in tre torr di mure del Coren d'Or. A la fin de la matinada i se renderà in cambe de la libertaa. Ol sultan al farà ol so ingress adoma ind el dopo mezdé, a travers la Porta de San Roman. == I conseguenze == [[File:Benjamin-Constant-The Entry of Mahomet II into Constantinople-1876.jpg|miniatura|L'ingress de Maomet]] Dop de l'ingress di turc in citaa, i è començade i violenze e ol saqej. Al prencepe i otoman i copava tœts i citadin qi trovava, in seguet l'è vegnid ol temp de ciapar di sqiavi (a la fin i sarà 30000). La stessa sort l'è tocada ai tants qe i hera circad refujo ind la Basilega de Santa Sofia. Tœts i palaz e i case i hera saqejade dai soldads, ma una qualc quarter l'è stait risparmiad grazie ai so abitants, qe i ha sobet dervid i porte al sultan e fait at de sotomission.<br /> La plœ part di ciexe i è trasformade in mosqee (anc Santa Sofia), ma Maomet II al voliava vesser ol sovran anc di cristian, e l'ha evitad de trasformar qelle di quarter qi s'hera rendids senza combater. Al s'è limitad a fa jœstiziar una dexina de notabel (plœ ol princep ''Orhan'', ol balio venezian e ol console catalan), e l'ha nominad un patriarca per i so suditi grec. La nœva sede la sarà la [[Ciexa di Sants Apostoli]], la plœ granda de la citaa dopo Santa Sofia.<br /> Dopo la conquista Maomet al sarà cognissid anc come ''Fātiḥ'' (ol Conquistador), e al sa farà ciamar ''Qaysar-ı Rum'' (Cesare di Romei). La citaa la deventa la nœva capital (al post de [[Edirne]]), e la sarà ripopolada con l'imigrazion da tœt l'Impero Otoman, e ind i secoi sucessiv la tornerà al splendor qe al mancava ind i œltem agn de l'Impero d'Orient.<br /> Dopo la conquista la sarà ciamada Istambul o ''Ḳosṭanṭīnīye'' in Orient (semper Costantinopel in Ocident) fina a la fin del Califad, quand la republica turca la sposterà la capital ad [[Ankara]] e la tegnerà come nom oficial adoma ol prim.<ref>[http://www.treccani.it/enciclopedia/istanbul/ Istambul ind la ''Treccani'']</ref> == Tentativ de riconquista == === Lampo Birago === Dopo la toma de la citaa, ol Papa [[Papa Nicolaus V|Nicolò V]] al g'ha l'intenzion de convocar una nœva [[croxada]] per riconquistar-la. Al nomina una comission de cardinai per stœdiar la quistion, e al domanda a [[Lampo Birago]] (un umanista milanes) de scriver ol pian general de la guerra. Per far-l l'impiega ol temp in tra ol lœi 1454 e ol marz 1455 (mis de la mort del Papa).<ref name=zhistorica> {{it}} [http://zweilawyer.com/2016/04/06/lampo-birago-e-la-ri-conquista-di-costantinopoli/ ''Lampo Birago e la riconquista di Costantinopoli'' - Zhistorica]</ref> Ol proget (ciamad ''Ad Nicolaum V pontificem maximum Strategicon adversus Turcos'') preved de organizar un esercet de 12000 cavalier e 15000 fants, tœts italian, plœ 5000 cavalejer di oltre bande. Dopo un sbarc in [[Morea]], i soldads i g'havress de fogar i grec a revoltar-s contra i turc e marciar a nord, infina a Costantinopel.<ref name=zhistorica/> La croxada l'è mai staita convocada, e per la mort del so plœ grand sostegnidor, e per la cressida de la potensa otomana. G'è anc de dir qe la Morea, dopo agn de guerre (adoma una dexina de agn prima i turc i hera reduxid in s'ciavituu 60.000 omegn) l'era in d'una condizion disastrosa. Dificel pensar qe ol sostegn imajinad del Lampo al saress rivad.<ref name=zhistorica/> === Guerra de Crimea === Ind [[Russia]], qe dop de la fin de l'Imper Bizantin l'era deventada la principala potenza ortodossa, lo [[Zar]] [[Ivan III de Russia|Ivan III]] l'hera sposad la nevoda de l'ultem imperador bizantin (mort senza ereds), [[Sofia Paleologa]], e [[Mosca]] l'era ciamada per qell ''la Terza Roma''.<ref> {{it}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/sofia-paleologo-granduchessa-di-mosca/ Sofia Paleologo - Treccani]</ref> Con la crisi de l'Imper Otoman ind el [[XVIII secul|XVIII secol]], i potenze europee i ha començad a interferir ind la politega turca. La [[Russia]] la circava un acess a'l [[mar Mediteraneo|Mediterani]], e ind el [[1833]], dop vesser rivad a i porte de Costantinopel cond un esercet de 10000 omegn, ol Zar [[Nicola I de Russia|Nicola I]] l'ha firmad cond el Sultan ol [[Tratad de Hünkâr İskelesi]], cond el qual i nav russe i g'hera ol passaj liber ind i [[Dardanei]] e ind el [[Bosfor]].<ref name=limes> {{it}} [http://www.limesonline.com/europa-contro-russia-in-crimea-la-prima-volta/76624 ''Europa contro Russia in Crimea, la prima volta'' - Limes]</ref> Preocupade de la Russia, [[França]] e [[Ingilterra]] ind el [[1841]] i ha siglad cond el nœv Sultan la [[Convenzion de Londra (1841)|Convenzion de Londra]], cond la quala l'era stabilid qe i streits i saress staits serrads per la Russia in cas de conflit.<ref name=limes/> Stœf dei cambiaments ind la politega de la [[Sublime Porta]], Nicola I l'ha començad a pensar a una guerra per conquistar Costantinopel e ol controll definitiv in su i streits.<ref name=limes/> Ind el 1853, cond el pretest de la tutela dei [[Lœg Sants]] e de la popolazion ortodossa ind el Imper Otoman, l'ha deciarad [[Guerra de Crimea|guerra]] ai turc. Con l'intervent de França e Ingilterra e la fraca del Zar ind el assede de [[Sebastopol]], l'Imper Otoman l'è miga crollad fina a la fin de la [[Prima Guerra Mondial]]a.<ref name=limes/> === ''Megali Idea'' === [[Archivi:Greece in the Treaty of Sèvres.jpg|miniatura|Ol projet de la ''Megali Idea'']] Despos de l'indipendenza de la Grecia, la ''[[Megali Idea]]'' (in [[lengua greca|grec]] Μεγάλη Ιδέα, "Granda Idea") l'è staita l'obietiv del [[nazionalism]] grec. Ol projet al prevedeva de reunir tuts i grec (a'l temp presents anca in su i coste turqe del [[mar Egèo|mar Ejee]] e del [[mar Neger]]) ind un uneg stat con capital Costantinopel.<ref>{{it}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/megali-idea/ Megali Idea - Treccani]</ref> Dop de la [[Prima Guerra Mondial]]a, l'Imper Otoman l'è stait desligad e la Grecia l'ha ciapad la rejon de [[Smirna]] e la [[Tracia Orientala]] ([[tratad de Sèvres]]). La mancava adoma Costantinopel e la rejon di Streits, sota control internazional. Donca la Grecia l'ha [[guerra greco-turca (1919-1922)|diciarad guerra]] a la Turqia per obligar-la a renunziar a la so vegia capitala. Despos de un period sfavorevol, grazie a l'''[[Atatürk]]'' i turc i è rivads a vencer la guerra, e i grec i è staits descaçads vià anca de Smirna. In seguet a'l [[jenocidi grec]]<ref> {{it}} [https://www.avvenire.it/agora/pagine/greci-del-ponto-altro-genocidio ''Greci del Ponto, l'altro genocidio'' - Avvenire]</ref> (1914-1922) e a'l definiv [[tratad de Losanna (1923)|scambe de popolazion]] (1923), i è terminade i rivendicazion greqe ind l'area, anc se a'l dé d'incœ la ''Megali Idea'' l'è deventada vun dei obietiv del partit grec [[Alba Dorada]].<ref>{{it}} [http://www.ansamed.info/ansamed/it/notizie/rubriche/politica/2012/06/15/Grecia-leader-neonazisti-greci-vuole-Istanbul-Smirne_7042460.html ''Grecia: leader neonazisti greci vuole Istambul e Smirne'' - AnsaMed]</ref> == Ind la cultura == * In Grecia la borlada de la citaa l'ha cread tante lejende e cants de la tradizion popolara, e l'imperador Costantin XI l'è un sant per la Ciexa Ortodossa. * Ind el [[2012]] l'è stait produxid in [[Turqia]] ol film ''[[Fetih 1453]]'' (in [[ingles]]: ''Conquest 1453''), qe al parla de la conquista de la citaa.<ref> {{en}} [http://www.imdb.com/title/tt1783232/ Imdb.com]</ref> == Riferiments == <references/> == Bibliografia == * {{it}} ''Le grandi battaglie del Medioevo'', Andrea Frediani, ISBN 978-88-541-7277-7, cap. Costantinopoli 1453. Al pœl vesser lejid (adoma una part) ''online'' [http://www.porphyra.it/Porphyra7.pdf qé] (pag. 98-104). * {{it}} [http://zweilawyer.com/2016/04/06/lampo-birago-e-la-ri-conquista-di-costantinopoli/ ''Lampo Birago e la riconquista di Costantinopoli'' - Zhistorica]. * {{it}} [http://www.limesonline.com/europa-contro-russia-in-crimea-la-prima-volta/76624 ''Europa contro Russia in Crimea, la prima volta'' - Limes]. [[Categoria:Impero Bizantin]][[Categoria:Impero Otoman]][[Categoria:Storia medieval]][[Categoria:Storia greca]][[Categoria:Storia turca]] qlku7ia0ev0p9q50enm8426db1trd55 Tóma de Costantinopoli 0 212553 1129584 1129510 2022-08-24T20:43:52Z EmausBot 4816 Bot: sistemo i redirect doppi a [[Borlada de Costantinopel]] wikitext text/x-wiki #VARDA [[Borlada de Costantinopel]] 14ixwhtbxrwr5njg7zj40p9t828p871 Ubertino Posculo 0 212563 1129577 1129441 2022-08-24T20:35:42Z Glz19 13849 Scancelada la modifega 1129441 de [[Special:Contributions/Gat lombard|Gat lombard]] ([[User talk:Gat lombard|Ciciarada]]) wikitext text/x-wiki {{SL}} '''Ubertino''' (Obertino) '''Posculo''' (de Posculis, Posculus, Pusculus) (circa [[1430]] - [[07 05|7 de maj]] [[1508]]) l'è stait un umanista bressan. I so œvre plu famose i è ol poema ''[[Constantinopolis]]'' e l'orazion ''[[De laudibus Brixiae]]''. == Biografia == L'Ubertin, fiœl del Maffee, l'è nassid de probabel a [[Bressa]], terra de la so famea (qe la g'hera i so orijin a [[Bagnöl|Bagnœl]]). I prim agn l'è stait in citaa, indove l'ha vest l'[[assede]] guidad del comandant viscontee Nicolò Picinin ind el [[1438]]. Qé l'ha invivad i studi de gramatega e retorega, fors sota Gabriel de [[Cuncurèss|Concorez]] o Nicola Botano (qe i ha portad i studi umanisteg a Bressa despò de l'anession a la [[Republega de Venezia]]. Quand l'era anc'mò un s'ciet l'è indait a [[Ferrara]] per completar i studi ind la scœla de Guarino Verones, indove l'ha imparad ol [[lengua greca|grec]]. Ind el [[1452]] l'è partid per [[Costantinopel]], per studiar mei ol grec coi lezion de Joann Arjiropulo, ind el ''Xenon''. L'ann dop l'è spetador de la [[toma de Costantinopoli|borlada de la citaa]]; l'è fait prijonier dei turc, e per un ann l'è stait un s'ciav. Ind el [[1454]], l'ha traduxid in [[latin]] la ''Danielis prophetae visio''. A la fin l'è stait liberad, o col pagament de un riscat coi solds donads de la citaa de Bressa a'l so pader, o per la mediazion de un mercant fiorentin (Mainardo Ubaldini) col pagament de Batista Gritti. Despò de un viaj pien de desventure (l'è stait anc caturad dei pirats, qe i l'ha portad a [[Rodi]]) l'è rivad a [[Roma]] ind el [[1454]]-[[1455|55]], e dop de tri agn l'è tornad a Bressa, indove l'ha finid de scriver ol ''Costantinopolis'' e, plu tarde, l'ha componid l'orazion per la so citaa. A Bressa l'ha dervid una scœla de gramatega con l'insegnament de la lengua greca. Al s'è sposad e 'l gh'ha havud tri s'ciets. Anc se l'è miga deventad un patrizi, l'è stait un member del Consili dei Doxent de l'Ospedal Major fina a la so mort ind el [[1508]]. == Bibliografia == * [http://www.treccani.it/enciclopedia/ubertino-obertino-posculo_(Dizionario-Biografico)/ Ubertino Posculo ind el dizionare biografeg de la Treccani] == Ligam de fœra == * [http://www.ateneo.brescia.it/controlpanel/uploads/monumenta/Fontes-XVII-2002.pdf De laudibus Brixiae] ind el sit de l'''Ateneo di Brescia''. [[Categoria:Nassüü a Brèsa]] [[Categoria:Scritor lombard|Posculo]] t8g2t5p0j7zac8em21os50evuxq8ick Despotad de Morea 0 212586 1129572 1129433 2022-08-24T20:32:49Z Glz19 13849 wikitext text/x-wiki {{SL}} {{Stat storeg |nomAdess = Despotad de Morea |nomComplet = |nomUfiçal = ''Δεσποτᾶτον τοῦ Μορέως'' |linkStemma = File:Palaeologoi eagle XV c.svg |linkBandera = |linkLocalizzazion = |linkMapa = File:Despotate of Morea 1450-it zondertekst.svg |didascalia = Ol despotad ind el 1450 |pajinaStemma = |pajinaBandera = |inn = |mot = |lengua ufiçala = |lengua = [[Lengua greca|Grec]] |capital principala = [[Mistra]] |capitalAbitants = |capitalAbitantsAn = |oltre capital = |dependenza da = |dependenze = |forma de stat = |govern = [[Despota (Imper Bizantin)|Despotad]] |titol capi de stat = [[Despota (Impero Bizantin)|Despota]] |elenc capi de stat = |titol capi de govern = |elenc capi de govern = |organi deliberativ = |prencepe = [[1348]] |prim capo de stat = |stat de prima = {{banderina|imajin=File:Byzantine imperial flag, 14th century.svg|nom=[[Imper Bizantin]]}}{{netar}} |event al prencepe = |fin = [[1460]] |ultem capo de stat = |stat qe l'è vegnid dopo = {{banderina|imajin=Archivi:Ottoman flag.svg|nom=[[Impero otoman]]}}{{netar}} |event final = |area jeografiga = |territore orijinal = [[Morea]] |superfix massema = |periodo massema espansion = |popolazion = |periodo popolazion = |vox sota-division aministrativa = |moneda = |risorse = |produzion = |commerci con = |esportazion = |importazion = |tld = |telefono = |targa = |relijon principale = |relijon de stat = |oltre relijoni = |class soçai = |stat de adess = {{flag|Grecia}} }} Ol '''Despotad de Morea''' (in [[lengua greca|grec]]: ''Δεσποτᾶτον τοῦ Μορέως'') o '''Despotad de Mistra''' (in [[lengua greca|grec]]: ''Δεσποτᾶτον τοῦ Μυστρᾶ'') l'è stait una provinça de l'[[Imper Bizantin]] intra ol [[1348]] e ol [[1453]] (ann de la [[toma de Costantinopel]]) e dop un stat indipendent fina a'l [[1460]], quand qe l'è stait conquistad de l'[[Imper Otoman]]. L'era governad dei princep imperiai cond el titol de [[Despota (Imper Bizantin)|despota]].<ref name=treccani>[http://www.treccani.it/enciclopedia/despotato-di-morea_(Dizionario-di-Storia)/ ''Despotato di Morea'' ind la Treccani]</ref> Ol territore l'è cambiad ind i agn, ma l'è semper restait ind el [[Pelopones]] (qe a l'epoga l'era ciamad [[Morea]]).<ref name=treccani/> La capital l'era [[Mistrà]], a 5 km de l'antiga [[Sparta]]. == Riferiments == <references/> [[Categoria:Impero Bizantin]][[Categoria:Storia medieval]][[Categoria:Storia greca]] agoaymnjkqo3elrje754fboat0cfk31 Imper Bizantin 0 212689 1129575 1129435 2022-08-24T20:34:19Z Glz19 13849 Scancelada la modifega 1129435 de [[Special:Contributions/Gat lombard|Gat lombard]] ([[User talk:Gat lombard|Ciciarada]]) wikitext text/x-wiki {{SL}} {{Stat storeg |nomAdess = Imper Bizantin<br />Imper Roman d'Orient |nomComplet = |nomUfiçal = ''Βασιλεία τῶν Ῥωμαίων''<br /> ''Imperium Romanum'' |linkStemma = File:Byzantine Palaiologos Eagle.svg |linkBandera = File:Byzantine imperial flag, 14th century, square.svg |linkLocalizzazion = |linkMapa = File:Byzantine Empire animated.gif |didascalia = Evoluzion territoriala |pajinaStemma = |pajinaBandera = |inn = |mot = |lengua ufiçala = [[Lengua latina|Latina]] fina al [[610]], despò [[Lengua_greca#Grech_bizantin|greca]] |lengua = Grec, Latin, in plu varie lengue local, per esempe Armen, Siriac, Copt ec. |capital principala = [[Costantinopel]] |capitalAbitants = |capitalAbitantsAn = |oltre capital = [[Siracusa]] ([[663]] - [[669]])<br />[[Nicea]] ([[1204]] - [[1261]]) |dependenza da = [[Imper Latin d'Orient]] ([[1204]] - [[1261]])<br />[[Imper Otoman]] ([[1372]] - [[1402]] e [[1424]] - [[1453]]) |dependenze = |forma de stat = |govern = [[Imper]] |titol capi de stat = [[Basileus]] |elenc capi de stat = [[Imperador Bizantin]] |titol capi de govern = |elenc capi de govern = |organi deliberativ = |prencepe = [[330]]<ref name=zanichelli>[http://dizionaripiu.zanichelli.it/storiadigitale/p/percorso/43/impero-bizantino ''Impero Bizantino'' ind el Zanichelli]</ref> |prim capo de stat = [[Costantin I]] |stat de prima = {{banderina|imajin=File:Vexilloid of the Roman Empire.svg|nom=[[Imper Roman]]}} |event al prencepe = |fin = [[1453]] |ultem capo de stat = [[Costantin XI]] |stat qe l'è vegnid dopo = {{banderina|imajin=File:Ottoman flag.svg|nom=[[Imper Otoman]]}} |event final = [[Toma de Costantinopoli|Borlada de Costantinopel]] |area jeografiga = [[Mediterranee]] |territore orijinal = |superfix massema = |periodo massema espansion = [[555]] con [[Justinan I]] |popolazion = |periodo popolazion = |vox sota-division aministrativa = |moneda = [[Bisant (moneda)|Bisant]] |risorse = |produzion = |commerci con = |esportazion = |importazion = |tld = |telefono = |targa = |relijon principale = [[Ciexa Ortodossa|Ortodossa]] |relijon de stat = [[Ciexa Ortodossa|Ortodossa]] |oltre relijon = [[Catolicesim]], [[Monofisism]], [[Ebraism]], [[Paganesim]], ec. |class soçai = |stat de adess = }} L''''Imper Bizantin''' (nom dovrad dai storeg modern per indicar l''''Imper Roman d'Orient''' ind ol period [[Medioev|medieval]]) l'è stait la continuazion de l'[[Imper Roman]] ind la zona orientala, con capital [[Costantinopel]], a partir da la [[Tarda Antigitaa]] e in tut ol [[Medioev]]. L'Imper l'ha resistid ai invasion del [[V secùl|V secol]] e a la fin de la [[Imper Roman d'Ocident|part ocidentala]], e l'è durad circa milla agn, fin a la [[Toma de Costantinopoli|conquista otomana de la capital]] ind el [[1453]]. I ajetiv "Bizantin" e "Oriental" i è dei termen creads dai storeg dop de la fin de l'Imper. I so citadin i dovrava ol nom "Imper Roman" (in [[lengua greca|grec]]: ''Βασιλεία τῶν Ῥωμαίων'', trasliterazion: ''Basileia tôn Rhōmaiōn''; in [[latin]] ''Imperium Romanorum'') o "Romania" ([[lengua greca|grec]]: ''Ῥωμανία''), e i se faxiva ciamar "Roman" o, in [[lengua greca|grec]], "[[Romei]]" (''Ῥωμαῖος''). == Cronolojia essenziala == * [[330]] [[Costantinopel]] nœva [[capitala]] de l'Imper. * [[395]] Mort del [[Teodosi I]] e fin de l'unitaa de l'Imper, qe l'è dividid intra l'[[Arcadi]] (prim fiœl del Teodosi, part oriental) e l'[[Onori]] (Ocidental) . * [[527]] Ol [[Justinian I]] l'è imperador. * [[532]] [[Revolta de Nika]]. * [[533]]-[[554]] Campagne militar del Justinian I: al descaça vià i [[Vandai]] dal [[Nordafriga]], al conquista part de la [[Spagna]], e a la fin conquista anc l'[[Italia]] despò de la [[guerra gotega]] * [[565]] Mort del Justinian I. * [[568]]-[[628]] L'imperador [[Eracli I]] al destrus l'esercet [[Sasanidi|sasanide]] e al fà deventar la [[Persia]] un stat tributare. * [[634]]-[[641]] I [[Arab]] i conquista i province orientai de l'Imper. * [[730]]-[[787]] [[Iconoclastia|Period iconoclasta]]. * [[843]]-[[1057]] Regn de la [[Dinastia macedona]]. * [[1002]]-[[1018]] Ol [[Basili II Bulgarocton|Basili II]] al taca i [[Bulgar]], e, grazie a una granda vitoria, al reporta la frontiera de l'Imper al [[Danubi]]. * [[1054]] [[Scisma d'Orient]]. * [[1071]] Ol [[Roman IV Diojen|Roman IV]] l'è vencid dei [[Seljuqids]] ind la [[bataia de Manzicerta]]: qesta fraca la met fin a la dominazion de l'[[Anatolia]] da part dei Bizantin. * [[1097]] Bizantin e [[I croxada|croxads]] i riconquista [[Nicea]]. * [[1186]] I Bulgar i se revolta e i fonda un nœv regn. * [[1204]] La conquista de Costantinopel de part dei [[IV croxada|croxads]] e la creazion de l'[[Impero Latin d'Orient|Imper Latin]] i porta a la desligazion dei domini bizantin intra l'[[Imper de Nicea]], l'[[Imper de Trebisonda]] e il [[Despotad d'Epir]]. * [[1261]] Costantinopel l'è riconquistada de l'imperador bizantin [[Miqel Paleolog]]. * [[1331]] Borlada de Nicea. * [[1354]] I [[Otomagn]] i passa ol [[Dardanei]] e i riva in [[Europa]]. * [[1402]] I Otomagn i è vencids del [[Tamerlan]] aprœv a [[Ankara]]. * [[1422]] I Otomagn i assedia Costantinopel. * [[1444]] Vitoria dei Otoman a [[Bataia de Varna|Varna]] contra un esercet croxad. * [[1452]] Un olter tentativ de reunificazion dei ciexe. * [[1453]] [[Toma de Costantinopoli|Borlada de Costantinopel]] e fin de l'Imper. * [[1460]] Borlada de [[Mistra]], col [[despotad de Morea]]. * [[1461]] Borlada de [[Trebisonda]], capital de l'[[Imper de Trebisonda]], governads de la dinastia dei [[Comnen]]. * [[1472]] Matrimone de [[Ivan III de Russia]] e [[Sofia Paleolog]]: [[Mosca (Russia)|Mosca]] la deventa insé la ''Terza Roma''. == Riferiments == <references /> == Bibliografia == * {{It}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/impero-bizantino/ ''Impero Bizantino''] ind la Treccani * {{It}} [http://dizionaripiu.zanichelli.it/storiadigitale/p/percorso/43/impero-bizantino ''Impero Bizantino''] ind el Zanichelli * {{it}} {{cita libro|titolo=Storia di Bisanzio|autore=Warren Treagold|ISBN=978-88-15-13102-7|anno=2005|editore=Società editrice il Mulino|città=Bologna}} {{Lista1000}} [[Categoria:Impero Bizantin]][[Categoria:Storia antiga]][[Categoria:Storia medieval]][[Categoria:Storia greca]] fdcdgu1rsoj0xqeai59yd8yuztytxt4 1129590 1129575 2022-08-24T20:51:52Z Glz19 13849 wikitext text/x-wiki {{SL}} {{Stat storeg |nomAdess = Imper Bizantin<br />Imper Roman d'Orient |nomComplet = |nomUfiçal = ''Βασιλεία τῶν Ῥωμαίων''<br /> ''Imperium Romanum'' |linkStemma = File:Byzantine Palaiologos Eagle.svg |linkBandera = File:Byzantine imperial flag, 14th century, square.svg |linkLocalizzazion = |linkMapa = File:Byzantine Empire animated.gif |didascalia = Evoluzion territoriala |pajinaStemma = |pajinaBandera = |inn = |mot = |lengua ufiçala = [[Lengua latina|Latina]] fina al [[610]], despò [[Lengua_greca#Grech_bizantin|greca]] |lengua = Grec, Latin, in plu varie lengue local, per esempe Armen, Siriac, Copt ec. |capital principala = [[Costantinopel]] |capitalAbitants = |capitalAbitantsAn = |oltre capital = [[Siracusa]] ([[663]] - [[669]])<br />[[Nicea]] ([[1204]] - [[1261]]) |dependenza da = [[Imper Latin d'Orient]] ([[1204]] - [[1261]])<br />[[Imper Otoman]] ([[1372]] - [[1402]] e [[1424]] - [[1453]]) |dependenze = |forma de stat = |govern = [[Imper]] |titol capi de stat = [[Basileus]] |elenc capi de stat = [[Imperador Bizantin]] |titol capi de govern = |elenc capi de govern = |organi deliberativ = |prencepe = [[330]]<ref name=zanichelli>[http://dizionaripiu.zanichelli.it/storiadigitale/p/percorso/43/impero-bizantino ''Impero Bizantino'' ind el Zanichelli]</ref> |prim capo de stat = [[Costantin I]] |stat de prima = {{banderina|imajin=File:Vexilloid of the Roman Empire.svg|nom=[[Imper Roman]]}} |event al prencepe = |fin = [[1453]] |ultem capo de stat = [[Costantin XI]] |stat qe l'è vegnid dopo = {{banderina|imajin=File:Ottoman flag.svg|nom=[[Imper Otoman]]}} |event final = [[Toma de Costantinopoli|Borlada de Costantinopel]] |area jeografiga = [[Mediterranee]] |territore orijinal = |superfix massema = |periodo massema espansion = [[555]] con [[Justinan I]] |popolazion = |periodo popolazion = |vox sota-division aministrativa = |moneda = [[Bisant (moneda)|Bisant]] |risorse = |produzion = |commerci con = |esportazion = |importazion = |tld = |telefono = |targa = |relijon principale = [[Ciexa Ortodossa|Ortodossa]] |relijon de stat = [[Ciexa Ortodossa|Ortodossa]] |oltre relijon = [[Catolicesim]], [[Monofisism]], [[Ebraism]], [[Paganesim]], ec. |class soçai = |stat de adess = }} L''''Imper Bizantin''' (nom dovrad dai storeg modern per indicar l''''Imper Roman d'Orient''' ind ol period [[Medioev|medieval]]) l'è stait la continuazion de l'[[Imper Roman]] ind la zona orientala, con capital [[Costantinopel]], a partir da la [[Tarda Antigitaa]] e in tut ol [[Medioev]]. L'Imper l'ha resistid ai invasion del [[V secùl|V secol]] e a la fin de la [[Imper Roman d'Ocident|part ocidentala]], e l'è durad circa milla agn, fin a la [[Toma de Costantinopoli|conquista otomana de la capital]] ind el [[1453]]. I ajetiv "Bizantin" e "Oriental" i è dei termen creads dai storeg dop de la fin de l'Imper. I so citadin i dovrava ol nom "Imper Roman" (in [[lengua greca|grec]]: ''Βασιλεία τῶν Ῥωμαίων'', trasliterazion: ''Basileia tôn Rhōmaiōn''; in [[latin]] ''Imperium Romanorum'') o "Romania" ([[lengua greca|grec]]: ''Ῥωμανία''), e i se faxiva ciamar "Roman" o, in [[lengua greca|grec]], "[[Romei]]" (''Ῥωμαῖος''). == Cronolojia essenziala == * [[330]] [[Costantinopel]] nœva [[capitala]] de l'Imper. * [[395]] Mort del [[Teodosi I]] e fin de l'unitaa de l'Imper, qe l'è dividid intra l'[[Arcadi]] (prim fiœl del Teodosi, part oriental) e l'[[Onori]] (Ocidental) . * [[527]] Ol [[Justinian I]] l'è imperador. * [[532]] [[Revolta de Nika]]. * [[533]]-[[554]] Campagne militar del Justinian I: al descaça vià i [[Vandai]] dal [[Nordafriga]], al conquista part de la [[Spagna]], e a la fin conquista anc l'[[Italia]] despò de la [[guerra gotega]] * [[565]] Mort del Justinian I. * [[568]]-[[628]] L'imperador [[Eracli I]] al destrus l'esercet [[Sasanidi|sasanide]] e al fà deventar la [[Persia]] un stat tributare. * [[634]]-[[641]] I [[Arab]] i conquista i province orientai de l'Imper. * [[730]]-[[787]] [[Iconoclastia|Period iconoclasta]]. * [[843]]-[[1057]] Regn de la [[Dinastia macedona]]. * [[1002]]-[[1018]] Ol [[Basili II Bulgarocton|Basili II]] al taca i [[Bulgar]], e, grazie a una granda vitoria, al reporta la frontiera de l'Imper al [[Danubi]]. * [[1054]] [[Scisma d'Orient]]. * [[1071]] Ol [[Roman IV Diojen|Roman IV]] l'è vencid dei [[Seljuqids]] ind la [[bataia de Manzicerta]]: qesta fraca la met fin a la dominazion de l'[[Anatolia]] da part dei Bizantin. * [[1097]] Bizantin e [[I croxada|croxads]] i riconquista [[Nicea]]. * [[1186]] I Bulgar i se revolta e i fonda un nœv regn. * [[1204]] La conquista de Costantinopel de part dei [[IV croxada|croxads]] e la creazion de l'[[Impero Latin d'Orient|Imper Latin]] i porta a la desligazion dei domini bizantin intra l'[[Imper de Nicea]], l'[[Imper de Trabisonda]] e il [[Despotad d'Epir]]. * [[1261]] Costantinopel l'è riconquistada de l'imperador bizantin [[Miqel Paleolog]]. * [[1331]] Borlada de Nicea. * [[1354]] I [[Otomagn]] i passa ol [[Dardanei]] e i riva in [[Europa]]. * [[1402]] I Otomagn i è vencids del [[Tamerlan]] aprœv a [[Ankara]]. * [[1422]] I Otomagn i assedia Costantinopel. * [[1444]] Vitoria dei Otoman a [[Bataia de Varna|Varna]] contra un esercet croxad. * [[1452]] Un olter tentativ de reunificazion dei ciexe. * [[1453]] [[Toma de Costantinopoli|Borlada de Costantinopel]] e fin de l'Imper. * [[1460]] Borlada de [[Mistra]], co'l [[despotad de Morea]]. * [[1461]] Borlada de [[Trebisonda|Trabisonda]], capitala de l'[[Imper de Trabisonda]], governads de la dinastia dei [[Comnen]]. * [[1472]] Matrimone de [[Ivan III de Russia]] e [[Sofia Paleolog]]: [[Mosca (Russia)|Mosca]] la deventa insé la ''Terza Roma''. == Riferiments == <references /> == Bibliografia == * {{It}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/impero-bizantino/ ''Impero Bizantino''] ind la Treccani * {{It}} [http://dizionaripiu.zanichelli.it/storiadigitale/p/percorso/43/impero-bizantino ''Impero Bizantino''] ind el Zanichelli * {{it}} {{cita libro|titolo=Storia di Bisanzio|autore=Warren Treagold|ISBN=978-88-15-13102-7|anno=2005|editore=Società editrice il Mulino|città=Bologna}} {{Lista1000}} [[Categoria:Impero Bizantin]][[Categoria:Storia antiga]][[Categoria:Storia medieval]][[Categoria:Storia greca]] ishjqdui2jtk0712r1dmkiaij3tgy51 Borlada de Costantinopoli 0 213002 1129582 1129508 2022-08-24T20:43:32Z EmausBot 4816 Bot: sistemo i redirect doppi a [[Borlada de Costantinopel]] wikitext text/x-wiki #VARDA [[Borlada de Costantinopel]] 14ixwhtbxrwr5njg7zj40p9t828p871 Conquista de Istambul 0 213628 1129583 1129509 2022-08-24T20:43:42Z EmausBot 4816 Bot: sistemo i redirect doppi a [[Borlada de Costantinopel]] wikitext text/x-wiki #VARDA [[Borlada de Costantinopel]] 14ixwhtbxrwr5njg7zj40p9t828p871 Republica de Venezia 0 213699 1129578 1129439 2022-08-24T20:36:01Z Glz19 13849 Scancelada la modifega 1129439 de [[Special:Contributions/Gat lombard|Gat lombard]] ([[User talk:Gat lombard|Ciciarada]]) wikitext text/x-wiki {{SL}} {{Stat storeg |nomAdess = Republica de Venezia |nomComplet = [[Serenissima Republica]] de Venezia |nomUfiçal = [[lengua veneta|vec]]: ''Serenìsima Repùblica Vèneta''<br>[[italian|it]]: ''Serenissima Repubblica di Venezia'' |linkStemma = File:Coat of Arms of the Republic of Venice.svg |linkBandera=File:Flag of Republic of Venice (1659-1675).svg |linkLocalizzazion = File:Republic of Venice 1789.svg |linkMapa = |didascalia = |pajinaStemma = |pajinaBandera = |inn = |mot = Viva San Marco! |lengua ufiçala = |lengua = [[lengua veneta|Venet]], [[italian]], [[latin]], [[Lengua greca|grec]], [[lengua cruata|croat]], [[lengua slovena|sloven]] |capital principala = [[Venezia]] |capitalAbitants = |capitalAbitantsAn = |oltre capital = [[Eraclea]] (697-742)<br>[[Malamocco]] (742-810) |dependenza da = [[Impero Bizantin]]<br>''[[De iure]]'' 697-1000<br>[[De facto]] 697-742 |dependenze = ''[[Stato da Mar]]'', ''[[Stato da Tera]]'' |forma de stat = |govern = Republica patriziala |titol capi de stat = Doje |elenc capi de stat = Doje de Venezia |titol capi de govern = |elenc capi de govern = |organi deliberativ = |prencepe = [[697]] |prim capo de stat = [[Paoluccio Anafesto]] |stat de prima = {{banderina|imajin=Archivi:Byzantine imperial flag, 14th century.svg|nom=[[Esarcad d'Italia]]}}{{netar}} part de l'[[Impero Bizantin]] |event al prencepe = Elezion a Ducad de la ''[[Venetia Maritima]]'' |fin = [[1797]] |ultem capo de stat = [[Ludovico Manin]] |stat qe l'è vegnid dopo = {{banderina|imajin=File:Flag of the Habsburg Monarchy.svg|nom=[[Arciducad d'Austria|Arcid. d'Austria]]}}<br>{{netar}}dopo l'è deventada part de:<br>{{banderina|imajin=File:Flag of the Napoleonic Kingdom of Italy.svg|nom=[[Regno d'Italia (1805-1814)|Regn d'Italia]]}}{{netar}}{{banderina|imajin=File:Flag of France.svg|nom=[[Province illirige]]}} |event final = [[Tratad de Campoformio]] |area jeografiga = |territore orijinal = Laguna veneta |superfix massema = |periodo massema espansion = |popolazion = |periodo popolazion = |vox sota-division aministrativa = |moneda = |risorse = |produzion = |commerci con = |esportazion = |importazion = |tld = |telefono = |targa = |relijon principale = [[Catolicesim]] |relijon de stat = [[Catolicesim]] |oltre relijon = [[Ebraism]], [[Ortodossa]], [[Ciexa Apostolega Armena|Armena]] |class soçai = |stat de adess = }} La '''Republica de Venezia''' ([[lengua veneta|venet]]: ''Repùblica Vèneta''), cognossida anc come '''Serenissima Republica Veneta''' ([[lengua veneta|venet]]: ''Serenìsima Repùblica Vèneta''), l'è stait un [[stat sovran]] e una [[republica maritima]], qe l'è esistid per circa mella ang, intra ol [[VIII secul|VIII]] e ol [[XVIII secul|XVIII secol]].<br> L'era basada sœ le comunitaa de la laguna [[venezia]]na, e l'è staita un di plœ importants ator economeg e comerçai europei ind el [[Medioevo]] e ind el [[Renassiment]], grazie ai so colonie (''[[Stato da Mar]]'') ind el [[Mediteraneo|Mediteraneo oriental]]. == Storia == === Orijin === [[File:Republik Venedig.png|200px|left|miniatura|<small>Ol territore ind el agn 1000</small>]] La popolazion de la laguna de Venezia al comença ind el [[V secul|V secol]], a causa di [[invasion barbarege]], perqè i isole i era plœ segure per la popolazion. Dopo l'[[longobards|invasion longobarda]], i possediments [[impero Bizantin|bizantin]] in Italia i è organizads in ducads qi far capo a [[Esarcad de Ravena|Ravena]], e Venezia l'è un di qesti. Con la toma de l'Esarcad d'Italia, ind el [[751]] i venezian i deventa indipendents, e i nomina de per lor ol so ''Dux'' (qe plœ tarde al sarà ciamad Doje), ma la citaa la tegn di legam coi vegg dominador grazie ai scambe comerçai e alleanze militar. Ind el [[IX secul|IX secol]] l'isola de [[Rialto]] la deventa sede del poder politeg.{{netar|left}} === Espansion sœl mar === [[File:Venezianische Kolonien.png|200px|left|miniatura|<small>I colonie veneziane</small>]] Intra ol [[IX secul|IX]] e ol [[XI secul|XI secol]] la citaa la conquista ol dominio militar sœ l'[[Mar Adriatich|Adriatig]]. La Republica la entra dent anc ind i [[guerre Bizantine-Normane]] per imperdir a ognun di do aversare de controllar tœte do i rive del [[Canal de Otranto]]. In cambe de l'aiœt de la flota veneziana, l'imperador d'Orient [[Alessio I Comneno]] ind el [[1082]] al firma una [[crisbolla (1082)|crisbolla]] qe la permet ai mercants venezian de comerçar in tante citaa de l'Impero senza pagar i [[dazi]], plœ una qualc proprietaa e di moli ind la capital [[Costantinopel]]. Insé la Republica la deventava la principal potenza economega de l'Impero. <br> Ol so socessor [[Joann II Comneno|Joann II]] al vœleva mìa renœvar-la, per i dagn a l'economia imperiala, ma dopo una [[Guerra Veneta-Bizantina (1122-1126)|guerra navala]] l'è stait obligad a far-l. Ol conflit al [[Guerra Veneta-Bizantina (1171-1175)|indarà inanz]] coi so socessor, fina al [[1204]], ind la qual i [[IV Croxada|croxads]] i [[assede de Costantinopel (1024)|conquisterà]] [[Costantinopel]], sota la spinta del [[Doje]] [[Enric Dandol]]. Ind el nœv [[Imper Latin de Costantinopel]], ol Doje al g'hiva ol titol de ''Scior de un quart e mez de l'Impero Roman d'Orient''.{{netar|left}} === Espansion sœ la terraferma === [[File:Repubblica Venezia espansione in Terraferma.png|200px|left|miniatura|<small>Creazion del Stat de Tera</small>]] Al prencepe del [[XV secul|XV secol]], ol [[Ducad de Milan]], sota ol govern de [[Jann Galeaz Viscont]], al riva a la so massema estension, e [[Venezia]] l'è preocupada da qesta nœva potenza, qe con la toma de [[Padova]] e [[Treviso]] (citaa rivale qe l'hera semper rivada tegnir a bada), l'era rivada trop vexina a la laguna. Donca, a la mort del Duca ([[1402]]), i Venezian i aprofita de la deboleza del so sucessor, [[Joann Maria Viscont|Joann Maria]], per tacar i possediments milanes: al comença insé la costituzion del ''[[Stato da tera]]''. Grazie anc a l'aiœt de [[Bartolomee Coleon|Bartolomee Colleon]], la Republica la conquista tœt ol [[veneto]] e i citaa lombarde de [[Bergem]] e [[Bressa]] (plœ tarde anc [[Crema]]). E la tegn come obietiv qell de al conquista de [[Milan]], fina al [[Batalia de Gnidell|Bataia de la Giera d'Ada]] ([[1509]]), ind la qual l'è venxida dai forze de la [[Lega de Cambrai]].{{netar|left}} === I guerre coi turqi === [[File:Repubblica di Venezia.png|left|200px|miniatura|<small>Venezia e l'Impero Otoman</small>]] Semper ind el [[XV secol|XV secol]], l'era rivad in Orient un nœv nemix per la Serenissima: l'[[Impero Otoman]]. A partir dal regn de [[Maomet II]] e la [[Toma de Costantinopoli|borlada de Costantinopel]], i turqi i hera començad a deventar una potenza navala i lota per ol dominio del [[Mediteraneo]], e ind el mentre i g'hera l'obietiv de conquistar l'[[Viena]], [[Roma]] e l'[[Europa]] ocidentala. Ind el [[XVI secul|XVI secol]] l'Impero l'era considerad invencibel. Dopo la perdita de [[Cipro]], una granda flota cristiana, tirada insema da la [[Lega Santa]], la riva a venxir i turqi ind la [[bataia de Lepanto]] ind el [[1571]]. Ma dopo un olter secol e mez de guerra, con la [[Pax de Passarowitz]] ([[1718]]), la Republica la g'ha de renunçar anc a [[Creta]], e la pœl tegn adoma i [[Isole Ionie]] e la [[Dalmazia]].{{netar|left}} === La crisi e la fin === Ind el [[XVIII secul|XVIII secol]] la Republica l'era ormai in crisi, e la citaa l'era restada adoma un center cultural. Col rivar de [[Napoleon]] ind la pianura padana per far guerra ai [[Impero d'Austria|Austrieg]], la Serenissima la se deciara neutrala, e la dà ol permess de far passar i trœpe francese sœl so territore. In realtaa, Napoleon al vœl conquistar anc la Republica: in tœte i citaa indove al riva ol so esercet, al far començar di revolte filo-francese qe i porta a la proclamazion di republiqe citadine indipendente da Venezia, qe la sa renderà senza combater al rivar del jeneral. Ol Doje, [[Ludovico Manin]], e la nobeltaa citadina i hera daits l'orden de smobilitar i trœpe (anc i fedei [[Sqiavon]]) e i grande difese e i fortificazion de la laguna, ind el tentativ de rivar a una pax con Napoleon senza combater. Adiritura, dopo qe la citaa l'è staita consegnada al jeneral, i trœpe veneziane i fa fœg so la folla rabiada qe la vœleress reportar ol Doje al so post. Ol [[tratad de Campoformio]] ([[1797]]) al segn la definitiva fin de la Republica, qe l'è daita a l'[[Austria]] in cambe de la [[Lombardia]] e di [[Pais Bass]]. Ind el [[Congress de Viena]] ([[1815]]), i potenze vincidore i darà i territore venezian a l'Austria, con la creazion del [[Regn Lombard-Venet]]. == Riferiments == *[http://www.treccani.it/enciclopedia/repubblica-di-venezia/ ''Repubblica di Venezia'' - Treccani] *[http://www.treccani.it/enciclopedia/doge/ ''Doge'' - Treccani] [[categoria:Republica de Venezia|*]][[categoria:storia medieval]][[categoria:storia moderna]][[categoria:storia veneta]][[categoria:storia lombarda]][[categoria:storia greca]] c6141xd68707jwc4eeh0x1t0fmtfmgu 1129580 1129578 2022-08-24T20:39:14Z Glz19 13849 /* Orijin */ wikitext text/x-wiki {{SL}} {{Stat storeg |nomAdess = Republica de Venezia |nomComplet = [[Serenissima Republica]] de Venezia |nomUfiçal = [[lengua veneta|vec]]: ''Serenìsima Repùblica Vèneta''<br>[[italian|it]]: ''Serenissima Repubblica di Venezia'' |linkStemma = File:Coat of Arms of the Republic of Venice.svg |linkBandera=File:Flag of Republic of Venice (1659-1675).svg |linkLocalizzazion = File:Republic of Venice 1789.svg |linkMapa = |didascalia = |pajinaStemma = |pajinaBandera = |inn = |mot = Viva San Marco! |lengua ufiçala = |lengua = [[lengua veneta|Venet]], [[italian]], [[latin]], [[Lengua greca|grec]], [[lengua cruata|croat]], [[lengua slovena|sloven]] |capital principala = [[Venezia]] |capitalAbitants = |capitalAbitantsAn = |oltre capital = [[Eraclea]] (697-742)<br>[[Malamocco]] (742-810) |dependenza da = [[Impero Bizantin]]<br>''[[De iure]]'' 697-1000<br>[[De facto]] 697-742 |dependenze = ''[[Stato da Mar]]'', ''[[Stato da Tera]]'' |forma de stat = |govern = Republica patriziala |titol capi de stat = Doje |elenc capi de stat = Doje de Venezia |titol capi de govern = |elenc capi de govern = |organi deliberativ = |prencepe = [[697]] |prim capo de stat = [[Paoluccio Anafesto]] |stat de prima = {{banderina|imajin=Archivi:Byzantine imperial flag, 14th century.svg|nom=[[Esarcad d'Italia]]}}{{netar}} part de l'[[Impero Bizantin]] |event al prencepe = Elezion a Ducad de la ''[[Venetia Maritima]]'' |fin = [[1797]] |ultem capo de stat = [[Ludovico Manin]] |stat qe l'è vegnid dopo = {{banderina|imajin=File:Flag of the Habsburg Monarchy.svg|nom=[[Arciducad d'Austria|Arcid. d'Austria]]}}<br>{{netar}}dopo l'è deventada part de:<br>{{banderina|imajin=File:Flag of the Napoleonic Kingdom of Italy.svg|nom=[[Regno d'Italia (1805-1814)|Regn d'Italia]]}}{{netar}}{{banderina|imajin=File:Flag of France.svg|nom=[[Province illirige]]}} |event final = [[Tratad de Campoformio]] |area jeografiga = |territore orijinal = Laguna veneta |superfix massema = |periodo massema espansion = |popolazion = |periodo popolazion = |vox sota-division aministrativa = |moneda = |risorse = |produzion = |commerci con = |esportazion = |importazion = |tld = |telefono = |targa = |relijon principale = [[Catolicesim]] |relijon de stat = [[Catolicesim]] |oltre relijon = [[Ebraism]], [[Ortodossa]], [[Ciexa Apostolega Armena|Armena]] |class soçai = |stat de adess = }} La '''Republica de Venezia''' ([[lengua veneta|venet]]: ''Repùblica Vèneta''), cognossida anc come '''Serenissima Republica Veneta''' ([[lengua veneta|venet]]: ''Serenìsima Repùblica Vèneta''), l'è stait un [[stat sovran]] e una [[republica maritima]], qe l'è esistid per circa mella ang, intra ol [[VIII secul|VIII]] e ol [[XVIII secul|XVIII secol]].<br> L'era basada sœ le comunitaa de la laguna [[venezia]]na, e l'è staita un di plœ importants ator economeg e comerçai europei ind el [[Medioevo]] e ind el [[Renassiment]], grazie ai so colonie (''[[Stato da Mar]]'') ind el [[Mediteraneo|Mediteraneo oriental]]. == Storia == === Orijen === [[File:Republik Venedig.png|200px|left|miniatura|<small>Ol territore ind el agn 1000</small>]] La popolazion de la laguna de Venezia al comença ind el [[V secul|V secol]], a causa di [[invasion barbarege]], perqè i isole i era plœ segure per la popolazion. Dopo l'[[longobards|invasion longobarda]], i possediments [[impero Bizantin|bizantin]] in Italia i è organizads in ducads qi far capo a [[Esarcad de Ravena|Ravena]], e Venezia l'è un di qesti. Con la toma de l'Esarcad d'Italia, ind el [[751]] i venezian i deventa indipendents, e i nomina de per lor ol so ''Dux'' (qe plœ tarde al sarà ciamad Doje), ma la citaa la tegn di legam coi vegg dominador grazie ai scambe comerçai e alleanze militar. Ind el [[IX secul|IX secol]] l'isola de [[Rialto]] la deventa sede del poder politeg.{{netar|left}} === Espansion sœl mar === [[File:Venezianische Kolonien.png|200px|left|miniatura|<small>I colonie veneziane</small>]] Intra ol [[IX secul|IX]] e ol [[XI secul|XI secol]] la citaa la conquista ol dominio militar sœ l'[[Mar Adriatich|Adriatig]]. La Republica la entra dent anc ind i [[guerre Bizantine-Normane]] per imperdir a ognun di do aversare de controllar tœte do i rive del [[Canal de Otranto]]. In cambe de l'aiœt de la flota veneziana, l'imperador d'Orient [[Alessio I Comneno]] ind el [[1082]] al firma una [[crisbolla (1082)|crisbolla]] qe la permet ai mercants venezian de comerçar in tante citaa de l'Impero senza pagar i [[dazi]], plœ una qualc proprietaa e di moli ind la capital [[Costantinopel]]. Insé la Republica la deventava la principal potenza economega de l'Impero. <br> Ol so socessor [[Joann II Comneno|Joann II]] al vœleva mìa renœvar-la, per i dagn a l'economia imperiala, ma dopo una [[Guerra Veneta-Bizantina (1122-1126)|guerra navala]] l'è stait obligad a far-l. Ol conflit al [[Guerra Veneta-Bizantina (1171-1175)|indarà inanz]] coi so socessor, fina al [[1204]], ind la qual i [[IV Croxada|croxads]] i [[assede de Costantinopel (1024)|conquisterà]] [[Costantinopel]], sota la spinta del [[Doje]] [[Enric Dandol]]. Ind el nœv [[Imper Latin de Costantinopel]], ol Doje al g'hiva ol titol de ''Scior de un quart e mez de l'Impero Roman d'Orient''.{{netar|left}} === Espansion sœ la terraferma === [[File:Repubblica Venezia espansione in Terraferma.png|200px|left|miniatura|<small>Creazion del Stat de Tera</small>]] Al prencepe del [[XV secul|XV secol]], ol [[Ducad de Milan]], sota ol govern de [[Jann Galeaz Viscont]], al riva a la so massema estension, e [[Venezia]] l'è preocupada da qesta nœva potenza, qe con la toma de [[Padova]] e [[Treviso]] (citaa rivale qe l'hera semper rivada tegnir a bada), l'era rivada trop vexina a la laguna. Donca, a la mort del Duca ([[1402]]), i Venezian i aprofita de la deboleza del so sucessor, [[Joann Maria Viscont|Joann Maria]], per tacar i possediments milanes: al comença insé la costituzion del ''[[Stato da tera]]''. Grazie anc a l'aiœt de [[Bartolomee Coleon|Bartolomee Colleon]], la Republica la conquista tœt ol [[veneto]] e i citaa lombarde de [[Bergem]] e [[Bressa]] (plœ tarde anc [[Crema]]). E la tegn come obietiv qell de al conquista de [[Milan]], fina al [[Batalia de Gnidell|Bataia de la Giera d'Ada]] ([[1509]]), ind la qual l'è venxida dai forze de la [[Lega de Cambrai]].{{netar|left}} === I guerre coi turqi === [[File:Repubblica di Venezia.png|left|200px|miniatura|<small>Venezia e l'Impero Otoman</small>]] Semper ind el [[XV secol|XV secol]], l'era rivad in Orient un nœv nemix per la Serenissima: l'[[Impero Otoman]]. A partir dal regn de [[Maomet II]] e la [[Toma de Costantinopoli|borlada de Costantinopel]], i turqi i hera començad a deventar una potenza navala i lota per ol dominio del [[Mediteraneo]], e ind el mentre i g'hera l'obietiv de conquistar l'[[Viena]], [[Roma]] e l'[[Europa]] ocidentala. Ind el [[XVI secul|XVI secol]] l'Impero l'era considerad invencibel. Dopo la perdita de [[Cipro]], una granda flota cristiana, tirada insema da la [[Lega Santa]], la riva a venxir i turqi ind la [[bataia de Lepanto]] ind el [[1571]]. Ma dopo un olter secol e mez de guerra, con la [[Pax de Passarowitz]] ([[1718]]), la Republica la g'ha de renunçar anc a [[Creta]], e la pœl tegn adoma i [[Isole Ionie]] e la [[Dalmazia]].{{netar|left}} === La crisi e la fin === Ind el [[XVIII secul|XVIII secol]] la Republica l'era ormai in crisi, e la citaa l'era restada adoma un center cultural. Col rivar de [[Napoleon]] ind la pianura padana per far guerra ai [[Impero d'Austria|Austrieg]], la Serenissima la se deciara neutrala, e la dà ol permess de far passar i trœpe francese sœl so territore. In realtaa, Napoleon al vœl conquistar anc la Republica: in tœte i citaa indove al riva ol so esercet, al far començar di revolte filo-francese qe i porta a la proclamazion di republiqe citadine indipendente da Venezia, qe la sa renderà senza combater al rivar del jeneral. Ol Doje, [[Ludovico Manin]], e la nobeltaa citadina i hera daits l'orden de smobilitar i trœpe (anc i fedei [[Sqiavon]]) e i grande difese e i fortificazion de la laguna, ind el tentativ de rivar a una pax con Napoleon senza combater. Adiritura, dopo qe la citaa l'è staita consegnada al jeneral, i trœpe veneziane i fa fœg so la folla rabiada qe la vœleress reportar ol Doje al so post. Ol [[tratad de Campoformio]] ([[1797]]) al segn la definitiva fin de la Republica, qe l'è daita a l'[[Austria]] in cambe de la [[Lombardia]] e di [[Pais Bass]]. Ind el [[Congress de Viena]] ([[1815]]), i potenze vincidore i darà i territore venezian a l'Austria, con la creazion del [[Regn Lombard-Venet]]. == Riferiments == *[http://www.treccani.it/enciclopedia/repubblica-di-venezia/ ''Repubblica di Venezia'' - Treccani] *[http://www.treccani.it/enciclopedia/doge/ ''Doge'' - Treccani] [[categoria:Republica de Venezia|*]][[categoria:storia medieval]][[categoria:storia moderna]][[categoria:storia veneta]][[categoria:storia lombarda]][[categoria:storia greca]] 98wws3ekxhseqknxhpaccuzvi9sezsy 1129581 1129580 2022-08-24T20:40:50Z Glz19 13849 /* I guerre coi turqi */ wikitext text/x-wiki {{SL}} {{Stat storeg |nomAdess = Republica de Venezia |nomComplet = [[Serenissima Republica]] de Venezia |nomUfiçal = [[lengua veneta|vec]]: ''Serenìsima Repùblica Vèneta''<br>[[italian|it]]: ''Serenissima Repubblica di Venezia'' |linkStemma = File:Coat of Arms of the Republic of Venice.svg |linkBandera=File:Flag of Republic of Venice (1659-1675).svg |linkLocalizzazion = File:Republic of Venice 1789.svg |linkMapa = |didascalia = |pajinaStemma = |pajinaBandera = |inn = |mot = Viva San Marco! |lengua ufiçala = |lengua = [[lengua veneta|Venet]], [[italian]], [[latin]], [[Lengua greca|grec]], [[lengua cruata|croat]], [[lengua slovena|sloven]] |capital principala = [[Venezia]] |capitalAbitants = |capitalAbitantsAn = |oltre capital = [[Eraclea]] (697-742)<br>[[Malamocco]] (742-810) |dependenza da = [[Impero Bizantin]]<br>''[[De iure]]'' 697-1000<br>[[De facto]] 697-742 |dependenze = ''[[Stato da Mar]]'', ''[[Stato da Tera]]'' |forma de stat = |govern = Republica patriziala |titol capi de stat = Doje |elenc capi de stat = Doje de Venezia |titol capi de govern = |elenc capi de govern = |organi deliberativ = |prencepe = [[697]] |prim capo de stat = [[Paoluccio Anafesto]] |stat de prima = {{banderina|imajin=Archivi:Byzantine imperial flag, 14th century.svg|nom=[[Esarcad d'Italia]]}}{{netar}} part de l'[[Impero Bizantin]] |event al prencepe = Elezion a Ducad de la ''[[Venetia Maritima]]'' |fin = [[1797]] |ultem capo de stat = [[Ludovico Manin]] |stat qe l'è vegnid dopo = {{banderina|imajin=File:Flag of the Habsburg Monarchy.svg|nom=[[Arciducad d'Austria|Arcid. d'Austria]]}}<br>{{netar}}dopo l'è deventada part de:<br>{{banderina|imajin=File:Flag of the Napoleonic Kingdom of Italy.svg|nom=[[Regno d'Italia (1805-1814)|Regn d'Italia]]}}{{netar}}{{banderina|imajin=File:Flag of France.svg|nom=[[Province illirige]]}} |event final = [[Tratad de Campoformio]] |area jeografiga = |territore orijinal = Laguna veneta |superfix massema = |periodo massema espansion = |popolazion = |periodo popolazion = |vox sota-division aministrativa = |moneda = |risorse = |produzion = |commerci con = |esportazion = |importazion = |tld = |telefono = |targa = |relijon principale = [[Catolicesim]] |relijon de stat = [[Catolicesim]] |oltre relijon = [[Ebraism]], [[Ortodossa]], [[Ciexa Apostolega Armena|Armena]] |class soçai = |stat de adess = }} La '''Republica de Venezia''' ([[lengua veneta|venet]]: ''Repùblica Vèneta''), cognossida anc come '''Serenissima Republica Veneta''' ([[lengua veneta|venet]]: ''Serenìsima Repùblica Vèneta''), l'è stait un [[stat sovran]] e una [[republica maritima]], qe l'è esistid per circa mella ang, intra ol [[VIII secul|VIII]] e ol [[XVIII secul|XVIII secol]].<br> L'era basada sœ le comunitaa de la laguna [[venezia]]na, e l'è staita un di plœ importants ator economeg e comerçai europei ind el [[Medioevo]] e ind el [[Renassiment]], grazie ai so colonie (''[[Stato da Mar]]'') ind el [[Mediteraneo|Mediteraneo oriental]]. == Storia == === Orijen === [[File:Republik Venedig.png|200px|left|miniatura|<small>Ol territore ind el agn 1000</small>]] La popolazion de la laguna de Venezia al comença ind el [[V secul|V secol]], a causa di [[invasion barbarege]], perqè i isole i era plœ segure per la popolazion. Dopo l'[[longobards|invasion longobarda]], i possediments [[impero Bizantin|bizantin]] in Italia i è organizads in ducads qi far capo a [[Esarcad de Ravena|Ravena]], e Venezia l'è un di qesti. Con la toma de l'Esarcad d'Italia, ind el [[751]] i venezian i deventa indipendents, e i nomina de per lor ol so ''Dux'' (qe plœ tarde al sarà ciamad Doje), ma la citaa la tegn di legam coi vegg dominador grazie ai scambe comerçai e alleanze militar. Ind el [[IX secul|IX secol]] l'isola de [[Rialto]] la deventa sede del poder politeg.{{netar|left}} === Espansion sœl mar === [[File:Venezianische Kolonien.png|200px|left|miniatura|<small>I colonie veneziane</small>]] Intra ol [[IX secul|IX]] e ol [[XI secul|XI secol]] la citaa la conquista ol dominio militar sœ l'[[Mar Adriatich|Adriatig]]. La Republica la entra dent anc ind i [[guerre Bizantine-Normane]] per imperdir a ognun di do aversare de controllar tœte do i rive del [[Canal de Otranto]]. In cambe de l'aiœt de la flota veneziana, l'imperador d'Orient [[Alessio I Comneno]] ind el [[1082]] al firma una [[crisbolla (1082)|crisbolla]] qe la permet ai mercants venezian de comerçar in tante citaa de l'Impero senza pagar i [[dazi]], plœ una qualc proprietaa e di moli ind la capital [[Costantinopel]]. Insé la Republica la deventava la principal potenza economega de l'Impero. <br> Ol so socessor [[Joann II Comneno|Joann II]] al vœleva mìa renœvar-la, per i dagn a l'economia imperiala, ma dopo una [[Guerra Veneta-Bizantina (1122-1126)|guerra navala]] l'è stait obligad a far-l. Ol conflit al [[Guerra Veneta-Bizantina (1171-1175)|indarà inanz]] coi so socessor, fina al [[1204]], ind la qual i [[IV Croxada|croxads]] i [[assede de Costantinopel (1024)|conquisterà]] [[Costantinopel]], sota la spinta del [[Doje]] [[Enric Dandol]]. Ind el nœv [[Imper Latin de Costantinopel]], ol Doje al g'hiva ol titol de ''Scior de un quart e mez de l'Impero Roman d'Orient''.{{netar|left}} === Espansion sœ la terraferma === [[File:Repubblica Venezia espansione in Terraferma.png|200px|left|miniatura|<small>Creazion del Stat de Tera</small>]] Al prencepe del [[XV secul|XV secol]], ol [[Ducad de Milan]], sota ol govern de [[Jann Galeaz Viscont]], al riva a la so massema estension, e [[Venezia]] l'è preocupada da qesta nœva potenza, qe con la toma de [[Padova]] e [[Treviso]] (citaa rivale qe l'hera semper rivada tegnir a bada), l'era rivada trop vexina a la laguna. Donca, a la mort del Duca ([[1402]]), i Venezian i aprofita de la deboleza del so sucessor, [[Joann Maria Viscont|Joann Maria]], per tacar i possediments milanes: al comença insé la costituzion del ''[[Stato da tera]]''. Grazie anc a l'aiœt de [[Bartolomee Coleon|Bartolomee Colleon]], la Republica la conquista tœt ol [[veneto]] e i citaa lombarde de [[Bergem]] e [[Bressa]] (plœ tarde anc [[Crema]]). E la tegn come obietiv qell de al conquista de [[Milan]], fina al [[Batalia de Gnidell|Bataia de la Giera d'Ada]] ([[1509]]), ind la qual l'è venxida dai forze de la [[Lega de Cambrai]].{{netar|left}} === I guerre co'i turc === [[File:Repubblica di Venezia.png|left|200px|miniatura|<small>Venezia e l'Impero Otoman</small>]] Semper ind el [[XV secol|XV secol]], l'era rivad in Orient un nœv nemix per la Serenissima: l'[[Impero Otoman]]. A partir dal regn de [[Maomet II]] e la [[Toma de Costantinopoli|borlada de Costantinopel]], i turc i hera començad a deventar una potenza navala ind lota per ol domini del [[Mediteraneo]], e ind el mentre i g'hera l'obietiv de conquistar [[Viena]], [[Roma]] e l'[[Europa]] ocidentala. Ind el [[XVI secul|XVI secol]] l'Imper l'era considerad invencibel. Dop de la perdida de [[Cipro]], una granda flota cristiana, tirada insema da la [[Lega Santa]], la riva a venxir i turc ind la [[bataia de Lepanto]] ind el [[1571]]. Ma dopo un olter secol e mez de guerra, con la [[Pax de Passarowitz]] ([[1718]]), la Republica la g'ha de renunçar anc a [[Creta]], e la pœl tegnir adoma i [[Isole Ionie]] e la [[Dalmazia]].{{netar|left}} === La crisi e la fin === Ind el [[XVIII secul|XVIII secol]] la Republica l'era ormai in crisi, e la citaa l'era restada adoma un center cultural. Col rivar de [[Napoleon]] ind la pianura padana per far guerra ai [[Impero d'Austria|Austrieg]], la Serenissima la se deciara neutrala, e la dà ol permess de far passar i trœpe francese sœl so territore. In realtaa, Napoleon al vœl conquistar anc la Republica: in tœte i citaa indove al riva ol so esercet, al far començar di revolte filo-francese qe i porta a la proclamazion di republiqe citadine indipendente da Venezia, qe la sa renderà senza combater al rivar del jeneral. Ol Doje, [[Ludovico Manin]], e la nobeltaa citadina i hera daits l'orden de smobilitar i trœpe (anc i fedei [[Sqiavon]]) e i grande difese e i fortificazion de la laguna, ind el tentativ de rivar a una pax con Napoleon senza combater. Adiritura, dopo qe la citaa l'è staita consegnada al jeneral, i trœpe veneziane i fa fœg so la folla rabiada qe la vœleress reportar ol Doje al so post. Ol [[tratad de Campoformio]] ([[1797]]) al segn la definitiva fin de la Republica, qe l'è daita a l'[[Austria]] in cambe de la [[Lombardia]] e di [[Pais Bass]]. Ind el [[Congress de Viena]] ([[1815]]), i potenze vincidore i darà i territore venezian a l'Austria, con la creazion del [[Regn Lombard-Venet]]. == Riferiments == *[http://www.treccani.it/enciclopedia/repubblica-di-venezia/ ''Repubblica di Venezia'' - Treccani] *[http://www.treccani.it/enciclopedia/doge/ ''Doge'' - Treccani] [[categoria:Republica de Venezia|*]][[categoria:storia medieval]][[categoria:storia moderna]][[categoria:storia veneta]][[categoria:storia lombarda]][[categoria:storia greca]] 6bv9jl6ecn3g5w8b6dmtizvt0lcqdsz 1129585 1129581 2022-08-24T20:44:02Z Glz19 13849 wikitext text/x-wiki {{SL}} {{Stat storeg |nomAdess = Republica de Venezia |nomComplet = [[Serenissima Republica]] de Venezia |nomUfiçal = [[lengua veneta|vec]]: ''Serenìsima Repùblica Vèneta''<br>[[italian|it]]: ''Serenissima Repubblica di Venezia'' |linkStemma = File:Coat of Arms of the Republic of Venice.svg |linkBandera=File:Flag of Republic of Venice (1659-1675).svg |linkLocalizzazion = File:Republic of Venice 1789.svg |linkMapa = |didascalia = |pajinaStemma = |pajinaBandera = |inn = |mot = Viva San Marco! |lengua ufiçala = |lengua = [[lengua veneta|Venet]], [[italian]], [[latin]], [[Lengua greca|grec]], [[lengua cruata|croat]], [[lengua slovena|sloven]] |capital principala = [[Venezia]] |capitalAbitants = |capitalAbitantsAn = |oltre capital = [[Eraclea]] (697-742)<br>[[Malamocco]] (742-810) |dependenza da = [[Impero Bizantin]]<br>''[[De iure]]'' 697-1000<br>[[De facto]] 697-742 |dependenze = ''[[Stato da Mar]]'', ''[[Stato da Tera]]'' |forma de stat = |govern = Republica patriziala |titol capi de stat = Doje |elenc capi de stat = Doje de Venezia |titol capi de govern = |elenc capi de govern = |organi deliberativ = |prencepe = [[697]] |prim capo de stat = [[Paoluccio Anafesto]] |stat de prima = {{banderina|imajin=Archivi:Byzantine imperial flag, 14th century.svg|nom=[[Esarcad d'Italia]]}}{{netar}} part de l'[[Impero Bizantin]] |event al prencepe = Elezion a Ducad de la ''[[Venetia Maritima]]'' |fin = [[1797]] |ultem capo de stat = [[Ludovico Manin]] |stat qe l'è vegnid dopo = {{banderina|imajin=File:Flag of the Habsburg Monarchy.svg|nom=[[Arciducad d'Austria|Arcid. d'Austria]]}}<br>{{netar}}dopo l'è deventada part de:<br>{{banderina|imajin=File:Flag of the Napoleonic Kingdom of Italy.svg|nom=[[Regno d'Italia (1805-1814)|Regn d'Italia]]}}{{netar}}{{banderina|imajin=File:Flag of France.svg|nom=[[Province illirige]]}} |event final = [[Tratad de Campoformio]] |area jeografiga = |territore orijinal = Laguna veneta |superfix massema = |periodo massema espansion = |popolazion = |periodo popolazion = |vox sota-division aministrativa = |moneda = |risorse = |produzion = |commerci con = |esportazion = |importazion = |tld = |telefono = |targa = |relijon principale = [[Catolicesim]] |relijon de stat = [[Catolicesim]] |oltre relijon = [[Ebraism]], [[Ortodossa]], [[Ciexa Apostolega Armena|Armena]] |class soçai = |stat de adess = }} La '''Republica de Venezia''' ([[lengua veneta|venet]]: ''Repùblica Vèneta''), cognossida anc come '''Serenissima Republica Veneta''' ([[lengua veneta|venet]]: ''Serenìsima Repùblica Vèneta''), l'è stait un [[stat sovran]] e una [[republica maritima]], qe l'è esistid per circa mella ang, intra ol [[VIII secul|VIII]] e ol [[XVIII secul|XVIII secol]].<br> L'era basada sœ le comunitaa de la laguna [[venezia]]na, e l'è staita vun dei plœ importants ator economeg e comerçai europee ind el [[Medioevo]] e ind el [[Renassiment]], grazie ai so colonie (''[[Stato da Mar]]'') ind el [[Mediteraneo|Mediterani oriental]]. == Storia == === Orijen === [[File:Republik Venedig.png|200px|left|miniatura|<small>Ol territore ind el agn 1000</small>]] La popolazion de la laguna de Venezia al comença ind el [[V secul|V secol]], a causa di [[invasion barbarege]], perqè i isole i era plœ segure per la popolazion. Dopo l'[[longobards|invasion longobarda]], i possediments [[impero Bizantin|bizantin]] in Italia i è organizads in ducads guidads de [[Esarcad de Ravena|Ravena]], e Venezia l'è vun de qests. Con la crodada de l'Esarcad d'Italia, ind el [[751]] i venezian i deventa indipendents, e i nomina de per lor ol so ''Dux'' (qe plœ tarde al sarà ciamad Doje), ma la citaa la tegn di legam co'i vegg dominador grazie ai scambe comerçai e alleanze militar. Ind el [[IX secul|IX secol]] l'isola de [[Rialto]] la deventa sed del poder politeg.{{netar|left}} === Espansion sœl mar === [[File:Venezianische Kolonien.png|200px|left|miniatura|<small>I colonie veneziane</small>]] Intra ol [[IX secul|IX]] e ol [[XI secul|XI secol]] la citaa la conquista ol dominio militar sœ l'[[Mar Adriatich|Adriatig]]. La Republica la entra dent anc ind i [[guerre Bizantine-Normane]] per imperdir a ognun dei do aversare de controllar tœte do i rive del [[Canal de Otranto]]. In cambe de l'aiœt de la flota veneziana, l'imperador d'Orient [[Alessio I Comneno]] ind el [[1082]] al firma una [[crisbolla (1082)|crisbolla]] qe la permet ai mercants venezian de comerçar in tante citaa de l'Imper senza pagar i [[dazi]], plœ una qualc proprietaa e dei moi ind la capital [[Costantinopel]]. Insé la Republica la deventava la principal potenza economega de l'Imper. <br> Ol so socessor [[Joann II Comneno|Joann II]] al vœleva mìa renœvar-la, per i dagn a l'economia imperiala, ma dopo una [[Guerra Veneta-Bizantina (1122-1126)|guerra navala]] l'è stait obligad a far-l. Ol conflit l'[[Guerra Veneta-Bizantina (1171-1175)|indarà inanz]] co'i so socessor, fina al [[1204]], ind la qual i [[IV Croxada|croxads]] i [[assede de Costantinopel (1024)|conquisterà]] [[Costantinopel]], sota la spinta del [[Doje]] [[Enric Dandol]]. Ind el nœv [[Imper Latin de Costantinopel]], ol Doje al g'hiva ol titol de ''Scior de un quart e mez de l'Impero Roman d'Orient''.{{netar|left}} === Espansion sœ la terraferma === [[File:Repubblica Venezia espansione in Terraferma.png|200px|left|miniatura|<small>Creazion del Stat de Tera</small>]] Al prencepe del [[XV secul|XV secol]], ol [[Ducad de Milan]], sota ol govern de [[Jann Galeaz Viscont]], al riva a la so massema estension, e [[Venezia]] l'è preocupada da qesta nœva potenza, qe con la toma de [[Padova]] e [[Treviso]] (citaa rivale qe l'hera semper rivada tegnir a bada), l'era rivada trop vexina a la laguna. Donca, a la mort del Duca ([[1402]]), i Venezian i aprofita de la deboleza del so sucessor, [[Joann Maria Viscont|Joann Maria]], per tacar i possediments milanes: al comença insé la costituzion del ''[[Stato da tera]]''. Grazie anc a l'aiœt de [[Bartolomee Coleon|Bartolomee Colleon]], la Republica la conquista tœt ol [[veneto]] e i citaa lombarde de [[Bergem]] e [[Bressa]] (plœ tarde anc [[Crema]]). E la tegn come obietiv qell de al conquista de [[Milan]], fina al [[Batalia de Gnidell|Bataia de la Giera d'Ada]] ([[1509]]), ind la qual l'è venxida dai forze de la [[Lega de Cambrai]].{{netar|left}} === I guerre co'i turc === [[File:Repubblica di Venezia.png|left|200px|miniatura|<small>Venezia e l'Impero Otoman</small>]] Semper ind el [[XV secol|XV secol]], l'era rivad in Orient un nœv nemix per la Serenissima: l'[[Impero Otoman]]. A partir dal regn de [[Maomet II]] e la [[Toma de Costantinopoli|borlada de Costantinopel]], i turc i hera començad a deventar una potenza navala ind lota per ol domini del [[Mediteraneo]], e ind el mentre i g'hera l'obietiv de conquistar [[Viena]], [[Roma]] e l'[[Europa]] ocidentala. Ind el [[XVI secul|XVI secol]] l'Imper l'era considerad invencibel. Dop de la perdida de [[Cipro]], una granda flota cristiana, tirada insema da la [[Lega Santa]], la riva a venxir i turc ind la [[bataia de Lepanto]] ind el [[1571]]. Ma dopo un olter secol e mez de guerra, con la [[Pax de Passarowitz]] ([[1718]]), la Republica la g'ha de renunçar anc a [[Creta]], e la pœl tegnir adoma i [[Isole Ionie]] e la [[Dalmazia]].{{netar|left}} === La crisi e la fin === Ind el [[XVIII secul|XVIII secol]] la Republica l'era ormai in crisi, e la citaa l'era restada adoma un center cultural. Col rivar de [[Napoleon]] ind la pianura padana per far guerra ai [[Impero d'Austria|Austrieg]], la Serenissima la se deciara neutrala, e la dà ol permess de far passar i trœpe francese sœl so territore. In realtaa, Napoleon al vœl conquistar anc la Republica: in tœte i citaa indove al riva ol so esercet, al far començar di revolte filo-francese qe i porta a la proclamazion di republiqe citadine indipendente da Venezia, qe la sa renderà senza combater al rivar del jeneral. Ol Doje, [[Ludovico Manin]], e la nobeltaa citadina i hera daits l'orden de smobilitar i trœpe (anc i fedei [[Sqiavon]]) e i grande difese e i fortificazion de la laguna, ind el tentativ de rivar a una pax con Napoleon senza combater. Adiritura, dopo qe la citaa l'è staita consegnada al jeneral, i trœpe veneziane i fa fœg so la folla rabiada qe la vœleress reportar ol Doje al so post. Ol [[tratad de Campoformio]] ([[1797]]) al segn la definitiva fin de la Republica, qe l'è daita a l'[[Austria]] in cambe de la [[Lombardia]] e di [[Pais Bass]]. Ind el [[Congress de Viena]] ([[1815]]), i potenze vincidore i darà i territore venezian a l'Austria, con la creazion del [[Regn Lombard-Venet]]. == Riferiments == *[http://www.treccani.it/enciclopedia/repubblica-di-venezia/ ''Repubblica di Venezia'' - Treccani] *[http://www.treccani.it/enciclopedia/doge/ ''Doge'' - Treccani] [[categoria:Republica de Venezia|*]][[categoria:storia medieval]][[categoria:storia moderna]][[categoria:storia veneta]][[categoria:storia lombarda]][[categoria:storia greca]] m2h0cajr3scz0pzo3r17nui8jceqx64 1129587 1129585 2022-08-24T20:48:59Z Glz19 13849 /* Espansion sœ la terraferma */ wikitext text/x-wiki {{SL}} {{Stat storeg |nomAdess = Republica de Venezia |nomComplet = [[Serenissima Republica]] de Venezia |nomUfiçal = [[lengua veneta|vec]]: ''Serenìsima Repùblica Vèneta''<br>[[italian|it]]: ''Serenissima Repubblica di Venezia'' |linkStemma = File:Coat of Arms of the Republic of Venice.svg |linkBandera=File:Flag of Republic of Venice (1659-1675).svg |linkLocalizzazion = File:Republic of Venice 1789.svg |linkMapa = |didascalia = |pajinaStemma = |pajinaBandera = |inn = |mot = Viva San Marco! |lengua ufiçala = |lengua = [[lengua veneta|Venet]], [[italian]], [[latin]], [[Lengua greca|grec]], [[lengua cruata|croat]], [[lengua slovena|sloven]] |capital principala = [[Venezia]] |capitalAbitants = |capitalAbitantsAn = |oltre capital = [[Eraclea]] (697-742)<br>[[Malamocco]] (742-810) |dependenza da = [[Impero Bizantin]]<br>''[[De iure]]'' 697-1000<br>[[De facto]] 697-742 |dependenze = ''[[Stato da Mar]]'', ''[[Stato da Tera]]'' |forma de stat = |govern = Republica patriziala |titol capi de stat = Doje |elenc capi de stat = Doje de Venezia |titol capi de govern = |elenc capi de govern = |organi deliberativ = |prencepe = [[697]] |prim capo de stat = [[Paoluccio Anafesto]] |stat de prima = {{banderina|imajin=Archivi:Byzantine imperial flag, 14th century.svg|nom=[[Esarcad d'Italia]]}}{{netar}} part de l'[[Impero Bizantin]] |event al prencepe = Elezion a Ducad de la ''[[Venetia Maritima]]'' |fin = [[1797]] |ultem capo de stat = [[Ludovico Manin]] |stat qe l'è vegnid dopo = {{banderina|imajin=File:Flag of the Habsburg Monarchy.svg|nom=[[Arciducad d'Austria|Arcid. d'Austria]]}}<br>{{netar}}dopo l'è deventada part de:<br>{{banderina|imajin=File:Flag of the Napoleonic Kingdom of Italy.svg|nom=[[Regno d'Italia (1805-1814)|Regn d'Italia]]}}{{netar}}{{banderina|imajin=File:Flag of France.svg|nom=[[Province illirige]]}} |event final = [[Tratad de Campoformio]] |area jeografiga = |territore orijinal = Laguna veneta |superfix massema = |periodo massema espansion = |popolazion = |periodo popolazion = |vox sota-division aministrativa = |moneda = |risorse = |produzion = |commerci con = |esportazion = |importazion = |tld = |telefono = |targa = |relijon principale = [[Catolicesim]] |relijon de stat = [[Catolicesim]] |oltre relijon = [[Ebraism]], [[Ortodossa]], [[Ciexa Apostolega Armena|Armena]] |class soçai = |stat de adess = }} La '''Republica de Venezia''' ([[lengua veneta|venet]]: ''Repùblica Vèneta''), cognossida anc come '''Serenissima Republica Veneta''' ([[lengua veneta|venet]]: ''Serenìsima Repùblica Vèneta''), l'è stait un [[stat sovran]] e una [[republica maritima]], qe l'è esistid per circa mella ang, intra ol [[VIII secul|VIII]] e ol [[XVIII secul|XVIII secol]].<br> L'era basada sœ le comunitaa de la laguna [[venezia]]na, e l'è staita vun dei plœ importants ator economeg e comerçai europee ind el [[Medioevo]] e ind el [[Renassiment]], grazie ai so colonie (''[[Stato da Mar]]'') ind el [[Mediteraneo|Mediterani oriental]]. == Storia == === Orijen === [[File:Republik Venedig.png|200px|left|miniatura|<small>Ol territore ind el agn 1000</small>]] La popolazion de la laguna de Venezia al comença ind el [[V secul|V secol]], a causa di [[invasion barbarege]], perqè i isole i era plœ segure per la popolazion. Dopo l'[[longobards|invasion longobarda]], i possediments [[impero Bizantin|bizantin]] in Italia i è organizads in ducads guidads de [[Esarcad de Ravena|Ravena]], e Venezia l'è vun de qests. Con la crodada de l'Esarcad d'Italia, ind el [[751]] i venezian i deventa indipendents, e i nomina de per lor ol so ''Dux'' (qe plœ tarde al sarà ciamad Doje), ma la citaa la tegn di legam co'i vegg dominador grazie ai scambe comerçai e alleanze militar. Ind el [[IX secul|IX secol]] l'isola de [[Rialto]] la deventa sed del poder politeg.{{netar|left}} === Espansion sœl mar === [[File:Venezianische Kolonien.png|200px|left|miniatura|<small>I colonie veneziane</small>]] Intra ol [[IX secul|IX]] e ol [[XI secul|XI secol]] la citaa la conquista ol dominio militar sœ l'[[Mar Adriatich|Adriatig]]. La Republica la entra dent anc ind i [[guerre Bizantine-Normane]] per imperdir a ognun dei do aversare de controllar tœte do i rive del [[Canal de Otranto]]. In cambe de l'aiœt de la flota veneziana, l'imperador d'Orient [[Alessio I Comneno]] ind el [[1082]] al firma una [[crisbolla (1082)|crisbolla]] qe la permet ai mercants venezian de comerçar in tante citaa de l'Imper senza pagar i [[dazi]], plœ una qualc proprietaa e dei moi ind la capital [[Costantinopel]]. Insé la Republica la deventava la principal potenza economega de l'Imper. <br> Ol so socessor [[Joann II Comneno|Joann II]] al vœleva mìa renœvar-la, per i dagn a l'economia imperiala, ma dopo una [[Guerra Veneta-Bizantina (1122-1126)|guerra navala]] l'è stait obligad a far-l. Ol conflit l'[[Guerra Veneta-Bizantina (1171-1175)|indarà inanz]] co'i so socessor, fina al [[1204]], ind la qual i [[IV Croxada|croxads]] i [[assede de Costantinopel (1024)|conquisterà]] [[Costantinopel]], sota la spinta del [[Doje]] [[Enric Dandol]]. Ind el nœv [[Imper Latin de Costantinopel]], ol Doje al g'hiva ol titol de ''Scior de un quart e mez de l'Impero Roman d'Orient''.{{netar|left}} === Espansion sœ la terraferma === [[File:Repubblica Venezia espansione in Terraferma.png|200px|left|miniatura|<small>Creazion del Stat de Tera</small>]] A'l prencepe del [[XV secul|secol XV]], ol [[Ducad de Milan]], sota ol govern de [[Jann Galeaz Viscont]], al riva a la so massema estension, e [[Venezia]] l'è preocupada da qesta nœva potenza, qe con la crodada de [[Padova]] e [[Treviso]] (citaa rivala qe l'hera semper rivada tegnir a bada), l'era rivada trop vexina a la laguna. Donca, a la mort del Duca ([[1402]]), i Venezian i aprofita de la deboleza del so sucessor, [[Joann Maria Viscont|Joann Maria]], per tacar i possediments milanes: al comença insé la costituzion del ''[[Stato da tera]]''. Grazie anc a l'aiœt de [[Bartolomee Coleon|Bartolomee Colleon]]e de olter condoter, la Republica la conquista tœt ol [[veneto]] e i citaa lombarde de [[Bergem]] e [[Bressa]] (plœ tarde anc [[Crema]]). La tegn come obietiv qell de la conquista de [[Milan]], fina al [[Batalia de Gnidell|Bataia de la Giera d'Ada]] ([[1509]]), ind la qual l'è vencida dai forze de la [[Lega de Cambrai]].{{netar|left}} === I guerre co'i turc === [[File:Repubblica di Venezia.png|left|200px|miniatura|<small>Venezia e l'Impero Otoman</small>]] Semper ind el [[XV secol|XV secol]], l'era rivad in Orient un nœv nemix per la Serenissima: l'[[Impero Otoman]]. A partir dal regn de [[Maomet II]] e la [[Toma de Costantinopoli|borlada de Costantinopel]], i turc i hera començad a deventar una potenza navala ind lota per ol domini del [[Mediteraneo]], e ind el mentre i g'hera l'obietiv de conquistar [[Viena]], [[Roma]] e l'[[Europa]] ocidentala. Ind el [[XVI secul|XVI secol]] l'Imper l'era considerad invencibel. Dop de la perdida de [[Cipro]], una granda flota cristiana, tirada insema da la [[Lega Santa]], la riva a venxir i turc ind la [[bataia de Lepanto]] ind el [[1571]]. Ma dopo un olter secol e mez de guerra, con la [[Pax de Passarowitz]] ([[1718]]), la Republica la g'ha de renunçar anc a [[Creta]], e la pœl tegnir adoma i [[Isole Ionie]] e la [[Dalmazia]].{{netar|left}} === La crisi e la fin === Ind el [[XVIII secul|XVIII secol]] la Republica l'era ormai in crisi, e la citaa l'era restada adoma un center cultural. Col rivar de [[Napoleon]] ind la pianura padana per far guerra ai [[Impero d'Austria|Austrieg]], la Serenissima la se deciara neutrala, e la dà ol permess de far passar i trœpe francese sœl so territore. In realtaa, Napoleon al vœl conquistar anc la Republica: in tœte i citaa indove al riva ol so esercet, al far començar di revolte filo-francese qe i porta a la proclamazion di republiqe citadine indipendente da Venezia, qe la sa renderà senza combater al rivar del jeneral. Ol Doje, [[Ludovico Manin]], e la nobeltaa citadina i hera daits l'orden de smobilitar i trœpe (anc i fedei [[Sqiavon]]) e i grande difese e i fortificazion de la laguna, ind el tentativ de rivar a una pax con Napoleon senza combater. Adiritura, dopo qe la citaa l'è staita consegnada al jeneral, i trœpe veneziane i fa fœg so la folla rabiada qe la vœleress reportar ol Doje al so post. Ol [[tratad de Campoformio]] ([[1797]]) al segn la definitiva fin de la Republica, qe l'è daita a l'[[Austria]] in cambe de la [[Lombardia]] e di [[Pais Bass]]. Ind el [[Congress de Viena]] ([[1815]]), i potenze vincidore i darà i territore venezian a l'Austria, con la creazion del [[Regn Lombard-Venet]]. == Riferiments == *[http://www.treccani.it/enciclopedia/repubblica-di-venezia/ ''Repubblica di Venezia'' - Treccani] *[http://www.treccani.it/enciclopedia/doge/ ''Doge'' - Treccani] [[categoria:Republica de Venezia|*]][[categoria:storia medieval]][[categoria:storia moderna]][[categoria:storia veneta]][[categoria:storia lombarda]][[categoria:storia greca]] k97nb40ruv1ka649fdy43ivq1f5yesv 1129588 1129587 2022-08-24T20:49:13Z Glz19 13849 /* La crisi e la fin */ wikitext text/x-wiki {{SL}} {{Stat storeg |nomAdess = Republica de Venezia |nomComplet = [[Serenissima Republica]] de Venezia |nomUfiçal = [[lengua veneta|vec]]: ''Serenìsima Repùblica Vèneta''<br>[[italian|it]]: ''Serenissima Repubblica di Venezia'' |linkStemma = File:Coat of Arms of the Republic of Venice.svg |linkBandera=File:Flag of Republic of Venice (1659-1675).svg |linkLocalizzazion = File:Republic of Venice 1789.svg |linkMapa = |didascalia = |pajinaStemma = |pajinaBandera = |inn = |mot = Viva San Marco! |lengua ufiçala = |lengua = [[lengua veneta|Venet]], [[italian]], [[latin]], [[Lengua greca|grec]], [[lengua cruata|croat]], [[lengua slovena|sloven]] |capital principala = [[Venezia]] |capitalAbitants = |capitalAbitantsAn = |oltre capital = [[Eraclea]] (697-742)<br>[[Malamocco]] (742-810) |dependenza da = [[Impero Bizantin]]<br>''[[De iure]]'' 697-1000<br>[[De facto]] 697-742 |dependenze = ''[[Stato da Mar]]'', ''[[Stato da Tera]]'' |forma de stat = |govern = Republica patriziala |titol capi de stat = Doje |elenc capi de stat = Doje de Venezia |titol capi de govern = |elenc capi de govern = |organi deliberativ = |prencepe = [[697]] |prim capo de stat = [[Paoluccio Anafesto]] |stat de prima = {{banderina|imajin=Archivi:Byzantine imperial flag, 14th century.svg|nom=[[Esarcad d'Italia]]}}{{netar}} part de l'[[Impero Bizantin]] |event al prencepe = Elezion a Ducad de la ''[[Venetia Maritima]]'' |fin = [[1797]] |ultem capo de stat = [[Ludovico Manin]] |stat qe l'è vegnid dopo = {{banderina|imajin=File:Flag of the Habsburg Monarchy.svg|nom=[[Arciducad d'Austria|Arcid. d'Austria]]}}<br>{{netar}}dopo l'è deventada part de:<br>{{banderina|imajin=File:Flag of the Napoleonic Kingdom of Italy.svg|nom=[[Regno d'Italia (1805-1814)|Regn d'Italia]]}}{{netar}}{{banderina|imajin=File:Flag of France.svg|nom=[[Province illirige]]}} |event final = [[Tratad de Campoformio]] |area jeografiga = |territore orijinal = Laguna veneta |superfix massema = |periodo massema espansion = |popolazion = |periodo popolazion = |vox sota-division aministrativa = |moneda = |risorse = |produzion = |commerci con = |esportazion = |importazion = |tld = |telefono = |targa = |relijon principale = [[Catolicesim]] |relijon de stat = [[Catolicesim]] |oltre relijon = [[Ebraism]], [[Ortodossa]], [[Ciexa Apostolega Armena|Armena]] |class soçai = |stat de adess = }} La '''Republica de Venezia''' ([[lengua veneta|venet]]: ''Repùblica Vèneta''), cognossida anc come '''Serenissima Republica Veneta''' ([[lengua veneta|venet]]: ''Serenìsima Repùblica Vèneta''), l'è stait un [[stat sovran]] e una [[republica maritima]], qe l'è esistid per circa mella ang, intra ol [[VIII secul|VIII]] e ol [[XVIII secul|XVIII secol]].<br> L'era basada sœ le comunitaa de la laguna [[venezia]]na, e l'è staita vun dei plœ importants ator economeg e comerçai europee ind el [[Medioevo]] e ind el [[Renassiment]], grazie ai so colonie (''[[Stato da Mar]]'') ind el [[Mediteraneo|Mediterani oriental]]. == Storia == === Orijen === [[File:Republik Venedig.png|200px|left|miniatura|<small>Ol territore ind el agn 1000</small>]] La popolazion de la laguna de Venezia al comença ind el [[V secul|V secol]], a causa di [[invasion barbarege]], perqè i isole i era plœ segure per la popolazion. Dopo l'[[longobards|invasion longobarda]], i possediments [[impero Bizantin|bizantin]] in Italia i è organizads in ducads guidads de [[Esarcad de Ravena|Ravena]], e Venezia l'è vun de qests. Con la crodada de l'Esarcad d'Italia, ind el [[751]] i venezian i deventa indipendents, e i nomina de per lor ol so ''Dux'' (qe plœ tarde al sarà ciamad Doje), ma la citaa la tegn di legam co'i vegg dominador grazie ai scambe comerçai e alleanze militar. Ind el [[IX secul|IX secol]] l'isola de [[Rialto]] la deventa sed del poder politeg.{{netar|left}} === Espansion sœl mar === [[File:Venezianische Kolonien.png|200px|left|miniatura|<small>I colonie veneziane</small>]] Intra ol [[IX secul|IX]] e ol [[XI secul|XI secol]] la citaa la conquista ol dominio militar sœ l'[[Mar Adriatich|Adriatig]]. La Republica la entra dent anc ind i [[guerre Bizantine-Normane]] per imperdir a ognun dei do aversare de controllar tœte do i rive del [[Canal de Otranto]]. In cambe de l'aiœt de la flota veneziana, l'imperador d'Orient [[Alessio I Comneno]] ind el [[1082]] al firma una [[crisbolla (1082)|crisbolla]] qe la permet ai mercants venezian de comerçar in tante citaa de l'Imper senza pagar i [[dazi]], plœ una qualc proprietaa e dei moi ind la capital [[Costantinopel]]. Insé la Republica la deventava la principal potenza economega de l'Imper. <br> Ol so socessor [[Joann II Comneno|Joann II]] al vœleva mìa renœvar-la, per i dagn a l'economia imperiala, ma dopo una [[Guerra Veneta-Bizantina (1122-1126)|guerra navala]] l'è stait obligad a far-l. Ol conflit l'[[Guerra Veneta-Bizantina (1171-1175)|indarà inanz]] co'i so socessor, fina al [[1204]], ind la qual i [[IV Croxada|croxads]] i [[assede de Costantinopel (1024)|conquisterà]] [[Costantinopel]], sota la spinta del [[Doje]] [[Enric Dandol]]. Ind el nœv [[Imper Latin de Costantinopel]], ol Doje al g'hiva ol titol de ''Scior de un quart e mez de l'Impero Roman d'Orient''.{{netar|left}} === Espansion sœ la terraferma === [[File:Repubblica Venezia espansione in Terraferma.png|200px|left|miniatura|<small>Creazion del Stat de Tera</small>]] A'l prencepe del [[XV secul|secol XV]], ol [[Ducad de Milan]], sota ol govern de [[Jann Galeaz Viscont]], al riva a la so massema estension, e [[Venezia]] l'è preocupada da qesta nœva potenza, qe con la crodada de [[Padova]] e [[Treviso]] (citaa rivala qe l'hera semper rivada tegnir a bada), l'era rivada trop vexina a la laguna. Donca, a la mort del Duca ([[1402]]), i Venezian i aprofita de la deboleza del so sucessor, [[Joann Maria Viscont|Joann Maria]], per tacar i possediments milanes: al comença insé la costituzion del ''[[Stato da tera]]''. Grazie anc a l'aiœt de [[Bartolomee Coleon|Bartolomee Colleon]]e de olter condoter, la Republica la conquista tœt ol [[veneto]] e i citaa lombarde de [[Bergem]] e [[Bressa]] (plœ tarde anc [[Crema]]). La tegn come obietiv qell de la conquista de [[Milan]], fina al [[Batalia de Gnidell|Bataia de la Giera d'Ada]] ([[1509]]), ind la qual l'è vencida dai forze de la [[Lega de Cambrai]].{{netar|left}} === I guerre co'i turc === [[File:Repubblica di Venezia.png|left|200px|miniatura|<small>Venezia e l'Impero Otoman</small>]] Semper ind el [[XV secol|XV secol]], l'era rivad in Orient un nœv nemix per la Serenissima: l'[[Impero Otoman]]. A partir dal regn de [[Maomet II]] e la [[Toma de Costantinopoli|borlada de Costantinopel]], i turc i hera començad a deventar una potenza navala ind lota per ol domini del [[Mediteraneo]], e ind el mentre i g'hera l'obietiv de conquistar [[Viena]], [[Roma]] e l'[[Europa]] ocidentala. Ind el [[XVI secul|XVI secol]] l'Imper l'era considerad invencibel. Dop de la perdida de [[Cipro]], una granda flota cristiana, tirada insema da la [[Lega Santa]], la riva a venxir i turc ind la [[bataia de Lepanto]] ind el [[1571]]. Ma dopo un olter secol e mez de guerra, con la [[Pax de Passarowitz]] ([[1718]]), la Republica la g'ha de renunçar anc a [[Creta]], e la pœl tegnir adoma i [[Isole Ionie]] e la [[Dalmazia]].{{netar|left}} === La crisi e la fin === Ind el [[XVIII secul|XVIII secol]] la Republica l'era ormai in crisi, e la citaa l'era restada adoma un center cultural. Col rivar de [[Napoleon]] ind la pianura padana per far guerra ai [[Impero d'Austria|Austrieg]], la Serenissima la se deciara neutrala, e la dà ol permess de far passar i trœpe francese sœl so territore. In realtaa, Napoleon al vœl conquistar anc la Republica: in tœte i citaa indove al riva ol so esercet, al far començar di revolte filo-francese qe i porta a la proclamazion di republiqe citadine indipendente da Venezia, qe la sa renderà senza combater al rivar del jeneral. Ol Doje, [[Ludovico Manin]], e la nobeltaa citadina i hera daits l'orden de smobilitar i trœpe (anc i fedei [[S'ciavon]]) e i grande difese e i fortificazion de la laguna, ind el tentativ de rivar a una pax con Napoleon senza combater. Adiritura, dopo qe la citaa l'è staita consegnada al jeneral, i trœpe veneziane i fa fœg so la folla rabiada qe la vœleress reportar ol Doje al so post. Ol [[tratad de Campoformio]] ([[1797]]) al segn la definitiva fin de la Republica, qe l'è daita a l'[[Austria]] in cambe de la [[Lombardia]] e di [[Pais Bass]]. Ind el [[Congress de Viena]] ([[1815]]), i potenze vincidore i darà i territore venezian a l'Austria, con la creazion del [[Regn Lombard-Venet]]. == Riferiments == *[http://www.treccani.it/enciclopedia/repubblica-di-venezia/ ''Repubblica di Venezia'' - Treccani] *[http://www.treccani.it/enciclopedia/doge/ ''Doge'' - Treccani] [[categoria:Republica de Venezia|*]][[categoria:storia medieval]][[categoria:storia moderna]][[categoria:storia veneta]][[categoria:storia lombarda]][[categoria:storia greca]] ra2fxd3ntro02vuu1xqg8ae8fnccbbn Eddie Irvine 0 217397 1129630 1112381 2022-08-25T10:45:05Z Sciking 7100 removed [[Category:Pilota de Formula 1]]; added [[Category:Pilota de Formula 1 ingles]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] wikitext text/x-wiki {{LOCC}} {{Sportivo |Nome = Eddie Irvine |Immagine = Eddie_Irvine_after_the_1999_Australian_Grand_Prix.jpg |Didascalia = Irvine in söl podi del Gran Premi d'Australia 1999 |Sesso = M |CodiceNazione = {{GBR}} |Altezza = |Disciplina = Automobilism |Specialità = |Categoria = [[Formula 1]] |Ruolo = |Record = |Ranking = |Squadra = |TermineCarriera = 13 utuber {{F1|2002}} |RigaVuota = {{Sport_motoristici |categoria = Formula 1 |data = 24 utuber {{F1|1993}} |anni = {{F1|1993}}-{{F1|2002}} |scuderie = {{Automobilism Jordan|G}} 1993-1995<br />{{Automobilismo Ferrari|G}} 1996-1999<br />{{Automobilism Jaguar|G}} 2000-2002<br /> |mondiali = |migliore = 2° ({{F1|1999}}) |disputati = 147 |vinti = 4 |podi = 26 |pole = |puntiottenuti = 191 |giriveloci = 1 |note = Pilota cun püssee Gran Premi vengiüü senza avè mai faa una pole position (insema a Bruce McLaren) }} |Vittorie = |Aggiornato = [[Gran Premi del Giapun 2002]] }} L''''Eddie Irvine''' (Newtownards, el 10 de nuvember del 1965), l'è un pilota de [[Formula 1]] britanich, che l'ha gemò desmetüü de corr. L'ha curüü des agn in de la Formula 1, dal 1993 al 2002. == Cariera == L'Irvine el cumincia a corr cun la [[Jordan Grand Prix|Jordan]] in del [[Gran Premi del Giapùn]] 1993, el penültem de la stagion. Nel prem Gran Premi de la stagion 1994, in Brasil, el causa un brütisem incident cunt el [[Jos Verstappen]] e 'l vè squalificaa per tri gar. Nei tri stagion a la Jordan el britanich el se ritira de spess, ma el fà anca 17 punti e un podi (3°) nel [[Gran Premi de Monaco]] del 1995. L'ann dopu el va a la [[Scuderia Ferrari|Ferrari]] cunt el [[Michael Schumacher]]. Nel 1999 el tudesch el se fà mal in del [[Gran Premi de Gran Bretagna]] e inscè l'irlandes el rüva a l'ültima gara cun quater punti de vantaggio sö [[Mika Häkkinen]], segund in del Mundial. El finlandes el vinc però la gara e Irvine, dumà terz, el perd el mundial per dü punti. L'ann dopu el lasa la Ferrari e 'l va a la [[Jaguar]], che però l'è una machina mia tant cumpetitiva. El rüva amò dü volt in söl podi, in del Gran Premi de Monaco 2001 (3°) e in del [[Gran Premi d'Italia]] 2002 (3°). A la fin del 2002 el se ritira. {{DEFAULTSORT:Irvine, Eddie}} [[Categoria:Pilota de Formula 1 ingles]] [[Categoria:Nassüü in Regn Ünì]] tmuisjqqbhyeg8ph8w8oswldjvwnh8k Ukyo Katayama 0 217693 1129631 1112383 2022-08-25T10:45:44Z Sciking 7100 wikitext text/x-wiki {{LOCC}} {{sbozz|grafia=LOCC}} {{f}} {{Sportivo |Nome = Ukyo Katayama |Immagine = Ukyo Katayama 2008.jpg |Didascalia = |Sesso = M |CodiceNazione = {{JPN}} |Altezza = |Disciplina = Automobilism |Specialità = |Categoria = [[Formula 1]] |Ruolo = |Record = |Ranking = |Squadra = |TermineCarriera = |RigaVuota = {{Sport_motoristici |categoria = Formula 1 |data = |anni = {{F1|1992}}-{{F1|1997}} |scuderie = {{Automobilism Larrousse|G}} 1992<br />{{Automobilism Tyrrell|G}} 1993-1996<br />{{Automobilism Minardi|G}} 1997<br /> |mondiali = |migliore = 17° ([[Campiunaa del mund de Formula 1 1994|1994]]) |disputati = 97 (95 partenzi) |vinti = |podi = |pole = |puntiottenuti = 5 |giriveloci = |note = }} |Vittorie = |Aggiornato = }} L''''Ukyo Katayama''' ([[Tokyo]], el 29 de magg del 1963), l'è un ex pilota de [[Formula 1]] giapunes. L'ha curüü ses agn in de la Formula 1, dal 1992 al 1997. L'ha cunquistaa dü cinch posti e un sest post in de la [[Campiunaa del mund de Formula 1 1994|stagion 1994]] cun la [[Tyrrell]]. {{DEFAULTSORT:Katayama, Ukyo}} [[Categoria:Pilota de Formula 1 giapones]] [[Categoria:Nassüü in Giapun]] gui2zg6rxe2kmyynf0e2y0ofnuhznzn Taki Inoue 0 217703 1129628 1129341 2022-08-25T10:44:47Z Sciking 7100 removed [[Category:Pilota de Formula 1]]; added [[Category:Pilota de Formula 1 giapones]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] wikitext text/x-wiki {{LOCC}} {{Sbozz|grafia=LOCC}} {{F}} {{Sportivo |Nome = Taki Inoue |Immagine = Taki_Inoue_1995_Britain.jpg |Didascalia = |Sesso = M |CodiceNazione = {{JPN}} |Altezza = |Disciplina = Automobilism |Specialità = |Categoria = [[Formula 1]] |Ruolo = |Record = |Ranking = |Squadra = |TermineCarriera = |RigaVuota = {{Sport_motoristici |categoria = Formula 1 |data = |anni = {{F1|1994}}-{{F1|1995}} |scuderie = {{Automobilism Simtek|G}} 1994<br />{{Automobilism Footwork|G}} 1995 |mondiali = |migliore = 8° (Gran Premi de l'Italia 1995) |disputati = 18 |vinti = |podi = |pole = |puntiottenuti = |giriveloci = |note = }} |Vittorie = |Aggiornato = }} El '''Taki Inoue''' (Kobe, el 5 de setembar del 1963), l'è un ex pilota de [[Formula 1]] giapunes. L'ha curüü dü agn in de la Formula 1 cunt i scüderei [[Simtek]] e [[Footwork]]. Dü volt ind el 1995 l'ha faa di incident curius: ind el [[Gran Premi de Monaco 1995|Gran Premi de Monaco]] la safety car l'ha culpii la sua machina che la s'era fermada per un problema al pedal del frenu e ind el [[Gran premi de Üngheria 1995|Gran premi de Üngheria]] i cumisari de gara l'han investii mentre el pruava a smurzà ul föch che l'aveva ciapà l'auto. {{DEFAULTSORT:Inoue, Taki}} [[Categoria:Pilota de Formula 1 giapones]] [[Categoria:Nassüü in Giapun]] kq1kgkp4oonoiy9jppgcx2ec2a4zqj9 Prima Croxada 0 218868 1129579 1129438 2022-08-24T20:36:19Z Glz19 13849 Scancelada la modifega 1129438 de [[Special:Contributions/Gat lombard|Gat lombard]] ([[User talk:Gat lombard|Ciciarada]]) wikitext text/x-wiki {{SL}} [[File:Godefroi1099.jpg|miniatura|[[Miniadura]] del assede de Jerusalem]] La '''Prima [[Croxada]]''' ([[1096]] - [[1099]]) l'è staita una spedizion militara ciamada del [[Papa]] [[Urbanus II|Urban II]] per liberar [[Jerusalem]] e i [[Lœg Sants]] dei [[islam|musulman]], plu aidar l'[[Imper Bizantin|imperador bizantin]] [[Alessi I Comnen]] a combater contra i [[seljuqids|turc seljuqids]] qe, despò de la [[bataia de Manzikert]], i hiva ciapad tuts i territore asiateg de l'Imper. Ol discors del Papa a'l [[Concili de Clermont]] (ind el qual al saress nassid ol famos ''[[Deus vult]]'') l'ha infiamad i anem de la picola nobiltaa, qe l'ha organizad la spedizion. I croxads i s'è trovads tuts insema a [[Costantinopel]] ([[1096]]), indove i ha jurads de ridar a l'imperador i terre bizantine qe i havress reconquistads; despò i è staits portads de l'oltra banda del [[Bosfor]] ([[1097]]) e insema a un esercet bizantin i ha reciapad [[Nicea]]. Ind la [[bataia de Dorilee]] i ha vencids i turc, per po indar inants a travers l'[[Anatolia]], fina a [[Antioqia]]. Qé i croxads deperlor (i forze bizantine i era indaite a [[Cipro]]) i ha portad un long [[assede de Antioqia|assede]] ([[1098]]), ind el qual i ha ris'ciad de vesser sconfids. Vencide i trupe musulmane contra ogne aspetativa, i croxads i ha po conquistad la costa [[siria]]na e i ha metid sota [[assede de Jerusalem (1099)|assede]] Jerusalem ([[1099]]). Despò de la borlada de la citaa, l'è stait fondad ol [[Regn de Jerusalem]] e elejid sovran [[Gofred de Buion]] col titol de ''[[Advocatus Sancti Sepulchri]]''. Infina, con la granda vitoria ind la [[bataia de Ascalon]], i conquiste croxade i è staite metide a'l segur. == Riferiments == * {{it}} {{cita web|url=http://www.treccani.it/enciclopedia/crociate/|titolo=Crociate}} [[Categuria:Croxade]] agsgo6znv09pzq5t4c8wyymof3m9f53 Niki Lauda 0 220703 1129632 1119826 2022-08-25T10:46:16Z Sciking 7100 removed [[Category:Pilota de Formula 1]]; added [[Category:Pilota de Formula 1 austriegh]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{sbozz|grafia=MILCLASS}} [[File:ÖAMTC Welt des Motorsports 2016-4 (cropped).jpg|thumb|El Lauda]] El '''Niki Lauda''' ([[Vienna]], 22 de febrar 1949 - [[Zurigh]], 20 de magg 2019) a l'è staa on pilotta e imprenditor austriegh, campion del mond de [[Formula 1]] trè voeult. Comè imprenditor l'ha gestii dò compagnij de apparecc: la [[Lauda Air]] e la [[Niki (compagnia aerea)|Niki]]. == Riferiment == *[https://sport.sky.it/formula1/2019/05/21/niki-lauda-morto.html Niki Lauda è morto, aveva 70 anni. Formula 1 in lutto] {{DEFAULTSORT:Lauda, Niki}} [[Categoria:Pilota de Formula 1 austriegh]] [[Categoria:Imprenditor austriegh]] 2pn2euv751ywf8bdxhefea7xd2uakxn 1129633 1129632 2022-08-25T10:46:33Z Sciking 7100 added [[Category:Nassuu in del 1949]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{sbozz|grafia=MILCLASS}} [[File:ÖAMTC Welt des Motorsports 2016-4 (cropped).jpg|thumb|El Lauda]] El '''Niki Lauda''' ([[Vienna]], 22 de febrar 1949 - [[Zurigh]], 20 de magg 2019) a l'è staa on pilotta e imprenditor austriegh, campion del mond de [[Formula 1]] trè voeult. Comè imprenditor l'ha gestii dò compagnij de apparecc: la [[Lauda Air]] e la [[Niki (compagnia aerea)|Niki]]. == Riferiment == *[https://sport.sky.it/formula1/2019/05/21/niki-lauda-morto.html Niki Lauda è morto, aveva 70 anni. Formula 1 in lutto] {{DEFAULTSORT:Lauda, Niki}} [[Categoria:Pilota de Formula 1 austriegh]] [[Categoria:Imprenditor austriegh]] [[Categoria:Nassuu in del 1949]] jbq5c1t3mf07qj7wi633vqbgwaxpeqm 1129634 1129633 2022-08-25T10:49:10Z Sciking 7100 added [[Category:Mort in del 2019]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{sbozz|grafia=MILCLASS}} [[File:ÖAMTC Welt des Motorsports 2016-4 (cropped).jpg|thumb|El Lauda]] El '''Niki Lauda''' ([[Vienna]], 22 de febrar 1949 - [[Zurigh]], 20 de magg 2019) a l'è staa on pilotta e imprenditor austriegh, campion del mond de [[Formula 1]] trè voeult. Comè imprenditor l'ha gestii dò compagnij de apparecc: la [[Lauda Air]] e la [[Niki (compagnia aerea)|Niki]]. == Riferiment == *[https://sport.sky.it/formula1/2019/05/21/niki-lauda-morto.html Niki Lauda è morto, aveva 70 anni. Formula 1 in lutto] {{DEFAULTSORT:Lauda, Niki}} [[Categoria:Pilota de Formula 1 austriegh]] [[Categoria:Imprenditor austriegh]] [[Categoria:Nassuu in del 1949]] [[Categoria:Mort in del 2019]] ekq2iv3kzhjijo1jboqtg3tkv896svw 1129635 1129634 2022-08-25T10:49:32Z Sciking 7100 /* Riferiment */ wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{sbozz|grafia=MILCLASS}} [[File:ÖAMTC Welt des Motorsports 2016-4 (cropped).jpg|thumb|El Lauda]] El '''Niki Lauda''' ([[Vienna]], 22 de febrar 1949 - [[Zurigh]], 20 de magg 2019) a l'è staa on pilotta e imprenditor austriegh, campion del mond de [[Formula 1]] trè voeult. Comè imprenditor l'ha gestii dò compagnij de apparecc: la [[Lauda Air]] e la [[Niki (compagnia aerea)|Niki]]. == Riferiment == *[https://sport.sky.it/formula1/2019/05/21/niki-lauda-morto.html Niki Lauda è morto, aveva 70 anni. Formula 1 in lutto] == Alter progett == {{Interprogett}} {{DEFAULTSORT:Lauda, Niki}} [[Categoria:Pilota de Formula 1 austriegh]] [[Categoria:Imprenditor austriegh]] [[Categoria:Nassuu in del 1949]] [[Categoria:Mort in del 2019]] kfl20vfwu0b0ulynosdjiterdhgk8et Utent:Lacky77 2 227762 1129611 1129488 2022-08-25T08:51:03Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{Babel|it|lmo-3|en-3|de-2|es-1}} {{babellmo|MI}} Bondì a tucc, son utent de la Wikipedia in lombard a partì del 14 febrar del 2020. Hoo scrivud in grafia SL e NOL, do grafie unifegade per la lengua lombarda. == Pagin che hoo scrivud o che gh'hoo de scriver == ===Anatomia: Part del corp=== *[[Gianda (anatomia)]] *[[Nilza]] *[[Pel]] *[[Sgrif]] *[[Timpen]] *[[Vessiga]] *[[Zocor]] === Architetura: Element === *[[Cop]] *[[Timpen (architetura)]] ===Architetura: Guerra=== *[[Castell Boromee (Peschera Boromee)]] *[[Castell de Melegnan]] ===Architetura: Religion=== *[[Gesa de San Lorenz (Trezzan in sul Navili)]] *[[Gesa de Sant Spirit (Milan)]] *[[Santuari de San Patrizzi]] ===Botanega: Piante e frut=== *[[Armandola (somenza)]] *[[Crocus sativum]] *[[Gianda (frut)]] *[[Prunus dulcis]] *[[Zafran]] === Cusina: Mangià === *[[Bagoss]] *[[Bit (formai)]] *[[Casolet]] *[[Casoncei]] *[[Formai de Mut]] *[[Gremolada]] *[[Nostran Valtrompia]] *[[Polenta voncia]] *[[Quartiroeul Lombard]] *[[Scarpinocc]] *[[Storegh ribell]] *[[Strachitunt]] *[[Silter]] *[[Talegg (formai)]] *[[Zincarlin]] ===Filosofia: Oeuver=== *[[Encyclopédie]] === Filosofia: Persone === *[[Blaise Pascal]] *[[Cartesi]] *[[Denis Diderot]] *[[Francis Bacon]] *[[Jean-Baptiste Le Rond d'Alembert]] === Filosofia: Teoria === *[[Razzionalism]] *[[Empirism]] === Geografia: Cità === *[[Adelaide]] *[[Auckland]] *[[Brisbane]] *[[Darwin (Australia)]] *[[Hanga Roa]] *[[Hobart]] *[[Melbourne]] *[[Perth]] *[[Trabisonda]] === Geografia: Isole === *[[Borðoy]] *[[Eysturoy]] *[[Isola de Nedal]] *[[Isola de Pasqua]] *[[Motu Nui]] *[[Streymoy]] === Geografia: Region === *[[Eysturoy (region)]] *[[Streymoy (region)]] ===Geografia: Stat=== *[[Australia Meridional]] *[[Australia Ocidental]] *[[Noeuv Galles del Sud]] *[[Queensland]] *[[Stat e territori de l'Australia]] *[[Tasmania]] *[[Victoria (Australia)]] ===Geografia: Teoria=== *[[Boca (idrologia)]] *[[Port (trasport)]] *[[Rial]] *[[Zoca]] === Lenguistega: Gramatega === *[[Copula (lenguistega)]] *[[Predicad nominal]] *[[Predicad verbal]] *[[Sojet]] *[[Verb in lombard]] === Lenguistega: Lengov e alfabet === *[[Lengua rapanui]] *[[Rongorongo]] === Leteradura: Persone === *[[Bonvesin de la Riva]] *[[Giovanni Barrella]] ===Leteradura: Oeuvre=== *[[Liber di Tre Scricciur]] ===Leteradura: Teoria=== *[[Epigraf]] *[[Epigrama]] *[[Epitafi]] === Mester: === *[[Tencin (mester)]] === Musega: Oeuvre === *[[La mer]] *[[Nocturnes (Debussy)]] *[[Samson et Dalila]] === Musega: Persone === *[[Antonio Brioschi]] *[[Camille Saint-Saëns]] *[[Charles Koechlin]] *[[Claude Debussy]] *[[Costanz Porta]] *[[Ettore Pozzoli]] *[[Gabriel Fauré]] *[[Giovanni Battista Sammartini]] *[[Giuli Cesar Gabussi]] *[[Lodovico Grossi da Viadana]] *[[Manuel de Falla]] *[[Olivier Messiaen]] *[[Ottorino Respighi]] *[[Stefanija Turkevyč-Lukijanovyč]] === Musega: strument === *[[Aerofon]] *[[Armandoleta]] *[[Calisson]] *[[Clarinet]] *[[Clavicembol]] *[[Cornet (strument musegal)]] *[[Corneta]] *[[Corno (strument musegal)]] *[[Fagot]] *[[Mandolin]] *[[Petaca]] *[[Piat (strument musegal)]] *[[Sassofon]] *[[Serpan]] *[[Silofon]] *[[Struments a arc]] *[[Strument musegal]] *[[Timpen (strument musegal)]] *[[Teorba]] *[[Tiorba]] *[[Tuba (strument)|Tuba]] === Musega: Teoria === *[[Bass continov]] *[[Bergamasca (danza)]] *[[Ritm lombard]] ===Politega: Persone=== *[[Alfonso Ciampolillo]] *[[Luca Attanasio (diplomategh)]] *[[Pietro Benassi]] ===Psicologia: Teoria=== *[[Prossemega]] ===Scultura: Oeuvre=== *[[Rei Miro]] ===Storia: Moviment=== *[[Inluminism]] *[[Rivoluzzion scentifega]] ===Storia: Class sociai=== *[[Borghesia]] ===Zoologia: Bes'ce=== *[[Castor]] *[[Lutrinae]] ===Zoologia: Teoria=== *[[Fanera]] == Traguard == *Modifega n.1: 14/02/2020, [[Copula (lenguistega)]] *Modifega n.10: 15/02/2020, [[Copula (lenguistega)]] *Modifega n.100: 25/03/2020 [[Verb in lombard]] *Modifega n.1000: 04/06/2020 [[Aerofon]] 38yyxw5ka7kq42aj7mppbytnxey0bmq 1129612 1129611 2022-08-25T08:53:35Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{Babel|it|lmo-3|en-3|de-2|es-1}} {{babellmo|MI}} Bondì a tucc, son utent de la Wikipedia in lombard a partì del 14 febrar del 2020. Hoo scrivud in grafia SL e NOL, do grafie unifegade per la lengua lombarda. == Pagin che hoo scrivud o che gh'hoo de scriver == ===Anatomia: Part del corp=== *[[Gianda (anatomia)]] *[[Nilza]] *[[Pel]] *[[Sgrif]] *[[Timpen]] *[[Vessiga]] *[[Zocor]] === Architetura: Element === *[[Cop]] *[[Timpen (architetura)]] ===Architetura: Guerra=== *[[Castell Boromee (Peschera Boromee)]] *[[Castell de Melegnan]] ===Architetura: Religion=== *[[Gesa de San Lorenz (Trezzan in sul Navili)]] *[[Gesa de Sant Spirit (Milan)]] *[[Santuari de San Patrizzi]] ===Botanega: Piante e frut=== *[[Armandola (somenza)]] *[[Crocus sativum]] *[[Gianda (frut)]] *[[Prunus dulcis]] *[[Zafran]] === Cusina: Mangià === *[[Bagoss]] *[[Bit (formai)]] *[[Casolet]] *[[Casoncei]] *[[Formai de Mut]] *[[Gremolada]] *[[Nostran Valtrompia]] *[[Polenta voncia]] *[[Quartiroeul Lombard]] *[[Scarpinocc]] *[[Storegh ribell]] *[[Strachitunt]] *[[Silter]] *[[Talegg (formai)]] *[[Zincarlin]] ===Filosofia: Oeuver=== *[[Encyclopédie]] === Filosofia: Persone === *[[Blaise Pascal]] *[[Cartesi]] *[[Denis Diderot]] *[[Francis Bacon]] *[[Jean-Baptiste Le Rond d'Alembert]] === Filosofia: Teoria === *[[Razzionalism]] *[[Empirism]] === Geografia: Cità === *[[Adelaide]] *[[Auckland]] *[[Brisbane]] *[[Darwin (Australia)]] *[[Hanga Roa]] *[[Hobart]] *[[Melbourne]] *[[Perth]] *[[Trabisonda]] === Geografia: Isole === *[[Borðoy]] *[[Eysturoy]] *[[Isola de Nedal]] *[[Isola de Pasqua]] *[[Motu Nui]] *[[Streymoy]] === Geografia: Region === *[[Eysturoy (region)]] *[[Streymoy (region)]] ===Geografia: Stat e territori=== *[[Australia Meridional]] *[[Australia Ocidental]] *[[Isola del Nord]] *[[Isola del Sud]] *[[Noeuv Galles del Sud]] *[[Queensland]] *[[Stat e territori de l'Australia]] *[[Tasmania]] *[[Territori del Nord]] *[[Victoria (Australia)]] ===Geografia: Teoria=== *[[Boca (idrologia)]] *[[Port (trasport)]] *[[Rial]] *[[Zoca]] === Lenguistega: Gramatega === *[[Copula (lenguistega)]] *[[Predicad nominal]] *[[Predicad verbal]] *[[Sojet]] *[[Verb in lombard]] === Lenguistega: Lengov e alfabet === *[[Lengua rapanui]] *[[Rongorongo]] === Leteradura: Persone === *[[Bonvesin de la Riva]] *[[Giovanni Barrella]] ===Leteradura: Oeuvre=== *[[Liber di Tre Scricciur]] ===Leteradura: Teoria=== *[[Epigraf]] *[[Epigrama]] *[[Epitafi]] === Mester: === *[[Tencin (mester)]] === Musega: Oeuvre === *[[La mer]] *[[Nocturnes (Debussy)]] *[[Samson et Dalila]] === Musega: Persone === *[[Antonio Brioschi]] *[[Camille Saint-Saëns]] *[[Charles Koechlin]] *[[Claude Debussy]] *[[Costanz Porta]] *[[Ettore Pozzoli]] *[[Gabriel Fauré]] *[[Giovanni Battista Sammartini]] *[[Giuli Cesar Gabussi]] *[[Lodovico Grossi da Viadana]] *[[Manuel de Falla]] *[[Olivier Messiaen]] *[[Ottorino Respighi]] *[[Stefanija Turkevyč-Lukijanovyč]] === Musega: strument === *[[Aerofon]] *[[Armandoleta]] *[[Calisson]] *[[Clarinet]] *[[Clavicembol]] *[[Cornet (strument musegal)]] *[[Corneta]] *[[Corno (strument musegal)]] *[[Fagot]] *[[Mandolin]] *[[Petaca]] *[[Piat (strument musegal)]] *[[Sassofon]] *[[Serpan]] *[[Silofon]] *[[Struments a arc]] *[[Strument musegal]] *[[Timpen (strument musegal)]] *[[Teorba]] *[[Tiorba]] *[[Tuba (strument)|Tuba]] === Musega: Teoria === *[[Bass continov]] *[[Bergamasca (danza)]] *[[Ritm lombard]] ===Politega: Persone=== *[[Alfonso Ciampolillo]] *[[Luca Attanasio (diplomategh)]] *[[Pietro Benassi]] ===Psicologia: Teoria=== *[[Prossemega]] ===Scultura: Oeuvre=== *[[Rei Miro]] ===Storia: Moviment=== *[[Inluminism]] *[[Rivoluzzion scentifega]] ===Storia: Class sociai=== *[[Borghesia]] ===Zoologia: Bes'ce=== *[[Castor]] *[[Lutrinae]] ===Zoologia: Teoria=== *[[Fanera]] == Traguard == *Modifega n.1: 14/02/2020, [[Copula (lenguistega)]] *Modifega n.10: 15/02/2020, [[Copula (lenguistega)]] *Modifega n.100: 25/03/2020 [[Verb in lombard]] *Modifega n.1000: 04/06/2020 [[Aerofon]] 1tqc9myrh6ss8bhejatbud1u1mznguu Modell:Benvegnud 10 229968 1129592 1129507 2022-08-24T20:57:59Z Sciking 7100 wikitext text/x-wiki <br style="clear:both;"/> <div style="width:96%; align=left; padding:1em 2%;"> Ciao '''{{PAGENAME}}''', benvegnud in su la [[Wikipedia]] in [[lengua lombarda]], l'enciclopedia in Lombard a contegnud liber! <br/> Bon lavorà e bon divertiment da part de tucc i wikipedista.</div> <div style="width:96%; align=left; padding:1em 2%; background: #f7f8ff; border: 1px dotted gray"> Per scomincià la to colaborazzion dàgh un'oggiada, prima de tut, al '''[[Wikipedia:Cuma redatá una pagina|jut]]''' e anca a la pagina d'[[Wikipedia:Benvegnüü, nuvei rivaa|istruzzion]]. <br /> Regordes che: * '''se dev mia cargà material protegiud da [[Wikipedia:Drecc da còpia (copyright)|Dirit da cobia (copyright)]]''' * Besogna [[Wikipedia:Come marcà el dialet e l'ortografia che se dopera|scriver i articoi cont una grafia acetada]]: per el lombard in general a gh'è la [[Noeuva Grafia Lombarda]] e la [[Scriver Lombard]], per i variant locai gh'è di alter grafie, de solet quej storeghe, per pussee de informazzion te consiliom de toeu contat cont un [[Special:Statìstegh|aministrador]] :Se te conosset un'ortografia local o te doperet un dizzionari scrivud cont un'ortografia local e te voeulet trasformà i parolle in Noeuva Ortografia Lombarda te podet vardà anca i [[:wiktionary:lmo:Category:Manual_de_trasformazzion_ortografica|manual de trasformazzion ortografica]] del [[wiktionary:lmo:|wikizzionari]] * I articoi i gh'hann de mantegn un '''pont da vista neutral'''. * La lengua lombarda la gh'ha diverse variant locai o dialet: se te voeulet segnà el to dialet in su la pagina de la toa utenza a gh'è 'l modell [[Template:babellmo|babellmo]], per fàgh savé ai alter utent i lengov che te conosset dopera inveci el modell [[Wikipedia:Babel|#babel]]. Per firmà i to intervent in di pagine da discussion dopera la sequenza da quatar carater <nowiki>~~~~</nowiki> <Small>Can't speak Lombard? Check out our [[Wikipedia:Imbasciada|Embassy]]!</small> </div><noinclude> </noinclude> rywv7f5i55uczq1zow7n4z969g5buis Regn d'Italia (Sacr Roman Imper) 0 230323 1129576 1129442 2022-08-24T20:35:10Z Glz19 13849 Scancelada la modifega 1129442 de [[Special:Contributions/Gat lombard|Gat lombard]] ([[User talk:Gat lombard|Ciciarada]]) wikitext text/x-wiki {{SL|dial=BERG}} {{Stato storico |nomeCorrente = Regn d'Italia |nomeCompleto = |nomeUfficiale = ''Regnum Italiae''<br/>''Regnum Italicum''<br/>''Regnum Italicorum'' |linkStemma = Corona ferrea monza (heraldry).svg |linkBandiera = |linkLocalizzazione = Kingdom of Italy 1000.svg |didascaliaLocalizzazione = Ol regno a l'intern del Sacr Roman Imper, intorn a l'ann 1000 |linkMappa = Italy Lothar II-it.svg |didascalia = Ol regn intorn a'l [[950]] |paginaStemma = Corona Ferrea de Lombardia |paginaBandiera = |inno = |motto = |lingua ufficiale = [[latin]] |lingua = [[Lenguv galitalegh|Gall-italeg]], [[dialet toscan|toscan]], [[lingua veneta|venet]], [[Lengua rumancia|romanç]], [[lengua ladina|ladin]], [[lengua francoprovenzal|franc-provenzal]], [[lengua occitana|ocitan]], [[lengua furlana|furlan]] |capitale principale = {{banderina|imajin=Archivi:Como-CoA-historical.svg|nom=[[Pavia]]}} |altre capitali = |dipendente da = {{banderina|imajin=File:Holy Roman Empire Arms-single head.svg|nom=[[Sacr Roman Imper]]}} |governo = Monarqia eletiva |titolo capi di stato = [[Re d'Italia]] |inizio = [[817]] |primo capo di stato = |stato precedente = {{banderina|imajin=File:Lothaire 1er denier 840 855.jpg|nom=[[França media]]}} |fine = [[1801]] |ultimo capo di stato = |stato successivo = {{banderina|imajin=File:Flag of the Italian Republic (Napoleonic) with coat of arms.svg|nom=[[Republega italiana (napoleonega)]]}}{{netar}} |evento finale = |territorio originale = Italia settentrionala e centrala }} Ol '''Regn d'Italia''' ([[latin]]: ''Regnum Italiae'' o ''Regnum Italicum'', [[todesc]]: ''Königreich Italien''), ciamad anca '''Italia imperiala''' ([[todesc]]: ''Reichsitalien'') l'è stait vun dei regn costituents del [[Sacr Roman Imper]], insema a'l [[Regn de Jermania]], a'l [[Regn de Boemia]] e a qell de [[Regn de Arles|Borgogna]]. Al g'hiva dent l'Italia setentrionala e centrala, manc la [[Republega de Venezia]] e i [[Stats Pontifici]]. La so capitala orijenala l'era [[Pavia]]. == Storia == Ind el 773 ol [[Carl Magn]], [[regn dei Franc|re dei Franc]], l'ha passad i [[Alp]] per invader ol [[Regn dei Lombards]]. L'ann dop, cond la [[borlada de Pavia|borlada de la capitala]], ol regn l'è ciapad ind union personala del vencedor, qe al se fa ciamar ''Re dei Franc e dei Lombards''. Ind el Nedal del 800 ol Carl Magn l'è incoronad [[Imper Carolinj|Imperador]] a Roma. I member de la dinastia carolinja i seguiterà a governar i territore del Regn Lombard fina a la deposizion de [[Carl ol Grass]] ind el 887, plu una temporania restavorazion intra ol 894 e ol 896. Del 961, ol governar l'è stait contestad intra i fameie nobele de dentr e de fœra del regn. Ind el 961, l'[[Oton I]], maridad cond l'[[Adelaide d'Italia|Adelaide]], vedova de un vegg re d'Italia, l'ha conquistad ol regn de al s'è fait incoronar a Pavia ol 25 de dexember. Despos l'è indait a Roma, indove l'è stait incoronad Imperador ind el 962. L'union dei corone de Italia e Jermania l'ha portad a la nassida del ''Sacr Roman Imper''; la Borgogna l'è staita jontada a l'union ind el 1032. La mancanza del sovran (qe d'ordinare al stava in Jermania) l'ha portad a'l desligament del poder central ind el [[Volt Medioev]], anca se i imperador i proverà plu volte a reciapar ol controll. La division intra anti-imperiai e imperiai ([[guelf]] e [[gibellin]]) l'è staita una carateristega de la politega del regn intra ol XII e ol XIV secol. La [[Liga Lombarda]] l'è staita ol plussee famos esempe de qesta situazion: anca se l'era miga un moviment separatist, l'ha frontad i mire de poder imperiai. I secoi intra l'[[Umiliazion de Canossa]] (1077) e ol [[Tratad de Venezia]] del 1177 i ha vest la formazion dei citaa-stats indipendents de l'imperador. Una serie de [[guerre de Lombardia|guerre in Lombardia]] intra ol 1423 e ol 1454 i ha portad a la reduzion del numer de stats. I quaranta agn dop i è staits pacifeg, ma ind el 1494 ol regn l'è stait invadid de la [[Regn de França|França]]. Despos dei [[Reforme Imperiai]] del 1495-1512, ol regn d'Italia al correspond ai territore miga part dei [[Circoi Imperiai]] a sud dei Alp. ''[[De iure]]'' l'imperador l'ha mantegnid un poder nomenal come sovran, ma ol govern l'era costituid domà dei fonzionari imperiai e dei governador dei possediments direts de l'imperador. Ol governar dei Asburg al seguiterà in varie forme ma al finirà cond i [[Guerre de la França Revoluzionaria|campagne de la Fraça Revoluzionaria]] intra ol 1792 e ol 1797, quand qe i sarà creade del [[Napoleon]] (cond el suport local) dei [[Republege sorelle]], despos unide ind la [[Republega italiana (napoleonic)|Republega italiana]]. Ind el 1805 qesta la deventerà ol nœv [[Regn d'Italia (napoleonic)|Regn d'Italia]], ind union personala cond la [[Prim Imper Frances|França]]. == Galleria == <gallery> File:Traite de Verdun.svg|Tratad de Verdun (843) File:HRR 10Jh.jpg|Renassida otoniana (972) File:Holy Roman Empire 1000 map-it.svg|1000 File:12citaly.jpg|XII e XIII secol File:Golden Bull of 1356.png|1356 File:Massima espansione Viscontea.png|1402 File:Italia - Pace di Lodi (1454).png|Pax de Lod (1454) File:Reichsitalien1789-la.svg|1789 </gallery> == Riferiments == * {{la}} [[Liutprand de Cremona|Liutprand]], ''Antapodoseos sive rerum per Europam gestarum libri VI''. * {{la}} Liutprand, ''Liber de rebus gestis Ottonis imperatoris''. * {{la}} Anonymous, ''Panegyricus Berengarii imperatoris'' (X secol) [Mon.Germ.Hist., Script., V, p.&nbsp;196]. * {{la}} Anonymous, ''Widonis regis electio'' [Mon.Germ.Hist., Script., III, p.&nbsp;554]. * {{la}} Anonymous, ''Gesta Berengarii imperatoris'' [ed. Dumueler, Halle 1871]. [[Categuria:Storia medieval]] [[Categuria:Storia lombarda]] [[Categuria:Stòria italiana]] [[Categuria:Sacr Roman Imper]] [[Categuria:Storia moderna]] d0207m1s6trsu6pbjrc1armcgyc8ldp Trabisonda 0 237898 1129571 1062575 2022-08-24T20:32:11Z Glz19 13849 wikitext text/x-wiki {{NOL}} {{Sbozz}} [[Archivi:Trabzon_Turkey_Provinces_locator.gif|drita|miniatura|300x300px|Trabisonda in su la mapa]] '''Trabisonda'''<ref>Cfr. ''[https://books.google.it/books?id=yB4tAAAAYAAJ&printsec=frontcover&vq=Zenzero&hl=it&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=snippet&q=Trabisonda&f=false Trabisonda]'' in del dizzionari ''Cherubin''.</ref> (in [[Lengua türca|turch]] ''Trabzon'' o anca ''Trebizond'', in [[latin]] ''Trapezus'', in [[Lengua greca antiga|grech]] Τραπεζούντα, ''Trapezounta'') a l'è una cità de la [[Türchia|Turchia]], capital de l'[[Provincia de Trabisonda|omonima provinza]], in su la costa nord-orientala, in sul [[Mar Negher]]. In del period medieval l'è stada capital de l'[[Imper de Trabisonda]] (1204-1461) e l'è stada l'ultema cità [[Imper Bizantin|bizantina]] indipendenta a vesser ciapada di [[Impero Otoman|turch otoman]] (in del 1461) dop de la [[Assedi de Costantinopol (1453)|crodada de Costantinopol]] (1453) e [[Mistrà]] (1460). Incoeu Trabisonda a l'è el port pusser grand de la Turchia in sul Mar Negher e la conserva ancamò la so importanza grazzia a la so posizzion in sui rote comerciai in tra l'[[Europa]] e l'[[Orient Median]]. == Manere de dì in lombard == In [[lengua lombarda]] el nom, sostantivad, de la cità el vegn drovad in di fras "savé de trabisonda", o ben savé un quaicoss in manera indireta, e "vegnud al mond de trabisonda", o ben vesser nassud foeura del matrimoni. ==Note== <references/> [[Categuria:Trabisonda]] fs4ufkeaktsytv830rq0onlq5ldm00y 1129573 1129571 2022-08-24T20:33:20Z Glz19 13849 wikitext text/x-wiki {{NOL}} {{Sbozz}} [[Archivi:Trabzon_Turkey_Provinces_locator.gif|drita|miniatura|300x300px|Trabisonda in su la mapa]] '''Trabisonda'''<ref>Cfr. ''[https://books.google.it/books?id=yB4tAAAAYAAJ&printsec=frontcover&vq=Zenzero&hl=it&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=snippet&q=Trabisonda&f=false Trabisonda]'' in del dizzionari ''Cherubin''.</ref> (in [[Lengua türca|turch]] ''Trabzon'' o anca ''Trebizond'', in [[latin]] ''Trapezus'', in [[Lengua greca antiga|grech]] Τραπεζούντα, ''Trapezounta'') a l'è una cità de la [[Türchia|Turchia]], capital de l'[[Provincia de Trabisonda|omonima provinza]], in su la costa nord-orientala, in sul [[Mar Negher]]. In del period medieval l'è stada capital de l'[[Imper de Trabisonda]] (1204-1461) e l'è stada l'ultema cità [[Imper Bizantin|bizantina]] indipendenta a vesser ciapada di [[Impero Otoman|turch otoman]] (in del 1461) dop de la [[Assedi de Costantinopol (1453)|crodada de Costantinopol]] (1453) e [[Despotad de Morea|Mistrà]] (1460). Incoeu Trabisonda a l'è el port pusser grand de la Turchia in sul Mar Negher e la conserva ancamò la so importanza grazzia a la so posizzion in sui rote comerciai in tra l'[[Europa]] e l'[[Orient Median]]. == Manere de dì in lombard == In [[lengua lombarda]] el nom, sostantivad, de la cità el vegn drovad in di fras "savé de trabisonda", o ben savé un quaicoss in manera indireta, e "vegnud al mond de trabisonda", o ben vesser nassud foeura del matrimoni. ==Note== <references/> [[Categuria:Trabisonda]] di58ohxg785vqule9efgab8inyy408j Wikipedia:Grott 4 241947 1129591 1111911 2022-08-24T20:56:45Z Sciking 7100 /* Toma-gate */ sezzion noeuva wikitext text/x-wiki {{/sü}} == Global sysop opt in == (metud chinscì, desgià che l'è ancamò argoment de discussion) Hi all, as the number of active administrators have declined since the proposal made [[:w:lmo:Wikipedia:Grott/Archivi/9#Global sysop: votasiù dervìda - (poll open)|12 years ago]]. I propose to add lmo.wiki back into the [[Special:WikiSet/7|GS wikiset]] so [[m:Global sysop|global sysops]] can act when necessary. {{ping|Insübrich|Aldedogn|Grifter72|Mondschein|Dakrismeno|Ninonino|Eldomm|Sciking}} [[Utent:Minorax|Minorax]] ([[Ciciarada Utent:Minorax|ciciarade]]) 10:32, 16 Mag 2022 (CEST) :'''In favour''' for uncontroversial things. We have sysops and a nice community, but it happens spams and vandalisms can't get addressed for hours. --[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tuscoss]]) 11:39, 16 Mag 2022 (CEST) :: Totally against this "Global Sysop thing. --[[Utent:Mondschein|Mondschein]] ([[Ciciarada Utent:Mondschein|ciciarade]]) 20:06, 12 Lui 2022 (CEST) ::: Pu che alter, la question a l'è che gh'hem domà mi 'me minsitrator ativ ogni dì, donca se per esempi son foeura de cà e ghe vardi no al telefon, un bordegament el podaria andà inanz per pussee de 'n dì. E l'è 'n problema... --[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) 20:55, 12 Lui 2022 (CEST) ::::Ricordo, da global sysop (e perdonatemi se scrivo in italiano), che noi possiamo agire solo e soltanto in caso di azioni non controverse, non abbiamo alcun diritto che ci permetta di fare azioni comunitarie o prendere decisioni, quindi per esempio non possiamo cambiare i permessi degli utenti. Possiamo bloccare, proteggere, cancellare, ma solo in caso di vandalismo/spam(bot)/pagina fuori scopo evidente. Agiamo anche in caso di manutenzione ordinaria, per esempio quando non ci sono admin attivi o quando ci sono categorie vuote o pagine chiaramente da cancellare in attesa da settimane/mesi, inoltre facciamo anche manutenzione sui filtri anti-abusi e all'interfaccia. Non decidiamo in caso di azioni dubbie, ma lasciamo le cose come stanno, solo se c'è una decisione comunitaria interveniamo nei casi dubbi (se non ci sono admin attivi, altrimenti lasciamo fare a loro, anzi capita spesso che su progetti in cui siamo abilitati mettiamo in cancellazione una pagina e non la cancelliamo noi perché ci sono admin attivi). Quindi, da policy, interveniamo già solo in casi non controversi! Poi siamo sempre disponibili, a prescindere dal fatto che siate GS wiki o meno, per qualsiasi cosa (mi è capitato anche di dare dei consigli su telegram a [[Utent:Sciking|Sciking]] per qualche filtro se non sbaglio). Potreste anche fare una prova e, rammento, che se qualche azione non fosse di vostro gradimento, vi basterebbe contattare il GS che l'ha fatta e dirglielo, sicuramente ciò non si verificherà più! Penso di parlare per tutti gli altri GS quando dico che abbiamo molta cura del consenso e all'autonomia della singola comunità.. le poche volte che sono successe cose controverse ci sono stati anche deflag ;) [[Utent:Superpes15|Superpes15]] ([[Ciciarada Utent:Superpes15|ciciarade]]) 11:40, 13 Lui 2022 (CEST) == DialCat: sgiontà el Volt Mantovan == Insubissi de considerà el [[Dialèt ólt mantuà|Volt Mantovan]] 'me dialet a part in del [[Wikipedia:DialCat|DialCat]], magara 'me sota-dialet del bressan. Se 'n pensee? -- [[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tuscoss]]) 20:57, 3 Lui 2022 (CEST) :Per mé al va ben --[[Utent:Glz19|Glz19]] ([[Ciciarada Utent:Glz19|ciciarade]]) 13:13, 4 Lui 2022 (CEST) == Results of Wiki Loves Folklore 2022 is out! == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> {{int:please-translate}} [[File:Wiki Loves Folklore Logo.svg|right|150px|frameless]] Hi, Greetings The winners for '''[[c:Commons:Wiki Loves Folklore 2022|Wiki Loves Folklore 2022]]''' is announced! We are happy to share with you winning images for this year's edition. This year saw over 8,584 images represented on commons in over 92 countries. Kindly see images '''[[:c:Commons:Wiki Loves Folklore 2022/Winners|here]]''' Our profound gratitude to all the people who participated and organized local contests and photo walks for this project. We hope to have you contribute to the campaign next year. '''Thank you,''' '''Wiki Loves Folklore International Team''' --[[Utent:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Ciciarada Utent:MediaWiki message delivery|ciciarade]]) 18:12, 4 Lui 2022 (CEST) </div> <!-- Messaggio inviato da User:Tiven2240@metawiki usando l'elenco su https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Non-Technical_Village_Pumps_distribution_list&oldid=23454230 --> == Proponi delle dichiarazioni per la bussola elettorale del 2022 == <section begin="announcement-content" /> :''[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022/Announcement/Propose statements for the 2022 Election Compass| Puoi trovare questo messaggio tradotto in altre lingue su Meta-wiki.]]'' :''<div class="plainlinks">[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022/Announcement/Propose statements for the 2022 Election Compass|{{int:interlanguage-link-mul}}]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-{{urlencode:Wikimedia Foundation elections/2022/Announcement/Propose statements for the 2022 Election Compass}}&language=&action=page&filter= {{int:please-translate}}]</div>'' Ciao a tutti, I volontari sono [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia_Foundation_elections/2022/Community_Voting/Election_Compass|invitati a proporre delle dichiarazioni da utilizzare nella bussola elettorale]] per le [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022|elezioni del Board of Trustees del 2022]]. Una bussola elettorale è uno strumento nato per aiutare gli elettori a selezionare quei candidati che meglio si conformano alle loro convinzioni e opinioni. I membri della comunità proporranno delle dichiarazioni a cui i candidati risponderanno utilizzando una scala Lickert (d'accordo/neutrale/in disaccordo). Le risposte dei candidati a queste dichiarazioni verranno caricate nella bussola elettorale. Gli elettori utilizzeranno lo strumento inserendo le proprie risposte alle dichiarazioni (d'accordo/neutrale/in disaccordo). I risultati mostreranno quei candidati che meglio si allineano alle convinzioni e ai punti di vista dell'elettore. {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed" |- ! colspan=3 | Ecco il calendario della bussola elettorale |- | '''8 - 20 luglio''': I volontari propongono le dichiarazioni per la bussola elettorale '''21 - 22 luglio''': Il Comitato elettorale rivede le dichiarazioni, assicurandosi che siano chiare, e rimuovendo quelle fuori tema '''23 luglio - 1º agosto''': I volontari votano le dichiarazioni '''2 - 4 agosto''': Il Comitato elettorale sceglie le 15 dichiarazioni più votate '''5 - 12 agosto''': I candidati danno il proprio parere sulle dichiarazioni '''15 agosto''': La bussola elettorale viene aperta all'utilizzo degli elettori al fine di aiutarli nella scelta del voto |} Il Comitato elettorale sceglierà le 15 dichiarazioni più votate all'inizio di agosto. Il Comitato elettorale supervisionerà l'intero processo, supportato dal team Movement Strategy and Governance. MSG si assicurerà che le domande siano chiare, che non vi siano duplicati, refusi, o qualsiasi altro problema. Cordiali saluti, Movement Strategy and Governance ''Questo messaggio è stato inviato per conto della Task Force per la selezione del Board e del Comitato Elettorale''<br /><section end="announcement-content" /> --[[Utent:Superpes15|Superpes15]] ([[Ciciarada Utent:Superpes15|ciciarade]]) 11:39, 13 Lui 2022 (CEST) == Discutiamo dei miglioramenti all'interfaccia desktop == [[File:Vector 2022 showing language menu with a blue menu trigger and blue menu items 01.jpg|thumb]] Partecipa a una riunione online col team che sta lavorando a [[mw:Reading/Web/Desktop Improvements/it|questi miglioramenti]]! La riunione si terrà il '''26 luglio 2022 at [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?iso=20220726T1200 12:00 UTC] and [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?iso=20220726T1900 19:00 UTC]''' su Zoom. '''[https://wikimedia.zoom.us/j/5304280674 Clicca qui per partecipare]'''. ID dell'incontro: 5304280674. [https://wikimedia.zoom.us/u/kc2hamfYz9 Numero d'accesso a seconda del tuo Paese]. [[mw:Reading/Web/Desktop Improvements/Updates/Talk to Web/it|Per saperne di più]]. Speriamo che parteciperai! [[User:SGrabarczuk (WMF)|SGrabarczuk (WMF)]] ([[User talk:SGrabarczuk (WMF)|msg]]) 18:32, 25 Lui 2022 (CEST) <!-- Messaggio inviato da User:SGrabarczuk (WMF)@metawiki usando l'elenco su https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:SGrabarczuk_(WMF)/sandbox/MM/It_fallback&oldid=23142194 --> == Toma-gate == Un para de idee per schivà un alter rebellot toma/borlada. === Regolla in sui cambi de massa === A l'è possibel cambià in massa di parolle o forme domà se vun l'è ministrador - e se 'l ciapa la responsabilità - o cont el consens de la comunitaa. A l'è no inscì, però, per i error ciar e patent, l'è però ben dàgh 'n avis a la comunitaa in sul Grot. === Sportell lenguistegh === Per i dubi de lengua, a l'è fad su el sportell lenguistegh, per parlà di tema lenguistegh, inscì de ciapà la scerna che la gh'ha pussee de sens. 'sto sportell, in ògni cas, el gh'ha no el roeul de Koinéizà la lengua. Se 'n pensee? [[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) 22:56, 24 Ago 2022 (CEST) oh82iuroo635goz312sj0aejnulu9yt Charles Leclerc 0 244589 1129627 1129397 2022-08-25T10:44:39Z Sciking 7100 removed [[Category:Pilota de Formula 1]]; added [[Category:Pilota de Formula 1 monegasch]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{Varda che bell}} [[File:Charles Leclerc portrait 2020.png|thumb|El Leclerc]] El '''Charles Leclerc''' (nom complet ''Charles Marc Hervé Perceval Leclerc''; [[Monaco]], 16 de otover 1997) a l'è un pilota di auto monegasch, che 'l corr in [[Formula 1]] con la [[Scuderia Ferrari|Ferrari]]. Campion de la [[GP3 Series 2016]] e de la [[Campionad FIA de Formula 2 2017|Formula 2 2017]], del 2016 al 2018 l'è stad dent a la [[Ferrari Driver Academy]] e in del 2018 l'è andad a correr in la massima serie con la [[Sauber F1 Team|Sauber]], per passà a la Ferrari l'ann dopo. L'è el terz pilota monegasch a correr in Formula 1, dopo del [[Louis Chiron]] e del l'[[Olivier Beretta]], e 'l pussee sgiovin a havé vensgiud un Gran Premi con la scudaria de Maranell. == Biografia == Fioeul de l'Hervé Leclerc, pilota de [[Formula 3]] in di agn '80 e '90, che l'è mort sgiovin per un longh mal quater di prima che 'l Charles el vinceva el Gran Premi de Baku de [[Formula 2]] del 2017, l'è fradell minor del Lorenzo e magior de l'[[Arthur Leclerc|Arthur]], anca lu pilota de auto per la Ferrari Driver Academy. Quand che l'era un bagaj el gh'ha havud un raport stregg cont el pilota nizzard [[Jules Bianchi]], poeu mort dopo de 'n incident in pista, che l'è stad anca el so guidazz, in di fad l'ha tacad a correr cont i cart in la pista del pader del Bianchi, a [[Brignoles]], e 'l s'è sgiontad poeu anca lu a la compagnia ARM del [[Nicolas Todt]]. El corr in Formula 1 cont el 16, che l'è sia el dì del so anniversari che la [[soma]] del so numer favorid, el 7, che l'era sgiamò ocupad del [[Kimi Räikkönen]] al moment. === Vita privada === Del sginer 2015 al setember 2019 l'è stad morosad con la Giada Gianni, tosa napolitana che la viv de sgiovina in del Prenzipad e la studia economia a l'[[Università de Monaco]]. Incoeu l'è impegnad con la Charlotte Siné, studentessa de architetura a l'[[Università de Nantes]] e fioeula de l'Emmanuel Siné, diretor de la [[Société des Bains de Mer]], che la se ocupa de l'intrateniment in del Pajes. == Carrera == === Kart === El Leclerc l'ha scominciad la soa carrera in del 2005 in sui [[karting|kart]], a vincer el campionad franzes PACA in del midem ann e, anca, in del 2006 e in del 2008. In del 2009 l'è deventad campion cadet, per spostàss poeu in del 2010 in la class KF3, indova che l'ha vensgiud la Junior Monaco Kart Cup e l'ann dopo el va inanz in quella serie lì, a vincer la copa mondial CIK-FIA KF3, el trofee Academy CIK-FIA e 'l campionad del mond di Kart CIK-FIA Under-18. El 2013 l'è stad el darrer so ann in del mond di kart, a otegnì el post quell de ses in del campionad europee CIK-FIA KZ1 e 'l segond in quell del mond CIK-FIA KZ, dree al futur campion de la Formula 1 [[Max Verstappen]]. === Formula Renault 2.0 === El 2014 l'è 'l prim ann del monegasch in sui [[mono-post]], a correr in la [[Formula Renault]] 2.0 Alps, per la scudaria britannega Fortec Motorsports. In quella stagion lì l'è stad bon de rivà in sul podi set voeulte, e de vincer do gare, o ben [[Monscia]] e Jerez de la Frontera, indova che l'ha batud el [[Matevos Isaakyan]]. L'ha fornid segond in classifega, dree al [[Nyck De Vries]]. L'ha poeu tolt part, 'me pilota ospit, a la [[Formula Renault Eurocup|Eurocup Formula Renault]] 2.0, semper con la Fortec, a rivà in sul podi trè voeulte in su ses gare, a rivà segond al [[Nürburgring]] e in su l'[[Hungaroring]]. === Formula 3 === [[File:Charles Leclerc, Formel 3 2015.JPG|thumb|El Leclerc in Formula 3]] El Leclerc l'ha tolt part a la Formula 3 europea in del 2015, a la guida de 'na vitura de la scudaria olandesa [[Van Amersfoort Racing]]. In del prim event de la stagion, a Silverstone, el ciapa la pole in gara 2 e 3 dopo che el [[Felix Rosenqvist]], originariament in pole, l'è desqualifegad per di reson tecneghe. L'ha vensgiud la soa prima gara propi quell dì, in gara 3, a rivà prima de l'[[Antonio Giovinazzi]] e del [[Jake Dennis]]. In del fin setimana dopo el vinc a l'Hockenheimring, semper in gara 3, dopo havé ciapad du podi e trè vitorie per esordient. El vinc poeu a Spa-Francorchamps in gara vun, a deventà el prim in classifega, ma poeu l'ha fornid la stagion quart, soratut per i dagn per vesses s'centrad a Zandvoort cont el Lance Stroll. A november 2015 l'è rivad segond al Gran Premi de Macao. === GP3 Series === In del dicember 2015 el toeu part ai test dopo stagion de la [[GP3 Series]] con la [[ART Grand Prix]] e la [[Arden International]], in del fevrer 2016 el [[Nyck De Vries]] el conferma la presenza del Leclerc in la stagion 2016 de la GP3 e la setimana dopo l'è ciapad ofizzialment de l'ART Grand Prix. El vinc in la prima gara in del circuit de la Catalogna e, poeu, anca in Austria e Belgi. El 26 de november el se laurea campion a Abu Dhabi, anca se 'l gh'ha de retiràss de la corsa. === Formula 2 === [[File:F2-Race1のシャルル1 (36974715682).jpg|thumb|El Leclerc a Monscia in Formula 2]] La setimana dopo che l'ha vensgiud el titol in GP3 ghe confermen che 'l corrarà in [[Formula 2]] con la scudaria [[Prema Racing]], insema al collega d'Academia [[Antonio Fuoco]]. El monegasch el domina el prim toch de la stagion, a vincere cinch di prime dodes gare e set podi. El riva anca in [[pole position]] in di prim set corse, anca se in la darrera, quella d'Ongaria, ghe caven la posizzion per un'irregolarità relativa al diferenzial de la vitura, e la dann al [[Oliver Rowland]] de la DAMS. A Spa-Francorchamps el ciapa la pole position quella de set, sota de 'n borineri d'agua, e 'l vinc la gara feature cont un vantagg de 36 segond in su l'Oliver Rowland, che l'è rivad dedree de lu. Però, inn desqualifegad tucc e du per 'n irregolarità in sul dedree de la machina. In la gara sprint, oblegad a partì del fond, l'è bon de rivà al quint post. El Gran Premi de Monscia ghe va no ben, desgià che in la gara feature 'l se qualifega quell de set e, in la lota per la prima posizzion cont el [[Nyck De Vries]], se s'centren e lu el finiss domà quell de derset. In la gara sprint el partiss ancamò del fond, a rivà quell de noeuv. [[File:Charles Leclerc Jerez 2017.jpg|thumb|left|El Leclerc al comand de la feature race de Jerez, che ghe darà la vitoria del campionad]] In del fin setimana de Jerez el ciapa la pole quella de vot, a bater el record de categoria in man al [[Stoffel Vandoorne]]. In la gara 1 el mantegn la leadership per la pupart de la corsa, ma vers la fin la riva la [[safety car]] per un contat in tra Matsushita e Ferucci, roba che ghe permet al Rowland de tornàgh tacad al cul e, se 'l fuss bon de vincer, de tegnì verta la corsa al titol, ma infin l'è el Leclerc a passà per prim la linia de fin, a portàss a cà el titol tre gare prima de la fin. In la gara 2 el partiss quell de vot ma el gh'ha de tornà ai box, insema al compagn de squadra Fuoco, perchè i gome inn degradade, e l'è bon de rivà al quart post, prima de vesser superad al darrer sgir del [[Luca Ghiotto]], del compagn Fuoco e del De Vries, a fornì quell de set. A Abu Dhabi el se qualifega in la prima gara quell de set, a finì segond, dopo che 'l Fuoco e 'l Rowland inn desqualifegad. In la segonda gara, a partì al sit quell de set, el fa 'n oltra rimonta, el vinc la soa gara quella de set in la stagion, a fà pari el record del [[Stoffel Vandoorne]]. El forniss donca el campionad prim, con 282 pont. === Formula 1 === ==== I prim test (2016-2017) ==== [[File:Charles Leclerc - Haas (33107122725).jpg|thumb|Leclerc a collaudà una vitura Haas]] In del marz 2016 la Ferrari la nonzia che, de member de la Ferrari Driver Academy, el saria deventad collaudator de la [[Haas F1 Team|Haas]] e de la [[Scuderia Ferrari|Ferrari]] midema e propi 'me collaudator el corr in di proeuve libere del Gran Premi de Gran Bretagna del midem ann, a guidà la mono-post statunitensa. El 9 de masg 2016, a provà la veggia [[Ferrari F14 T]] in sul [[circuit de Fioran]] el riva ai 300 km de guida in sui auto de Formula 1, necessari al ciapà la [[Superlicenza FIA]]. A avost 2017 el fa el prim dì de proeuve in Ongaria in su la [[Ferrari SF70H]], progetada per quell ann lì, e l'otegn el temp el pussee bon del dì. In del midem mes el corr anca per el test di gome Pirelli de l'ann dopo. El 22 de setember a l'è ofizzializad el so toeu part a quater session de proeuve libere in del campionad 2016 con la [[Sauber F1 Team|Sauber]]. Set dì dopo el fa la prima proeuva, sota la pioeuva in del [[circuit de Sepang]], a rivà quel de sedes, dedree al compagn de squadra [[Pascal Wehrlein]]. El 29 de november el toeu part ai proeuve in del [[circuit de Yas Marina]] per ciapà dacc in sui mescole Pirelli per l'ann dopo, e 'l 2 de dicember l'è confermad pilota per el 2018 con la scudaria elvetiga, insema al [[Marcus Ericsson]], che l'è confermad ancamò. ==== Sauber (2018) ==== [[File:2018 Chinese Grand Prix FP3 Charles Leclerc (39897914770) (cropped).jpg|thumb|left|El Leclerc in di proeuve libere del Gran Premi de la China con la Sauber]] In la prima gara de la stagion, in Australia, el riva quell de desdot in qualifega e quell de tredes in gara, a vint segond de la zona pont. Dopo de 'n poo de fin setimana che ghe vann minga tant ben e indova che l'è no bon de fàss vidé, al gran premi de Baku l'è bon de rivà quell de sest, a ciapà per la prima voeulta di pont, vot in 'sto cas. In di gare dopo, foeura che per el Gran Premi de Monaco, el ciapa vari pont, adiritura in del Gran Premi d'Austria el riva quell de noeuv, con l'Ericssen apena dree, a dà 'n dobi piazzament per la scudaria svizzera per la prima voeulta del 2015. [[File:Charles LeClerc, British GP 2018 (43025921904).jpg|thumb|El Leclerc a firmà autograf al Gran Premi de Silverstone]] In la gara dopo, a Silverstone, el gh'ha de retiràss per una goma tacada mal dopo de 'n [[pit stop]], fina a quell moment lì l'era quell de vot, in Germania, dopo de 'na bona qualifega, el finiss indree, per via del temp gram, menter che in Ongaria el gh'ha de retiràss, per via de 'n incident al prim sgir, e l'istessa roba la capita in Belgi. Al Gran Premi d'Italia a Monscia el riva quell de vundes. In di gare dopo el ciapa pont per do voeulte de fila, a Singapore el riva quell de noeuv e in Russia el riva quell de set, apena dopo di pilota di trè scudarie pussee fort. In la gara in Giapon el se retira per un testa-coa, menter che in Giapon per un incident cont el [[Romain Grosjean]]. Dopo, in Messich e in Brasil, el riva quell de set, a permeter a la Sauber de passà la [[Scuderia Toro Rosso|Toro Rosso]] in la classifega costrutor e de rivà quella de vot. El finiss la stagion quell de tredes, con 39 pont, e l'è votad ''[[rookie]]'' de quell ann lì. ==== Ferrari (del 2019) ==== ===== 2019 ===== [[File:Charles Leclerc 2019 Italian Grand Prix.jpg|thumb|El Leclerc in su la ''Variant Ascari'' del circuit de Monscia, indova che 'l sarà vincitor]] El 11 de setember 2018 l'è nonziad che el pilota monegasch el corrarà con la Ferrari de la stagion despoeu, a sostituì el [[Kimi Räikkönen]] e deventà compagn de squadra del [[Sebastian Vettel]]. El fa i prime proeuve con la soa vitura, la [[Ferrari SF90]], in di test pre-stagionai a Barcellona, a segnà el prim temp in classifega. In la prima gara de la stagion, in Australia, el riva quell de cinch e in la gara dopo, in Bahrain, el deventa el segond pilota el pussee sgiovin de la storia, dopo del compagn Vettel, a ciapà 'na pole position. El dì dopo el ciapa el so prim podi e gir svelt, a rivà terz in d'una gara indova che l'ha guidad per la pupart de la corsa, per poeu havégh de lassà el post al [[Lewis Hamilton]] e al [[Vallteri Bottas]] per via de 'n problema al motor. Dopo de 'n poo de corse minga assee bone, in Canada el ciapa el so segond podi de la carrera in Formula 1, a rivà terz dedree de l'Hamilton e del Vettel, istess poeu in del Gran Premi de Franza. In Austria el ciapa la soa segonda pole, a fà anca el record del circuit, a finì segond dedree al [[Max Verstappen]], ma dopo havé guidad la corsa per la pupart del temp. El riva ancamò a podi in Gran Bretagna, indova che 'l riva terz grazzia a 'n incident in tra 'l Vettel e 'l Verstappen. Dopo vesses retirad, sota 'n diluvi, al Hockenheimring, e vesser rivad a pont a l'Hungaroring, el vinc per la prima voeulta in Belgi, a dà anca a la Ferrari la prima vitoria de la stagion e la prima vitoria in la storia del sport per un monegasch e 'l deventa anca el pussee sgiovin pilota a vincer un Gran Premi con la Ferrari, a bater el [[Jacky Ickx]] dopo de cinquant'agn. El se ripet la gara dopo a Monscia, a fà vincer el cavallin rampant in Italia per la prima voeulta de noeuv agn, de la vitoria del [[Fernando Alonso]]. El riva in pole anca a Singapore e in Russia, indova che l'è semper bon de rivà in sul podi, e 'l riva pari al [[Michael Schumacher]] in sul ciapà quater pole position cont una Ferrari. Dopo de trè gare senza podi e 'n retir in Brasil, per via de 'n incident cont el Vettel, el torna in sul podi, terz, in la darrera corsa a Abu Dhabi: el finiss la stagion quart, con 264 pont, a ciapà anca el [[Trofee Pole FIA]]. ===== 2020 ===== [[File:2020 F1 Pre-Season Testing Catalonia (49629830792).jpg|thumb|left|El Leclerc in di proeuve pre-stagionai a Barcellona]] La stagion, che la scomincia pussee inanz a causa de la [[pandemia de COVID-19]], la scomincia cont un segond post al Gran Premi d'Austria, grazzia a 'na penalità de cinch segond ciapada del Lewis Hamilton e a 'n bell poo de sorpass fad in sul final de la gara. Se mostren però subet i limit de la noeuva mono-post SF1000, la che realizazzion l'è stada condizzionada di investigazzion e de la deciarazzion de l'irregolarità de la power unit doperade fina a la stagion de pri,a. In di fad, in Stiria el se s'centra cont el Vettel e 'l gh'ha de retiràss, menter che in Ongaria el riva quell de vundes, foeura donca de la zona pont. A la quarta gara a Silverstone el riva terz, grazzia a 'n problema ai gome del Bottas, e in del Gran Premi di 70 Agn el riva quart. In Ispagna l'è oblegad a retiràss per un problema a la vitura, e in Belgi ghe riva no olter al port quell de quatordes, anca per via di problema de la soa machina in sul circuit. A Monscia el va foeura de la gara al sgir quell de vintquater dopo de 'n gram incident a 220 km/h, indova che 'l se fa nagot [[File:Charles Leclerc 2020 Tuscan Grand Prix - race day.jpg|thumb|El Leclerc, con la livrea special per i 1'000 Gran Premi de la Ferrari, al circuit del Mugello]] El 13 de setember el corr el Gran Premi quell de 1000 de la Ferrari al circuit del Mugello, de proprietà de la Cà de Maranell, e dopo de 'na gara complessa el finiss quell de vot. In Russia el va 'n poo mej, a fornì sest, menter che in l'Eifel el finiss quell de set. In Portogall el riva quart, a combater per el terz post che però l'è poeu ciapad del Verstappen. A Imola 'na gran fin del Daniil Kvjat el fa serrà el monegasch quint menter che in Turchia, propi vesin a rivà segond, el fa 'n eror che 'l fa finì, a l'ultema curva, quart. In del Gran Premi del Bahrein el sarra quell de des e in del Sakhir a la quarta curva el toca la machina del [[Sergio Pérez]], a andà foeura de la pista, a portàss adree anca el Verstappen, e tucc e du gh'hann de retiràss al prim sgir. In l'ultema gara de la stagion, a Abu Dhabi, el taja quell de tredes, donca senza ciapà di pont, e 'l finiss quell de vot in classifega pilota. ===== 2021 ===== [[File:2021 British Grand Prix (51349542978).jpg|thumb|left|El Leclerc a Silverstone, so unegh posdi de la stagion]] Restad in Ferrari, ghe dann 'me compagn de squadra el spagnoeul [[Carlos Sainz Jr]]. La noeuva mono-post [[Ferrari SF21]] la se mostra pussee bona de la vitura de l'nn passad, e 'l monegasch el ciapa 'n quaj bon resultad in di prime gare de la stagion, in tra i che i quart post di Gran Premi de l'Emilia-Romagna e de la Spagna, indova che 'l podeva rivà in sul podi ma l'ha perdud in favor del [[Lando Norris]] e del Valtteri Bottas. Al Gran Premi de Monaco el se mostra 'me vun di pilota pussee informa, e 'l riva a ciapà 'na pole position provisoria, che la deventa definitiva quand che el Leclerc midem el se s'centra in sui barrere, roba che la mena a 'na bandera rossa e a la fin de la session prima che la finiva de so. Però, in di sgir per scoldà la machina, el semiass mancin de la machina el mostra i dagn dovud a l'incident, e donca el gh'ha de retiràss prima che la part la gara. Al Gran Premi dopo, in Azerbaigian, el ciapa ancamò la pole position, ma el finiss quart. In di do gare in Austria l'è condizzionad di problema prima del [[Pierre Gasly]] e poeu del Pérez, e 'l riva prima quell de set e poeu quell de vot. In Gran Bretagna el capitaliza l'incident in tra l'Hamilton e 'l Verstappen, a guidà la gara squasi fina a la fin, però al terzultim sgir l'è superad de l'ingles, che l'è bon de batél, e donca el monegasch el riva segond: el sarà el so unegh podi de la stagion. In Ongaria el se retira al prim sgir per un incident cont el [[Lance Stroll]], menter che in Belgi el finiss quell de vot. El torna a resultad fortunad in Olanda, indova che 'l riva quint, e in Italia, indova che 'l riva quart, e al Gran Premi de Russia el se mostra cont una rimonta del post quell de desnoeuv a la zona podi, ma el trasa tusscoss per la pioeuva, che la condana el monegasch a rivà nanca in zona pont. In di quater Gran Premi dopo el bat semper el compagn Zaing, che ghe permeten, sia in classifega costrutor che pilota, de slongà la distanza con la McLaren. Al Gran Premi del Quatar, vitima de 'na s'cepadura del telar che 'l obliga a partì quell de tredes, l'è bon de rimontà fina al post quell de vot. Pussee grame i corse a Jeddah e Abu Dhabi, indova che l'è comunque bon de ciapà di pont. Infin el riva quell de set in classifega pilota, con 159 pont, l'è però superad del so compagn de scudaria. ===== 2022 ===== [[File:Ferrari F1-75 in Melbourne.jpg|thumb|El Leclerc a Melbourne, in del so prim ''Grand Chelem'' de la carrera]] In del 2022 la soa machina la se mostra pussee bona e donca el quart ann del monegasch cont el Cavallin Rampant el scomincia cont una vitoria in del Gran Premi del Bahrein, indova che 'l otegn el so prim ''hat-trick'', o ben pole position, sgir svelt e vitoria, in Formula 1. Poeu, in Arabia Saudita, el riva segond, a perder el duell cont el Max Verstappen in di darrer moment de la gara. El torna protagonista al Gran Premi d'Australia, indova che 'l ciapa el so prim ''grand chelem'', o ben pole, vitoria, sgir svelt e gara prim del principi a la fin. Pussee gram l'è el Gran Premi de l'Emilia-Romagna indova che, de terz, el falla e 'l finiss sest. In di do gare dopo el ciapa la pole position, ma l'è minga bon de rivàgh a la vitoria: a Miami el finiss segond menter che in Spagna el se retira per problema a la vitura, dopo de havé guidad la gara. In del so Gran Premi de Cà, a Monaco, el ciapa la pole, a fà 'nsema al compagn de squadra 'na prima fila tuta Ferrari, ma a causa de la pioeuva e de 'na strategia fallada el riva quart, a vesser superad del compagn e di pilota de la Red Bull. A Baku el ciapa la quarta pole de fila ma a l'è obligad a retiràss al sgir quell de 21, per via de 'n guast a la ''power unit'' menter che l'era prim. In Canada el scomincia quell de desnoeuv, per via de 'na penalità, ma el rimonta fina al quint post. A Silvertone, a partì terz, el dannegia la paratia lateral de l'aleton denanz per un contat cont el Pérez al via, l'è però bon de tirà inanz, a vesser el pussee svelt in pista. Lanciad vers de la vitoria, a poch sgir de la fin l'entrà de la [[safety car]] el causa 'n eror de strategia de la Ferrari, che ghe fa perd la gara, che 'l finiss in quarta posizzion. El torna a vincer, dopo de vot gare, in Austria, indova che, a partì segond dedree del Verstappen, l'è bon de rivà prim. L'è la prima vitoria de la cà de Maranell in del circuit de cà de desnoeuv agn. El fin setimana dopo, in Franza, dopo vesser stad prim per vari sgir, el perd el controll de la soa mono-post a la Curva Beausset, a s'centràss cont i barrere e a havégh de retiràss. == Resultad == === Sunt === {| class="wikitable" style="font-size: 90%; text-align:center" ! Stagion ! Serie ! Team ! Gare ! Vitorie ! Pole ! Gpv ! Podi ! Pont ! Pos. |- !rowspan=2| 2014 |align=left| [[Formula Renault|Formula Renault 2.0 Alps]] |align=left rowspan=2| Fortec Motorsports | 14 | 2 | 1 | 0 | 7 | 199 |style="background:#DFDFDF;"| '''2º''' |- |align=left| [[Eurocup Formula Renault 2.0]] | 6 | 0 | 0 | 0 | 3 | 0 | N.C.* |- !rowspan=2| 2015 |align=left| [[F3 europea 2015|Formula 3 europea]] |align=left rowspan=2| [[Van Amersfoort Racing]] | 33 | 4 | 3 | 5 | 13 | 363,5 |4º |- |align=left| [[Gran Premi de Macao]] | 1 | 0 | 0 | 0 | 1 | N/A |style="background:#DFDFDF;"| '''2º''' |- !rowspan=2| 2016 |align=left| [[Campionad mondial de Formula 1 2016|Formula 1]] |align=left| [[Scuderia Ferrari|Ferrari]] / [[Haas F1 Team|Haas]] |colspan=7| Collaudator |- |align=left| [[GP3 Series 2016|GP3 Series]] |align=left| [[ART Grand Prix]] |18 |3 |4 |4 |8 |202 |style="background:#FFFFBF;"|'''1°''' |- !rowspan=2| 2017 |align=left| [[Campionad mondial de Formula 1 2017|Formula 1]] |align=left| [[Scuderia Ferrari|Ferrari]] / [[Sauber]] |colspan=7| Collaudator |- |align=left| [[Campionad FIA de Formula 2 2017|Formula 2]] |align=left| [[Prema Powerteam|Prema Racing]] | 22 | 7 | 8 | 4 | 10 | 282 |style="background:#FFFFBF;"| '''1º''' |- !2018 |align=left| [[Campionad mondial de Formula 1 2018|Formula 1]] |align=left| [[Sauber F1 Team|Sauber]] | 21 | 0 | 0 | 0 | 0 | 39 | 13º |- !2019 |align=left| [[Campionad mondial de Formula 1 2019|Formula 1]] |align=left| [[Scuderia Ferrari|Ferrari]] | 21 | 2 | 7 | 4 | 10 | 264 |4º |- !2020 |align=left| [[Campionad mondial de Formula 1 2020|Formula 1]] |align=left| [[Scuderia Ferrari|Ferrari]] | 17 | 0 | 0 | 0 | 2 | 98 |8° |- !2021 |align=left|[[Campionad mondial de Formula 1 2021|Formula 1]] |align=left|[[Scuderia Ferrari|Ferrari]] |22 |0 |2 |0 |1 |159 |7° |- !2022 |align=left|[[Campionad mondial de Formula 1 2022|Formula 1]] |align=left|[[Scuderia Ferrari|Ferrari]] |13 |3 |7 |3 |5 |178 |style="background:| |}<nowiki>*</nowiki> Desgià che l'era un pilota ospit, l'ha podud no ciapà di pont. === Formula 3 europea === ([[:Template:Legenda gara motoristica|legenda]]) (I gare in '''negret''' mostren la pole posision) (I gare in ''corsiv'' mostren Gpv) <div style="overflow:auto"> {| class="wikitable" style="text-align:center; font-size:85%" |- ! Ann ! Team ! Motor ! 1 ! 2 ! 3 ! 4 ! 5 ! 6 ! 7 ! 8 ! 9 ! 10 ! 11 ! 12 ! 13 ! 14 ! 15 ! 16 ! 17 ! 18 ! 19 ! 20 ! 21 ! 22 ! 23 ! 24 ! 25 ! 26 ! 27 ! 28 ! 29 ! 30 ! 31 ! 32 ! 33 ! Pos. ! Punti |- | [[F3 europea 2015|2015]] ! [[Van Amersfoort Racing]] ! [[Volkswagen]] |style="background:#CFCFFF;"| [[Circuit de Silverstone|SIL<br/>1]]<br/><small>12</small> |style="background:#DFDFDF;"| '''''[[Circuit de Silverstone|SIL<br/>2]]<br/>2''''' |style="background:#FFFFBF;"| '''''[[Circuit de Silverstone|SIL<br/>3]]<br/>1''''' |style="background:#FFDF9F;"| [[Hockenheimring|HOC<br/>1]]<br/><small>3</small> |style="background:#DFDFDF;"| [[Hockenheimring|HOC<br/>2]]<br/><small>2</small> |style="background:#FFFFBF;"| ''[[Hockenheimring|HOC<br />3]]<br /><small>1</small>'' |style="background:#FFDF9F;"| [[Circuit de Pau|''PAU<br />1'']]<br/><small>''3''</small> |style="background:#DFDFDF;"| [[Circuit de Pau|PAU<br/>2]]<br/><small>2</small> |style="background:#FFDF9F;"| [[Circuit de Pau|PAU<br/>3]]<br/><small>3</small> |style="background:#DFFFDF;"| [[Autodrom Nazzionale Monscia|MNZ<br/>1]]<br/><small>5</small> |style="background:#EFCFFF;"| [[Autodrom Nazzionale Monscia|MNZ<br/>2]]<br/><small>Rit</small> |style="background:#FFDF9F;"| [[Autodrom Nazzionale Monscia|MNZ<br/>3]]<br/><small>3</small> |style="background:#FFFFBF;"| [[Circuit de Spa-Francorchamps|SPA<br/>1]]<br/><small>1</small> |style="background:#DFFFDF;"| [[Circuit de Spa-Francorchamps|SPA<br/>2]]<br/><small>6</small> |style="background:#DFDFDF;"| [[Circuit de Spa-Francorchamps|SPA<br/>3]]<br/><small>2</small> |style="background:#FFFFBF;"| '''[[Norisring|NOR<br/>1]]<br/><small>1</small>''' |style="background:#FFDF9F;"| [[Norisring|NOR<br/>2]]<br/><small>3</small> |style="background:#DFFFDF;"| [[Norisring|''NOR<br />3'']]<br/><small>''4''</small> |style="background:#DFFFDF;"| [[Circuit Park Zandvoort|ZAN<br/>1]]<br/><small>5</small> |style="background:#EFCFFF;"| [[Circuit Park Zandvoort|ZAN<br/>2]]<br/><small>Rit</small> |style="background:#DFFFDF;"| [[Circuit Park Zandvoort|ZAN<br/>3]]<br/><small>10</small> |style="background:#DFFFDF;"| [[Red Bull Ring|RBR<br/>1]]<br/><small>6</small> |style="background:#DFFFDF;"| [[Red Bull Ring|RBR<br/>2]]<br/><small>4</small> |style="background:#DFFFDF;"| [[Red Bull Ring|RBR<br/>3]]<br/><small>6</small> |style="background:#DFFFDF;"| [[Autódromo Internacional do Algarve|ALG<br/>1]]<br/><small>6</small> |style="background:#DFFFDF;"| [[Autódromo Internacional do Algarve|ALG<br/>2]]<br/><small>7</small> |style="background:#DFFFDF;"| [[Autódromo Internacional do Algarve|ALG<br/>3]]<br/><small>7</small> |style="background:#DFFFDF;"| [[Nürburgring|NÜR<br/>1]]<br/><small>4</small> |style="background:#DFFFDF;"| [[Nürburgring|NÜR<br/>2]]<br/><small>5</small> |style="background:#DFFFDF;"| [[Nürburgring|NÜR<br/>3]]<br/><small>5</small> |style="background:#DFFFDF;"| [[Hockenheimring|HOC<br/>1]]<br/><small>8</small> |style="background:#DFFFDF;"| [[Hockenheimring|HOC<br/>2]]<br/><small>10</small> |style="background:#CFCFFF;"| [[Hockenheimring|HOC<br/>3]]<br/><small>21</small> ! 4º ! 363,5 |} </div> === GP3 Series === {| class="wikitable" style="text-align:center; font-size:90%; width:70%;" !width=6%| Ann !width=6%| Team !width=3%| 1 !width=3%| 2 !width=3%| 3 !width=3%| 4 !width=3%| 5 !width=3%| 6 !width=3%| 7 !width=3%| 8 !width=3%| 9 !width=3%| 10 !width=3%| 11 !width=3%| 12 !width=3%| 13 !width=3%| 14 !width=3%| 15 !width=3%| 16 !width=3%| 17 !width=3%| 18 !punti !pos. |- | rowspan="2" |[[GP3 Series 2016|2016]] | rowspan="2" |[[ART Grand Prix]] !colspan=2| [[Circuit de Catalogna|CAT]]<br />{{Bandiera|ESP}} !colspan=2| [[Red Bull Ring|RBR]]<br />{{Bandiera|AUT}} !colspan=2| [[Circuit de Silverstone|SIL]]<br />{{Bandiera|GBR}} !colspan=2| [[Hungaroring|HUN]]<br />{{Bandiera|HUN}} !colspan=2| [[Hockenheimring|HOC]]<br />{{Bandiera|DEU}} !colspan=2| [[Circuit de Spa-Francorchamps|SPA]]<br />{{Bandiera|BEL}} !colspan=2| [[Autodrom Nazzional de Monscia|MNZ]]<br />{{Bandiera|ITA}} !colspan=2| [[Circuit de Sepang|SEP]]<br />{{Bandiera|MYS}} !colspan=2| [[Circuit de Yas Marina|YMC]]<br />{{Bandiera|ARE}} ! rowspan="2" style="background:#FFFFBF; width:5%"| 202 ! rowspan="2" style="background:#FFFFBF; width:5%"| 1º |- |style="background:#ffffbf;"| ''1'' |style="background:#cfcfff;"| 9 |style="background:#ffffbf;"| '''''1''''' |style="background:#efcfff;"| Rit |style="background:#dfdfdf;"| 2 |style="background:#ffdf9f;"| 3 |style="background:#dfffdf;"| 6 |style="background:#ffdf9f;"| 3 |style="background:#dfffdf;"| ''5'' |style="background:#ffdf9f;"| 3 |style="background:#ffffbf;"| '''''1''''' |style="background:#dfffdf;"| 6 |style="background:#dfffdf;"| '''4''' |style="background:#efcfff;"| Rit |style="background:#ffdf9f;"| '''3''' |style="background:#dfffdf;"| 5 |style="background:#efcfff;"| Rit |style="background:#cfcfff;"| 9 |} === Formula 2 === {| class="wikitable" style="text-align:center; font-size:90%; width:70%;" !Ann !Team !1 !2 !3 !4 !5 !6 !7 !8 !9 !10 !11 !12 !13 !14 !15 !16 !17 !18 !19 !20 !21 !22 !Pont !Pos. |- | rowspan="2" |[[Campionad FIA de Formula 2 2017|2017]] | rowspan="2" |[[Prema Powerteam]] !colspan=2| [[Bahrain International Circuit|BAH]]<br />{{bandiera|BHR}} !colspan=2| [[Circuit de Catalogna|CAT]]<br />{{bandiera|ESP}} !colspan=2| [[Circuit de Monte Carlo|MON]]<br />{{bandiera|MCO}} !colspan=2| [[Circuit de Baku|BAK]]<br />{{bandiera|AZE}} !colspan=2| [[Red Bull Ring|RBR]]<br />{{bandiera|AUT}} !colspan=2| [[Circuit de Silverstone|SIL]]<br />{{bandiera|GBR}} !colspan=2| [[Hungaroring|HUN]]<br />{{bandiera|HUN}} !colspan=2| [[Circuit de Spa-Francorchamps|SPA]]<br />{{bandiera|BEL}} !colspan=2| [[Autodromo nazionale di Monza|MNZ]]<br />{{bandiera|ITA}} !colspan=2| [[Circuit de Jerez de la Frontera|JER]]<br />{{bandiera|ESP}} !colspan=2| [[Circuit de Yas Marina|YMC]]<br />{{bandiera|ARE}} ! rowspan="2" style="background:#FFFFBF; width:5%"|282 ! rowspan="2" style="background:#FFFFBF; width:5%"|1º |- |style="background:#ffdf9f;"|'''3''' |style="background:#ffffbf;"|''1'' |style="background:#ffffbf;"|'''1''' |style="background:#dfffdf;"|4 |style="background:#efcfff;"|'''Rit''' |style="background:#efcfff;"|Rit |style="background:#ffffbf;"|'''''1''''' |style="background:#dfdfdf;"|''2'' |style="background:#ffffbf;"|'''1''' |style="background:#efcfff;"|Rit |style="background:#ffffbf;"|'''1''' |style="background:#dfffdf;"|''5'' |style="background:#dfffdf;"|4 |style="background:#dfffdf;"|4 |style="background-color:#000000;color:white" | '''SQ''' |style="background:#dfffdf;"|5 |style="background:#cfcfff;"|17 |style="background:#cfcfff;"|9 |style="background:#ffffbf;"|'''1''' |style="background:#dfffdf;"|7 |style="background:#dfdfdf;"|2 |style="background:#ffffbf;"|1 |} === Formula 1 === === Resultad in Formula 1 === {{RisF1|Anno=2018|Scuderia=[[Sauber F1 Team|Sauber]]|Vettura=[[Sauber C37|C37]]|1R=13|2R=12|3R=19|4R=6|5R=10|6R=18||7R=10|8R=10|9R=9|10R=Rit|11R=15|12R=Rit|13R=Rit|14R=11|15R=9|16R=7|17R=Rit|18R=Rit|19R=7|20R=7|21R=7|Punti=39|Pos=13}} {{RisF1|Anno=2019|Scuderia=[[Scuderia Ferrari|Ferrari]]|Vettura=[[Ferrari SF90|SF90]]|1R=5|2R='''''3'''''|3R=5|4R=''5''|5R=5|6R=Rit|7R=3|8R=3|9R='''2'''|10R=3|11R=Rit|12R=4|13R='''1'''|14R='''1'''|15R='''2'''|16R='''3'''|17R=6|18R= '''''4''''' |19R=4|G19=GV|20R=18|21R=3|Punti=264|Pos=4}} {{RisF1|Anno=2020|Scuderia=[[Scuderia Ferrari|Ferrari]]|Vettura=[[Ferrari SF1000|SF1000]]|1R=2|2R=Rit|3R=11|4R=3|5R=4|6R=Rit|7R=14|8R=Rit|9R=8|10R=6|11R=7|12R=4|13R=5|14R=4|15R=10|16R=Rit|17R=13|Punti=98|Pos=8}} {{RisF1|Anno=2021|Scuderia=[[Scuderia Ferrari|Ferrari]]|Vettura=[[Ferrari SF21|SF21]]|1R=6|2R=4|3R=6|4R=4|5R='''NP'''|6R='''4 '''|7R=16|8R=7|9R=8|10R=2|11R=Rit|12R=8|N12=‡|13R=5|14R=4|15R=15|16R=4|17R=4|18R=5|19R=5|20R=8|21R=7|22R=10|Punti=159|Pos=7}} {{RisF1|Anno=2022|Scuderia=[[Scuderia Ferrari|Ferrari]]|Vettura=[[Ferrari F1-75|F1-75]]|1R='''''1'''''|2R=''2''|3R='''''1'''''|4R=6|5R='''2'''|6R='''Rit'''|7R='''4'''|8R='''Rit'''|9R=5|10R=4|11R=1|12R=Rit|G12=PP|13R=6|Punti=178|LEG=1}} <sup>‡</sup> Desgià che hann fad men del 75% de la gara gh'è stad domà la mità di pont == Alter proget == {{Interproget}} == Riferiment == *[https://www.treccani.it/enciclopedia/charles-leclerc Treccani] == Ligam de foeura == *[https://www.charlesleclerc.com/ Sit ofizzial] {{DEFAULTSORT:Leclerc, Charles}} {{Scudarie e pilota de Formula 1}} [[Categoria:Pilota de Formula 1 monegasch]] [[Categoria:Nassuu in del 1997]] d38lcs0tdiyk8koas47waxup8kkmo8l Auckland 0 245416 1129560 1129496 2022-08-24T14:47:50Z Lacky77 28646 Un poo de storia wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{sbozz}} [[Archivi:Auckland_skyline_2019.jpg|miniatura|El skyline de Auckland in del 2019.]] '''Auckland''' a l'è una cità de la [[Noeuva Zelanda]], la pussee granda e popolosa del paes e la quinta de l'[[Oceania]] intrega, cont una popolazzion urbana de 1.463.000 persone e metropolitana de 1.715.600.<ref name="mrq">{{cite journal|url=http://www.aucklandcouncil.govt.nz/EN/planspoliciesprojects/reports/technicalpublications/Documents/mrq20110303.pdf|journal=Monitoring Research Quarterly|title=Population density: are we talking about the same thing?|date=March 2011|volume=4|issue=1|page=4|archive-url=https://web.archive.org/web/20140222192914/http://www.aucklandcouncil.govt.nz/EN/planspoliciesprojects/reports/technicalpublications/Documents/mrq20110303.pdf|archive-date=22 February 2014}}</ref><ref>https://nzdotstat.stats.govt.nz/wbos/Index.aspx?DataSetCode=TABLECODE7980</ref> La se troeuva in de l'[[Isola Nord]] del Stat, in de la [[Auckland (region)|region de Auckland]], che la representa l'area metropolitana de la cità. ==Storia== L'[[istmo]] indova che la gh'è incoeu la cità el vegn abitad una prima voeulta vers el [[1350]] di [[māori]]; el se stima che la popolazzion nativa la sia rivada ai 20.000 unità prima di europee. Dopo de l'istituzzion de una colonia [[Gran Bretagna|britanega]], in del [[1840]] el William Hobson, governador sgeneral de la [[Noeuva Zelanda]], el scerniss el sit 'me noeuva [[capitala]] de la colonia. Ancaben che Auckland l'habia perdud el roeul de capitala in del [[1865]], quand che l'èstada spostada a [[Wellington]], la cità a l'è restada el principal center per l'imigrazzion e la cità pussee granda del Paes. Incoeu Auckland a l'è el modor economegh de la Noeuva Zelanda. == Geografia == La cità la se troeuva in tra el [[Golf de Hauraki]] a est, el [[Port (trasport)|port]] de Manukau a sud-ovest e di [[collina|colline]] a sud-est e a ovest. La part centrala de la cità la ocupa un strecc [[istmo]], che 'l spartiss i port de Manukau (in sul [[Mar de Tasman]]) e Waitemata (in su l'[[Ucean Pacifich|Ocean Pacifegh]]). ==Note== <references /> == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Cità de la Növa Zelanda]] 6emyt57ebjmpgfpb0ibpsib29dxwijx 1129561 1129560 2022-08-24T14:53:21Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{sbozz}} [[Archivi:Auckland_skyline_2019.jpg|miniatura|El skyline de Auckland in del 2019.]] '''Auckland''' a l'è una cità de la [[Noeuva Zelanda]], la pussee granda e popolosa del paes e la quinta de l'[[Oceania]] intrega, cont una popolazzion urbana de 1.463.000 persone e metropolitana de 1.715.600.<ref name="mrq">{{cite journal|url=http://www.aucklandcouncil.govt.nz/EN/planspoliciesprojects/reports/technicalpublications/Documents/mrq20110303.pdf|journal=Monitoring Research Quarterly|title=Population density: are we talking about the same thing?|date=March 2011|volume=4|issue=1|page=4|archive-url=https://web.archive.org/web/20140222192914/http://www.aucklandcouncil.govt.nz/EN/planspoliciesprojects/reports/technicalpublications/Documents/mrq20110303.pdf|archive-date=22 February 2014}}</ref><ref>https://nzdotstat.stats.govt.nz/wbos/Index.aspx?DataSetCode=TABLECODE7980</ref> La se troeuva in de l'[[Isola Nord]] del Stat, in de la [[Auckland (region)|region de Auckland]], che la representa l'area metropolitana de la cità. ==Storia== L'[[istmo]] indova che la gh'è incoeu la cità el vegn abitad una prima voeulta vers el [[1350]] di [[māori]]; el se stima che la popolazzion nativa la sia rivada ai 20.000 unità prima di europee. Dopo de l'istituzzion de una colonia [[Gran Bretagna|britanega]], in del [[1840]] el William Hobson, governador sgeneral de la [[Noeuva Zelanda]], el scerniss el sit 'me noeuva [[capitala]] de la colonia. Ancaben che Auckland l'habia perdud el roeul de capitala in del [[1865]], quand che l'è stada spostada a [[Wellington]], la cità a l'è restada el principal center per l'imigrazzion e anca la cità pussee granda del Paes. Incoeu a l'è el modor economegh de la Noeuva Zelanda. == Geografia == La cità la se troeuva in tra el [[Golf de Hauraki]] a est, el [[Port (trasport)|port]] de Manukau a sud-ovest e di [[collina|colline]] a sud-est e a ovest. La part centrala de la cità la ocupa un strecc [[istmo]], che 'l spartiss i port de Manukau (in sul [[Mar de Tasman]]) e Waitemata (in su l'[[Ucean Pacifich|Ocean Pacifegh]]). ==Note== <references /> == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Cità de la Növa Zelanda]] ekxftpghryo0wuz8l0j036y8d3pf9vk Ciciarada:Borlada de Costantinopel 1 245417 1129558 1129536 2022-08-24T12:45:20Z Gat lombard 31748 wikitext text/x-wiki == Borlada vs Toma == {{ping|Gat lombard}} {{ping|Sciking}} Ciao a tuts, hoo vest una sfraca de modifege ''borlada => toma'' (ind i pajine qe g'hoo "sota œgg" l'è stait modifegad depertut). Pœde capir qe vun al preferess un termen inscambe de un'olter, ma pense qe, inants de far un lavor sistemateg, ge sies de sentir ol parer de tuts. Per qella pajina qé, ind el specifeg, a l'epoga hive cernid "borlada" perqè plussee neuter de "toma" qe (i m'hera diit) l'era ligad plussee a'l borlar fiseg d'una persona (e magare anca in manera esajerada/comega). Volter cossa ne pensii ? --[[Utent:Glz19|Glz19]] ([[Ciciarada Utent:Glz19|ciciarade]]) 12:52, 22 Ago 2022 (CEST) :El sarìa ben, se sem no denanz a 'n error parent, domandà, anca per valutà la question dialetal, magara un termin mort a Milan l'è doperad benon a Crema. L'è voeuna di reson perchè ve disi de marcà el dialet. [[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) 21:16, 22 Ago 2022 (CEST) ::A gh'è minga el termin "borlada" in sui dizzionari del milanes, nanca in quell del Cherubini del 1843, anca se a bon cunt l'è on termin de derivazzion natural de "[[:Wiktionary:lmo:borlà|borlà]]" --[[Utent:Gat lombard|Gat lombard]] ([[Ciciarada Utent:Gat lombard|ciciarade]]) 21:59, 22 Ago 2022 (CEST) :::Se al va ben a tuts, torneress a "borlada" per ol titol de qella pajina qé, ma soo miga se pœde far-l depermé o ge vœl un aministrador --[[Utent:Glz19|Glz19]] ([[Ciciarada Utent:Glz19|ciciarade]]) 08:45, 23 Ago 2022 (CEST) ::::Te conosset on quai dizzionari indove che a se dis "borlada"? --[[Utent:Gat lombard|Gat lombard]] ([[Ciciarada Utent:Gat lombard|ciciarade]]) 10:03, 23 Ago 2022 (CEST) (rienter) {{ping|Glz19}} la vos l'è in bergamasch, se per ti l'è mej borlada de toma te podet cambiàlla indree. --[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) 21:12, 23 Ago 2022 (CEST) :Intant, ghe 'l ciami a di espert. --[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) 21:13, 23 Ago 2022 (CEST) ::{{ping|Sciking}} Speitom la risposta dei esperts --[[Utent:Glz19|Glz19]] ([[Ciciarada Utent:Glz19|ciciarade]]) 08:50, 24 Ago 2022 (CEST) :::De tute i manere ma havevi modificad compagn che se 'l fudess milanes: se l'è bergamasch soo no 'se dì--[[Utent:Gat lombard|Gat lombard]] ([[Ciciarada Utent:Gat lombard|ciciarade]]) 14:45, 24 Ago 2022 (CEST) 939wyuaox9behm0462c76l554ol5573 1129567 1129558 2022-08-24T20:09:51Z Glz19 13849 El Glz19 l'hà trasformad la pagina [[Ciciarada:Toma de Costantinopel]] in [[Ciciarada:Borlada de Costantinopel]] wikitext text/x-wiki == Borlada vs Toma == {{ping|Gat lombard}} {{ping|Sciking}} Ciao a tuts, hoo vest una sfraca de modifege ''borlada => toma'' (ind i pajine qe g'hoo "sota œgg" l'è stait modifegad depertut). Pœde capir qe vun al preferess un termen inscambe de un'olter, ma pense qe, inants de far un lavor sistemateg, ge sies de sentir ol parer de tuts. Per qella pajina qé, ind el specifeg, a l'epoga hive cernid "borlada" perqè plussee neuter de "toma" qe (i m'hera diit) l'era ligad plussee a'l borlar fiseg d'una persona (e magare anca in manera esajerada/comega). Volter cossa ne pensii ? --[[Utent:Glz19|Glz19]] ([[Ciciarada Utent:Glz19|ciciarade]]) 12:52, 22 Ago 2022 (CEST) :El sarìa ben, se sem no denanz a 'n error parent, domandà, anca per valutà la question dialetal, magara un termin mort a Milan l'è doperad benon a Crema. L'è voeuna di reson perchè ve disi de marcà el dialet. [[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) 21:16, 22 Ago 2022 (CEST) ::A gh'è minga el termin "borlada" in sui dizzionari del milanes, nanca in quell del Cherubini del 1843, anca se a bon cunt l'è on termin de derivazzion natural de "[[:Wiktionary:lmo:borlà|borlà]]" --[[Utent:Gat lombard|Gat lombard]] ([[Ciciarada Utent:Gat lombard|ciciarade]]) 21:59, 22 Ago 2022 (CEST) :::Se al va ben a tuts, torneress a "borlada" per ol titol de qella pajina qé, ma soo miga se pœde far-l depermé o ge vœl un aministrador --[[Utent:Glz19|Glz19]] ([[Ciciarada Utent:Glz19|ciciarade]]) 08:45, 23 Ago 2022 (CEST) ::::Te conosset on quai dizzionari indove che a se dis "borlada"? --[[Utent:Gat lombard|Gat lombard]] ([[Ciciarada Utent:Gat lombard|ciciarade]]) 10:03, 23 Ago 2022 (CEST) (rienter) {{ping|Glz19}} la vos l'è in bergamasch, se per ti l'è mej borlada de toma te podet cambiàlla indree. --[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) 21:12, 23 Ago 2022 (CEST) :Intant, ghe 'l ciami a di espert. --[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) 21:13, 23 Ago 2022 (CEST) ::{{ping|Sciking}} Speitom la risposta dei esperts --[[Utent:Glz19|Glz19]] ([[Ciciarada Utent:Glz19|ciciarade]]) 08:50, 24 Ago 2022 (CEST) :::De tute i manere ma havevi modificad compagn che se 'l fudess milanes: se l'è bergamasch soo no 'se dì--[[Utent:Gat lombard|Gat lombard]] ([[Ciciarada Utent:Gat lombard|ciciarade]]) 14:45, 24 Ago 2022 (CEST) 939wyuaox9behm0462c76l554ol5573 1129569 1129567 2022-08-24T20:24:14Z Glz19 13849 /* Borlada vs Toma */ wikitext text/x-wiki == Borlada vs Toma == {{ping|Gat lombard}} {{ping|Sciking}} Ciao a tuts, hoo vest una sfraca de modifege ''borlada => toma'' (ind i pajine qe g'hoo "sota œgg" l'è stait modifegad depertut). Pœde capir qe vun al preferess un termen inscambe de un'olter, ma pense qe, inants de far un lavor sistemateg, ge sies de sentir ol parer de tuts. Per qella pajina qé, ind el specifeg, a l'epoga hive cernid "borlada" perqè plussee neuter de "toma" qe (i m'hera diit) l'era ligad plussee a'l borlar fiseg d'una persona (e magare anca in manera esajerada/comega). Volter cossa ne pensii ? --[[Utent:Glz19|Glz19]] ([[Ciciarada Utent:Glz19|ciciarade]]) 12:52, 22 Ago 2022 (CEST) :El sarìa ben, se sem no denanz a 'n error parent, domandà, anca per valutà la question dialetal, magara un termin mort a Milan l'è doperad benon a Crema. L'è voeuna di reson perchè ve disi de marcà el dialet. [[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) 21:16, 22 Ago 2022 (CEST) ::A gh'è minga el termin "borlada" in sui dizzionari del milanes, nanca in quell del Cherubini del 1843, anca se a bon cunt l'è on termin de derivazzion natural de "[[:Wiktionary:lmo:borlà|borlà]]" --[[Utent:Gat lombard|Gat lombard]] ([[Ciciarada Utent:Gat lombard|ciciarade]]) 21:59, 22 Ago 2022 (CEST) :::Se al va ben a tuts, torneress a "borlada" per ol titol de qella pajina qé, ma soo miga se pœde far-l depermé o ge vœl un aministrador --[[Utent:Glz19|Glz19]] ([[Ciciarada Utent:Glz19|ciciarade]]) 08:45, 23 Ago 2022 (CEST) ::::Te conosset on quai dizzionari indove che a se dis "borlada"? --[[Utent:Gat lombard|Gat lombard]] ([[Ciciarada Utent:Gat lombard|ciciarade]]) 10:03, 23 Ago 2022 (CEST) (rienter) {{ping|Glz19}} la vos l'è in bergamasch, se per ti l'è mej borlada de toma te podet cambiàlla indree. --[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) 21:12, 23 Ago 2022 (CEST) :Intant, ghe 'l ciami a di espert. --[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) 21:13, 23 Ago 2022 (CEST) ::{{ping|Sciking}} Speitom la risposta dei esperts --[[Utent:Glz19|Glz19]] ([[Ciciarada Utent:Glz19|ciciarade]]) 08:50, 24 Ago 2022 (CEST) :::De tute i manere ma havevi modificad compagn che se 'l fudess milanes: se l'è bergamasch soo no 'se dì--[[Utent:Gat lombard|Gat lombard]] ([[Ciciarada Utent:Gat lombard|ciciarade]]) 14:45, 24 Ago 2022 (CEST) ::::{{ping|Gat lombard}} Per qell qe al varda la question del dizionare, come t'heet jamò diit té, "borlada" l'è una parolla derivada de "borlà", donca d'ordinare l'è miga scriita ind i dizionare. De tute i manere, pense qe la question "borlada vs toma" la sies istessa per tuts i dialets, un milanes espert al m'ha diit qe anca segond luu "toma" = persona fisega qe la borla in terra, no concet astrad (luu l'inxubiva "crodada"). Intant qe a'm speita ol {{ping|Sciking}} hoo portad indree la pajina --[[Utent:Glz19|Glz19]] ([[Ciciarada Utent:Glz19|ciciarade]]) 22:24, 24 Ago 2022 (CEST) cs55naolxqnjj7phln8veqh3zq7wom3 Utent:Gabriele Sigismondi 2 245429 1129559 2022-08-24T13:45:42Z Gabriele Sigismondi 37874 Creada pagina con "." wikitext text/x-wiki . 6t9fg2gmch401ldtk8m7pyzz632ixbb Toma de Costantinopel 0 245430 1129566 2022-08-24T20:09:51Z Glz19 13849 El Glz19 l'hà trasformad la pagina [[Toma de Costantinopel]] in [[Borlada de Costantinopel]] cont una redirezzion de ̯[[Toma de Costantinopel]] vers [[Borlada de Costantinopel]] wikitext text/x-wiki #VARDA [[Borlada de Costantinopel]] 14ixwhtbxrwr5njg7zj40p9t828p871 Ciciarada:Toma de Costantinopel 1 245431 1129568 2022-08-24T20:09:51Z Glz19 13849 El Glz19 l'hà trasformad la pagina [[Ciciarada:Toma de Costantinopel]] in [[Ciciarada:Borlada de Costantinopel]] wikitext text/x-wiki #VARDA [[Ciciarada:Borlada de Costantinopel]] dr9c94wyv8kcdk83icg3oymm8zvwb85 Assedi de Costantinopol (1453) 0 245432 1129570 2022-08-24T20:31:22Z Glz19 13849 Redirezzion a la pagina [[Borlada de Costantinopel]] wikitext text/x-wiki #VARDA [[Borlada de Costantinopel]] 14ixwhtbxrwr5njg7zj40p9t828p871 Joann Maria Viscont 0 245433 1129586 2022-08-24T20:48:11Z Glz19 13849 Redirezzion a la pagina [[Giovann Maria Vescont]] wikitext text/x-wiki #VARDA [[Giovann Maria Vescont]] kgtowq5mw2jhqsuum26a8hie2y04vo3 Trebisonda 0 245434 1129589 2022-08-24T20:51:37Z Glz19 13849 Redirezzion a la pagina [[Trabisonda]] wikitext text/x-wiki #VARDA [[Trabisonda]] 1ntje6it0rwnbduy68lojxkrdm4ynr6 Wikipedia:Imbasciada 4 245435 1129593 2022-08-24T21:02:35Z Sciking 7100 Creada pagina con "*{{lmo}} Benvegnud a l'Imbasciada de la Wikipedia in lombard. Sentes liber de sgiontàss a la lista di imbasciator se te parlet una lengua! *{{En}} Welcome to the Embassy of the Lombard Wikipedia! Feel free to contact one of our ambassadors or to leave a message on the talk page! *{{It}} Benvenuto all'ambasciata della Wikipedia in lombardo! La gran parte dei nostri utenti è in grado di comprendere o scrivere in italiano, ma non assumere che sia sempre così! Sentiti lib..." wikitext text/x-wiki *{{lmo}} Benvegnud a l'Imbasciada de la Wikipedia in lombard. Sentes liber de sgiontàss a la lista di imbasciator se te parlet una lengua! *{{En}} Welcome to the Embassy of the Lombard Wikipedia! Feel free to contact one of our ambassadors or to leave a message on the talk page! *{{It}} Benvenuto all'ambasciata della Wikipedia in lombardo! La gran parte dei nostri utenti è in grado di comprendere o scrivere in italiano, ma non assumere che sia sempre così! Sentiti libero di contattare uno dei nostri ambasciatori o di lasciare un messaggio nella pagina di discussione! == Imbasciator / Ambassadors == === Italiano === *--[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) === English === *--[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) === Català === *--[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) mylheq1749o2jacw7pntnw5ivcnf8kw 1129595 1129593 2022-08-24T21:06:10Z Sciking 7100 wikitext text/x-wiki *{{lmo}} Benvegnud a l'Imbasciada de la Wikipedia in lombard. Sentes liber de sgiontàss a la lista di imbasciator se te parlet una lengua! *{{En}} Welcome to the Embassy of the Lombard Wikipedia! Feel free to contact one of our ambassadors or to leave a message on the talk page! *{{It}} Benvenuto all'ambasciata della Wikipedia in lombardo! La gran parte dei nostri utenti è in grado di comprendere o scrivere in italiano, ma non assumere che sia sempre così! Sentiti libero di contattare uno dei nostri ambasciatori o di lasciare un messaggio nella pagina di discussione! *{{Ca}} Benvingut a l'embaixada de la Viquipèdia en català. Escriu a un dels nostres usuaris que parlen la teva llengua o deixa un missatge en la pàgina de discussió == Imbasciator / Ambassadors == === Italiano === *--[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) === English === *--[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) === Català === *--[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) 92fam53w43m7f9atnl8jegamb4xpvud 1129596 1129595 2022-08-24T21:06:31Z Sciking 7100 Sarien stad content i ministrador del 2005 wikitext text/x-wiki *{{lmo}} Benvegnud a l'Imbasciada de la Wikipedia in lombard. Sentes liber de sgiontàss a la lista di imbasciator se te parlet una lengua! *{{En}} Welcome to the Embassy of the Lombard Wikipedia! Feel free to contact one of our ambassadors or to leave a message on the talk page! *{{It}} Benvenuto all'ambasciata della Wikipedia in lombardo! La gran parte dei nostri utenti è in grado di comprendere o scrivere in italiano, ma non assumere che sia sempre così! Sentiti libero di contattare uno dei nostri ambasciatori o di lasciare un messaggio nella pagina di discussione! *{{Ca}} Benvingut a l'embaixada de la Viquipèdia en llombard. Escriu a un dels nostres usuaris que parlen la teva llengua o deixa un missatge en la pàgina de discussió == Imbasciator / Ambassadors == === Italiano === *--[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) === English === *--[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) === Català === *--[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) 4ya4i6oot2jvfruqx2mfg5fmc8mv03w 1129598 1129596 2022-08-24T21:14:47Z Sciking 7100 wikitext text/x-wiki *{{lmo}} Benvegnud a l'Imbasciada de la Wikipedia in lombard. Sentes liber de sgiontàss a la lista di imbasciator se te parlet una lengua! *{{En}} Welcome to the Embassy of the Lombard Wikipedia! Feel free to contact one of our ambassadors or to leave a message on the talk page! *{{It}} Benvenuto all'ambasciata della Wikipedia in lombardo! La gran parte dei nostri utenti è in grado di scrivere in italiano, o quantomeno lo comprende, ma non assumere che sia sempre così! Sentiti libero di contattare uno dei nostri ambasciatori o di lasciare un messaggio nella pagina di discussione! *{{Ca}} Benvingut a l'embaixada de la Viquipèdia en llombard. Escriu a un dels nostres usuaris que parlen la teva llengua o deixa un missatge en la pàgina de discussió == Imbasciator / Ambassadors == === Italiano === *--[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) === English === *--[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) === Català === *--[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) no3jr4t30u2ccnuzawfowexqz7kwsi3 Wikipedia:Embassy 4 245436 1129594 2022-08-24T21:03:14Z Sciking 7100 Redirezzion a la pagina [[Wikipedia:Imbasciada]] wikitext text/x-wiki #RINVIA[[Wikipedia:Imbasciada]] pcfzg0w6xsitewtjxnvdu6lt5wp4bwp Territori del Nord 0 245437 1129599 2022-08-24T21:24:37Z Lacky77 28646 Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{sbozz}} [[Archivi:Northern_Territory_locator-MJC.png|drita|miniatura|200x200px|El Territori del Nord in Australia.]] El '''Territori del Nord''' (''Northern Territory'' in [[Lengua inglesa|ingles]]) a l'è vun di [[Stat e territori de l'Australia|territori federai de l'Australia]], con [[capitala]] [[Darwin]], indova che la viv circa la metà de la popolazzion. == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Australia]]" wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{sbozz}} [[Archivi:Northern_Territory_locator-MJC.png|drita|miniatura|200x200px|El Territori del Nord in Australia.]] El '''Territori del Nord''' (''Northern Territory'' in [[Lengua inglesa|ingles]]) a l'è vun di [[Stat e territori de l'Australia|territori federai de l'Australia]], con [[capitala]] [[Darwin]], indova che la viv circa la metà de la popolazzion. == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Australia]] d9t3rj0cu058k0rus0bgh9pu69fuly7 1129600 1129599 2022-08-24T21:27:08Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{sbozz}} [[Archivi:Northern_Territory_locator-MJC.png|drita|miniatura|200x200px|El Territori del Nord in Australia.]] El '''Territori del Nord''' (''Northern Territory'' in [[Lengua inglesa|ingles]]) a l'è vun di [[Stat e territori de l'Australia|territori federai de l'Australia]], con [[capitala]] [[Darwin (Australia)|Darwin]], indova che la viv circa la metà de la popolazzion. El territori l'ocupa la part center-setentrionala del ''mailand'' de l'[[Australia]]. == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Australia]] 5lms73b7igd3lgilvwnp8epmw3y4one 1129601 1129600 2022-08-24T21:33:37Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{sbozz}} [[Archivi:Northern_Territory_locator-MJC.png|drita|miniatura|200x200px|El Territori del Nord in Australia.]] El '''Territori del Nord''' (''Northern Territory'' in [[Lengua inglesa|ingles]]) a l'è vun di [[Stat e territori de l'Australia|territori federai de l'Australia]], con [[capitala]] [[Darwin (Australia)|Darwin]], indova che la viv circa la metà de la popolazzion. El territori l'ocupa la part center-setentrionala del ''mailand'' de l'[[Australia]]. ==Geografia== ElTerritori del Nord el confina cont l'[[Australia Ocidental]] a ovest (meridian est 129), con l'[[Australia Meridional]] a sud (parallel sud 29), e cont el [[Queensland]] a est (meridian est 138). A nord, el territori el gh'ha el [[Mar de Timor]], the [[Mar d'Arafura]] e cont el [[Golf de Carpentaria]]. == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Australia]] 3rx7nvels9hss4e0s4fqqfmh3vh1nwx 1129602 1129601 2022-08-24T21:37:04Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{sbozz}} [[Archivi:Northern_Territory_locator-MJC.png|drita|miniatura|200x200px|El Territori del Nord in Australia.]] El '''Territori del Nord''' (''Northern Territory'' in [[Lengua inglesa|ingles]]) a l'è vun di [[Stat e territori de l'Australia|territori federai de l'Australia]], con [[capitala]] [[Darwin (Australia)|Darwin]], indova che la viv circa la metà de la popolazzion. El territori l'ocupa la part center-setentrionala del ''mailand'' de l'[[Australia]] e cont i so 1.349.129 [[km²]] a l'è la terza partizzion federala del paes dopo de l'[[Australia Ocidental]] e del [[Queensland]]. ==Geografia== ElTerritori del Nord el confina cont l'[[Australia Ocidental]] a ovest (meridian est 129), con l'[[Australia Meridional]] a sud (parallel sud 29), e cont el [[Queensland]] a est (meridian est 138). A nord, el territori el gh'ha el [[Mar de Timor]], the [[Mar d'Arafura]] e cont el [[Golf de Carpentaria]]. == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Australia]] 9btmi8pt41f0ltj3chc2j3on867hum0 1129603 1129602 2022-08-24T21:40:07Z Lacky77 28646 Un poo de dat wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{sbozz}} [[Archivi:Northern_Territory_locator-MJC.png|drita|miniatura|200x200px|El Territori del Nord in Australia.]] El '''Territori del Nord''' (''Northern Territory'' in [[Lengua inglesa|ingles]]) a l'è vun di [[Stat e territori de l'Australia|territori federai de l'Australia]], con [[capitala]] [[Darwin (Australia)|Darwin]], indova che la viv circa la metà de la popolazzion. El territori l'ocupa la part center-setentrionala del ''mailand'' de l'[[Australia]] e cont i so 1.349.129 [[km²]] a l'è la terza partizzion federala del paes dopo de l'[[Australia Ocidental]] e del [[Queensland]]. El territori a l'è poch popolad, con circa 249.000 persone.<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=1 July 2022|archive-date=29 June 2022|archive-url=https://web.archive.org/web/20220629022248/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref> ==Geografia== ElTerritori del Nord el confina cont l'[[Australia Ocidental]] a ovest (meridian est 129), con l'[[Australia Meridional]] a sud (parallel sud 29), e cont el [[Queensland]] a est (meridian est 138). A nord, el territori el gh'ha el [[Mar de Timor]], the [[Mar d'Arafura]] e cont el [[Golf de Carpentaria]]. ==Note== <references /> == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Australia]] 3qbelkils5pl6v7v9rt07gt2uyjlla8 1129604 1129603 2022-08-24T21:40:49Z Lacky77 28646 /* Geografia */ wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{sbozz}} [[Archivi:Northern_Territory_locator-MJC.png|drita|miniatura|200x200px|El Territori del Nord in Australia.]] El '''Territori del Nord''' (''Northern Territory'' in [[Lengua inglesa|ingles]]) a l'è vun di [[Stat e territori de l'Australia|territori federai de l'Australia]], con [[capitala]] [[Darwin (Australia)|Darwin]], indova che la viv circa la metà de la popolazzion. El territori l'ocupa la part center-setentrionala del ''mailand'' de l'[[Australia]] e cont i so 1.349.129 [[km²]] a l'è la terza partizzion federala del paes dopo de l'[[Australia Ocidental]] e del [[Queensland]]. El territori a l'è poch popolad, con circa 249.000 persone.<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=1 July 2022|archive-date=29 June 2022|archive-url=https://web.archive.org/web/20220629022248/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref> ==Geografia== El Territori del Nord el confina con l'[[Australia Ocidental]] a ovest (meridian est 129), con l'[[Australia Meridional]] a sud (parallel sud 29), e cont el [[Queensland]] a est (meridian est 138). A nord, el territori el gh'ha el [[Mar de Timor]], the [[Mar d'Arafura]] e cont el [[Golf de Carpentaria]]. ==Note== <references /> == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Australia]] 921ip6mhgt66a3eesvulpi1q7e4ecnl 1129605 1129604 2022-08-24T21:49:16Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{sbozz}} [[Archivi:Northern_Territory_locator-MJC.png|drita|miniatura|200x200px|El Territori del Nord in Australia.]] El '''Territori del Nord''' (''Northern Territory'' in [[Lengua inglesa|ingles]]) a l'è vun di [[Stat e territori de l'Australia|territori federai de l'Australia]], con [[capitala]] [[Darwin (Australia)|Darwin]], indova che la viv circa la metà de la popolazzion. El territori l'ocupa la part center-setentrionala del ''mailand'' de l'[[Australia]] e cont i so 1.349.129 [[km²]] a l'è la terza partizzion federala del paes dopo di Stat de l'[[Australia Ocidental]] e del [[Queensland]]. El territori a l'è poch popolad, con circa 249.000 persone in del dicember del [[2021]].<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=1 July 2022|archive-date=29 June 2022|archive-url=https://web.archive.org/web/20220629022248/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref> ==Geografia== El Territori del Nord el confina con l'[[Australia Ocidental]] a ovest (meridian est 129), con l'[[Australia Meridional]] a sud (parallel sud 29), e cont el [[Queensland]] a est (meridian est 138). A nord, el territori el gh'ha el [[Mar de Timor]], the [[Mar d'Arafura]] e cont el [[Golf de Carpentaria]]. La pupart de la popolazzion la viv in sui coste, i olter center pussee popolos dopo de la capitala a inn [[Palmerston (Australia)|Palmerston]] e [[Alice Springs]]. ==Note== <references /> == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Australia]] 6iwhgnh2uj78zv2g4n1bu68cjdpvblm 1129606 1129605 2022-08-24T22:06:23Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{sbozz}} [[Archivi:Northern_Territory_locator-MJC.png|drita|miniatura|200x200px|El Territori del Nord in Australia.]] El '''Territori del Nord''' (''Northern Territory'' in [[Lengua inglesa|ingles]]) a l'è vun di [[Stat e territori de l'Australia|territori federai de l'Australia]], con [[capitala]] [[Darwin (Australia)|Darwin]], indova che la viv circa la metà de la popolazzion. El territori l'ocupa la part center-setentrionala del ''mailand'' de l'[[Australia]] e cont i so 1.349.129 [[km²]] a l'è la terza partizzion federala del paes dopo di Stat de l'[[Australia Ocidental]] e del [[Queensland]]. El territori a l'è poch popolad, con circa 249.000 persone in del dicember del [[2021]].<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=1 July 2022|archive-date=29 June 2022|archive-url=https://web.archive.org/web/20220629022248/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref> ==Storia== L'area de quell che incoeu a l'è el Territori del Nord l'è stada abitada di indigen de miara de agn, de circa 48.400 a 68.700 agn indree. I europee hann vedud la costa del territori per la prima voeulta in del [[Sécul XVII|secol XVII]], poeu i [[Inghiltèra|ingles]] inn stad bon de fondà Darwin in del 1869. El Territori del Nord a l'era part del Noeuv Galles del Sud del [[1825]] al [[1863]], foeura che per un curt temp del febrar al dicember del [[1846]], quand che l'era part de l'Australia Setentrionala. Poeu el territori l'ha fad part de l'[[Australia Meridional]] del [[1863]] al [[1911]], quand che el 1 de sgenar a l'è a l'è stad spartid del Stat. In tra el [[1927]] e el [[1931]] el Territori del Nord el vegn spartid in ''North Australia'' e ''Central Australia'' al parallel sud 20. ==Geografia== El Territori del Nord el confina con l'[[Australia Ocidental]] a ovest (meridian est 129), con l'[[Australia Meridional]] a sud (parallel sud 29), e cont el [[Queensland]] a est (meridian est 138). A nord, el territori el gh'ha el [[Mar de Timor]], the [[Mar d'Arafura]] e cont el [[Golf de Carpentaria]]. La pupart de la popolazzion la viv in sui coste, i olter center pussee popolos dopo de la capitala a inn [[Palmerston (Australia)|Palmerston]] e [[Alice Springs]]. ==Note== <references /> == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Australia]] i3196om9bkxmiiidk6dhozxsz7hd6u9 1129607 1129606 2022-08-24T22:10:34Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{sbozz}} [[Archivi:Northern_Territory_locator-MJC.png|drita|miniatura|200x200px|El Territori del Nord in Australia.]] El '''Territori del Nord''' (''Northern Territory'' in [[Lengua inglesa|ingles]]) a l'è vun di [[Stat e territori de l'Australia|territori federai de l'Australia]], con [[capitala]] [[Darwin (Australia)|Darwin]], indova che la viv circa la metà de la popolazzion. El territori l'ocupa la part center-setentrionala del ''mailand'' de l'[[Australia]] e cont i so 1.349.129 [[km²]] a l'è la terza partizzion federala del paes dopo di Stat de l'[[Australia Ocidental]] e del [[Queensland]]. El territori a l'è poch popolad, con circa 249.000 persone in del dicember del [[2021]].<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=1 July 2022|archive-date=29 June 2022|archive-url=https://web.archive.org/web/20220629022248/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref> ==Storia== [[ARCHIVI:Australian states history 16.png|thumb|El Territori del Nord spartid in du in del 1927.]] L'area de quell che incoeu a l'è el Territori del Nord l'è stada abitada di indigen de miara de agn, de circa 48.400 a 68.700 agn indree. I europee hann vedud la costa del territori per la prima voeulta in del [[Sécul XVII|secol XVII]], poeu i [[Inghiltèra|ingles]] inn stad bon de fondà Darwin in del 1869. El Territori del Nord a l'era part del Noeuv Galles del Sud del [[1825]] al [[1863]], foeura che per un curt temp del febrar al dicember del [[1846]], quand che l'era part de l'Australia Setentrionala. Poeu el territori l'ha fad part de l'[[Australia Meridional]] del [[1863]] al [[1911]], quand che el 1 de sgenar a l'è a l'è stad spartid del Stat. In tra el [[1927]] e el [[1931]] el Territori del Nord el vegn spartid in ''North Australia'' e ''Central Australia'' al parallel sud 20. ==Geografia== El Territori del Nord el confina con l'[[Australia Ocidental]] a ovest (meridian est 129), con l'[[Australia Meridional]] a sud (parallel sud 29), e cont el [[Queensland]] a est (meridian est 138). A nord, el territori el gh'ha el [[Mar de Timor]], the [[Mar d'Arafura]] e cont el [[Golf de Carpentaria]]. La pupart de la popolazzion la viv in sui coste, i olter center pussee popolos dopo de la capitala a inn [[Palmerston (Australia)|Palmerston]] e [[Alice Springs]]. ==Note== <references /> == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Australia]] m6muld8ts3nrpwkm5n8gsp9cnqrsmfs 1129608 1129607 2022-08-24T22:10:52Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} [[Archivi:Northern_Territory_locator-MJC.png|drita|miniatura|200x200px|El Territori del Nord in Australia.]] El '''Territori del Nord''' (''Northern Territory'' in [[Lengua inglesa|ingles]]) a l'è vun di [[Stat e territori de l'Australia|territori federai de l'Australia]], con [[capitala]] [[Darwin (Australia)|Darwin]], indova che la viv circa la metà de la popolazzion. El territori l'ocupa la part center-setentrionala del ''mailand'' de l'[[Australia]] e cont i so 1.349.129 [[km²]] a l'è la terza partizzion federala del paes dopo di Stat de l'[[Australia Ocidental]] e del [[Queensland]]. El territori a l'è poch popolad, con circa 249.000 persone in del dicember del [[2021]].<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=1 July 2022|archive-date=29 June 2022|archive-url=https://web.archive.org/web/20220629022248/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref> ==Storia== [[ARCHIVI:Australian states history 16.png|thumb|El Territori del Nord spartid in du in del 1927.]] L'area de quell che incoeu a l'è el Territori del Nord l'è stada abitada di indigen de miara de agn, de circa 48.400 a 68.700 agn indree. I europee hann vedud la costa del territori per la prima voeulta in del [[Sécul XVII|secol XVII]], poeu i [[Inghiltèra|ingles]] inn stad bon de fondà Darwin in del 1869. El Territori del Nord a l'era part del Noeuv Galles del Sud del [[1825]] al [[1863]], foeura che per un curt temp del febrar al dicember del [[1846]], quand che l'era part de l'Australia Setentrionala. Poeu el territori l'ha fad part de l'[[Australia Meridional]] del [[1863]] al [[1911]], quand che el 1 de sgenar a l'è a l'è stad spartid del Stat. In tra el [[1927]] e el [[1931]] el Territori del Nord el vegn spartid in ''North Australia'' e ''Central Australia'' al parallel sud 20. ==Geografia== El Territori del Nord el confina con l'[[Australia Ocidental]] a ovest (meridian est 129), con l'[[Australia Meridional]] a sud (parallel sud 29), e cont el [[Queensland]] a est (meridian est 138). A nord, el territori el gh'ha el [[Mar de Timor]], the [[Mar d'Arafura]] e cont el [[Golf de Carpentaria]]. La pupart de la popolazzion la viv in sui coste, i olter center pussee popolos dopo de la capitala a inn [[Palmerston (Australia)|Palmerston]] e [[Alice Springs]]. ==Note== <references /> == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Australia]] tdsn25undmy35ho0zq0cdyd45tqfy0j 1129609 1129608 2022-08-24T22:16:29Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} [[Archivi:Northern_Territory_locator-MJC.png|drita|miniatura|200x200px|El Territori del Nord in Australia.]] El '''Territori del Nord''' (''Northern Territory'' in [[Lengua inglesa|ingles]]) a l'è vun di [[Stat e territori de l'Australia|territori federai de l'Australia]], con [[capitala]] [[Darwin (Australia)|Darwin]], indova che la viv circa la metà de la popolazzion. El territori l'ocupa la part center-setentrionala del ''mailand'' de l'[[Australia]] e cont i so 1.349.129 [[km²]] a l'è la terza partizzion federala del paes dopo di Stat de l'[[Australia Ocidental]] e del [[Queensland]]. El territori a l'è poch popolad, con circa 249.000 persone in del dicember del [[2021]].<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=1 July 2022|archive-date=29 June 2022|archive-url=https://web.archive.org/web/20220629022248/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref> ==Storia== [[ARCHIVI:Australian states history 16.png|thumb|El Territori del Nord spartid in du in del 1927.]] L'area de quell che incoeu a l'è el Territori del Nord l'è stada abitada di indigen de miara de agn, de circa 48.400 a 68.700 agn indree. I europee hann vedud la costa del territori per la prima voeulta in del [[Sécul XVII|secol XVII]], poeu i [[Inghiltèra|ingles]] inn stad bon de fondà Darwin in del 1869. El Territori del Nord a l'era part del Noeuv Galles del Sud del [[1825]] al [[1863]], foeura che per un curt temp del febrar al dicember del [[1846]], quand che l'era part de l'Australia Setentrionala. Poeu el territori l'ha fad part de l'[[Australia Meridional]] del [[1863]] al [[1911]], quand che el 1 de sgenar a l'è a l'è stad spartid del Stat. In tra el [[1927]] e el [[1931]] el Territori del Nord el vegn spartid in ''North Australia'' e ''Central Australia'' al parallel sud 20. ==Geografia== El Territori del Nord el confina con l'[[Australia Ocidental]] a ovest (meridian est 129), con l'[[Australia Meridional]] a sud (parallel sud 29), e cont el [[Queensland]] a est (meridian est 138). A nord, el territori el gh'ha el [[Mar de Timor]], el [[Mar d'Arafura]] e el [[Golf de Carpentaria]]. La pupart de la popolazzion la viv in sui coste, i olter center pussee popolos dopo de la capitala a inn [[Palmerston (Australia)|Palmerston]] e [[Alice Springs]]. ==Note== <references /> == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Australia]] r5ul4l8ljka3lk9b6pyrq5wfrd35ydm 1129610 1129609 2022-08-24T22:17:04Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} [[Archivi:Northern_Territory_locator-MJC.png|drita|miniatura|200x200px|El Territori del Nord in Australia.]] El '''Territori del Nord''' (''Northern Territory'' in [[Lengua inglesa|ingles]]) a l'è vun di [[Stat e territori de l'Australia|territori federai de l'Australia]], con [[capitala]] [[Darwin (Australia)|Darwin]], indova che la viv circa la metà de la popolazzion. El territori l'ocupa la part center-setentrionala del ''mailand'' de l'[[Australia]] e cont i so 1.349.129 [[km²]] a l'è la terza partizzion federala del Paes dopo di Stat de l'[[Australia Ocidental]] e del [[Queensland]]. El territori a l'è poch popolad, con circa 249.000 persone in del dicember del [[2021]].<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=1 July 2022|archive-date=29 June 2022|archive-url=https://web.archive.org/web/20220629022248/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref> ==Storia== [[ARCHIVI:Australian states history 16.png|thumb|El Territori del Nord spartid in du in del 1927.]] L'area de quell che incoeu a l'è el Territori del Nord l'è stada abitada di indigen de miara de agn, de circa 48.400 a 68.700 agn indree. I europee hann vedud la costa del territori per la prima voeulta in del [[Sécul XVII|secol XVII]], poeu i [[Inghiltèra|ingles]] inn stad bon de fondà Darwin in del 1869. El Territori del Nord a l'era part del Noeuv Galles del Sud del [[1825]] al [[1863]], foeura che per un curt temp del febrar al dicember del [[1846]], quand che l'era part de l'Australia Setentrionala. Poeu el territori l'ha fad part de l'[[Australia Meridional]] del [[1863]] al [[1911]], quand che el 1 de sgenar a l'è a l'è stad spartid del Stat. In tra el [[1927]] e el [[1931]] el Territori del Nord el vegn spartid in ''North Australia'' e ''Central Australia'' al parallel sud 20. ==Geografia== El Territori del Nord el confina con l'[[Australia Ocidental]] a ovest (meridian est 129), con l'[[Australia Meridional]] a sud (parallel sud 29), e cont el [[Queensland]] a est (meridian est 138). A nord, el territori el gh'ha el [[Mar de Timor]], el [[Mar d'Arafura]] e el [[Golf de Carpentaria]]. La pupart de la popolazzion la viv in sui coste, i olter center pussee popolos dopo de la capitala a inn [[Palmerston (Australia)|Palmerston]] e [[Alice Springs]]. ==Note== <references /> == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Australia]] 1b18p63e226ykuxivt5q5do5dfjivio Darwin (Australia) 0 245438 1129613 2022-08-25T09:03:42Z Lacky77 28646 Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{sbozz}} [[Archivi:City_landscape_of_Darwin,_Northern_Territory.jpg|miniatura|La cità de Darwin.]] '''Darwin''' a l'è una cità de l'[[Australia]], [[capitala]] del [[Territori del Nord]], cont una popolazzion de circa 147.255 persone in del [[2019]], la cità a l'è el center pussee important del territori e chì la viv pupart de la popolazzion. == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Cità de l'Australia]]" wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{sbozz}} [[Archivi:City_landscape_of_Darwin,_Northern_Territory.jpg|miniatura|La cità de Darwin.]] '''Darwin''' a l'è una cità de l'[[Australia]], [[capitala]] del [[Territori del Nord]], cont una popolazzion de circa 147.255 persone in del [[2019]], la cità a l'è el center pussee important del territori e chì la viv pupart de la popolazzion. == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Cità de l'Australia]] tvkzx8sbsxuuquca911i004ze3w2fgx 1129614 1129613 2022-08-25T09:05:26Z Lacky77 28646 Un quai dat wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{sbozz}} [[Archivi:City_landscape_of_Darwin,_Northern_Territory.jpg|miniatura|La cità de Darwin.]] '''Darwin''' a l'è una cità de l'[[Australia]], [[capitala]] del [[Territori del Nord]], cont una popolazzion de circa 147.255 persone in del [[2019]], la cità a l'è el center pussee important del territori e chì la viv pupart de la popolazzion.<ref>{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/regional-population/2018-19|title=Regional population, 2018-19 financial year|website=abs.gov.au|date=25 March 2020|publisher=Australian Bureau of Statistics|access-date=3 February 2021}}</ref> == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Cità de l'Australia]] t7lrk0q0j4gqe9fepji9qvoh29fvxgc 1129615 1129614 2022-08-25T09:08:40Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{sbozz}} [[Archivi:City_landscape_of_Darwin,_Northern_Territory.jpg|miniatura|La cità de Darwin.]] '''Darwin''' a l'è una cità de l'[[Australia]], [[capitala]] del [[Territori del Nord]], cont una popolazzion de circa 147.255 persone in del [[2019]], la cità a l'è el center pussee important del territori e chì la viv pupart de la popolazzion.<ref>{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/regional-population/2018-19|title=Regional population, 2018-19 financial year|website=abs.gov.au|date=25 March 2020|publisher=Australian Bureau of Statistics|access-date=3 February 2021}}</ref> A l'è la capitala australiana pussee piscinina e pussee a nord de tute. == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Cità de l'Australia]] ig1nen9pw7up5l1drxy680497z9ftob 1129616 1129615 2022-08-25T09:29:01Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{Nota de disambiguazion|el scenziad ingles|[[Charles Darwin]]}} {{sbozz}} [[Archivi:City_landscape_of_Darwin,_Northern_Territory.jpg|miniatura|La cità de Darwin.]] '''Darwin''' a l'è una cità de l'[[Australia]], [[capitala]] del [[Territori del Nord]], cont una popolazzion de circa 147.255 persone in del [[2019]], la cità a l'è el center pussee important del territori e chì la viv pupart de la popolazzion.<ref>{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/regional-population/2018-19|title=Regional population, 2018-19 financial year|website=abs.gov.au|date=25 March 2020|publisher=Australian Bureau of Statistics|access-date=3 February 2021}}</ref> A l'è la capitala australiana pussee piscinina e pussee a nord de tute. La cità la ciapa el so nom del scenziad ingles [[Charles Darwin]]. ==Storia== Inn stad i [[Paes Bass|olandes]] a esplorà per prim la costa nord in del [[Sécul XVII|secol XVII]] e a dissegnà la prima mapa europea de l'area. El 9 de setember del [[1839]], la nav inglesa [[HMS Beagle|HMS ''Beagle'']] la riva indova incoeu el gh'è el [[Port (trasport)|port]] de Darwin. El [[John Clements Wickham]] poeu el ciama "Port Darwin" in onor del [[Charles Darwin]], che l'era stad con lor in su la nav in del viagg prima de quell chì. La cità la vegn fondada 'me Palmerston in del [[1869]], renominada Darwin in del [[1911]].<ref name="urlDarwin – Northern Territory – Australia – Travel – smh.com.au">{{cite web |url=http://www.smh.com.au/news/Northern-Territory/Darwin/2005/02/17/1108500201604.html |title=Darwin – Northern Territory – Australia – Travel – smh.com.au |date=8 February 2004 |work=The Sydney Morning Herald |access-date=22 May 2010}}</ref> La cità a l'è stada recostrida squas del tut per quater voeulte, a causa del [[ciclon]] del [[1897]], del ciclon del [[1937]], del [[Bombardament de Darwin|bombardament giapones]] in de la [[Segonda guerra mondial|Segonda Guerra Mondial]] e del [[Ciclon Tracy]] in del [[1974.]]<ref name="DCC">{{cite web | title = A brief history of Darwin | publisher = Darwin City Council | url = http://www.darcity.nt.gov.au/aboutdarwin/history/a_brief_history.htm | access-date = 29 December 2008 | url-status = dead | archive-url = https://web.archive.org/web/20090328121247/http://www.darcity.nt.gov.au/aboutdarwin/history/a_brief_history.htm | archive-date = 28 March 2009}}</ref> ==Note== <references /> == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Cità de l'Australia]] rdwenadu04s1o34fog90g9xm8mkqk97 1129617 1129616 2022-08-25T09:35:25Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{Nota de disambiguazion|el scenziad ingles|[[Charles Darwin]]}} {{sbozz}} [[Archivi:City_landscape_of_Darwin,_Northern_Territory.jpg|miniatura|La cità de Darwin.]] '''Darwin''' a l'è una cità de l'[[Australia]], [[capitala]] del [[Territori del Nord]], cont una popolazzion de circa 147.255 persone in del [[2019]], la cità a l'è el center pussee important del territori e chì la viv pupart de la popolazzion.<ref>{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/regional-population/2018-19|title=Regional population, 2018-19 financial year|website=abs.gov.au|date=25 March 2020|publisher=Australian Bureau of Statistics|access-date=3 February 2021}}</ref> A l'è la capitala australiana pussee piscinina e pussee a nord de tute. La cità la ciapa el so nom del scenziad ingles [[Charles Darwin]]. ==Storia== Inn stad i [[Paes Bass|olandes]] a esplorà per prim la costa nord in del [[Sécul XVII|secol XVII]] e a dissegnà la prima mapa europea de l'area. El 9 de setember del [[1839]], la nav inglesa [[HMS Beagle|HMS ''Beagle'']] la riva indova incoeu el gh'è el [[Port (trasport)|port]] de Darwin. El [[John Clements Wickham]] poeu el ciama "Port Darwin" in onor del [[Charles Darwin]], che l'era stad con lor in su la nav in del viagg prima de quell chì. La cità la vegn fondada del capitan Goyder cont el nom de Palmerston, in onor de l'[[Henry Temple]], el 5 de febrar del [[1869]], renominada Darwin in del [[1911]].<ref name="urlDarwin – Northern Territory – Australia – Travel – smh.com.au">{{cite web |url=http://www.smh.com.au/news/Northern-Territory/Darwin/2005/02/17/1108500201604.html |title=Darwin – Northern Territory – Australia – Travel – smh.com.au |date=8 February 2004 |work=The Sydney Morning Herald |access-date=22 May 2010}}</ref> La cità a l'è stada recostrida squas del tut per quater voeulte, a causa del [[ciclon]] del [[1897]], del ciclon del [[1937]], del [[Bombardament de Darwin|bombardament giapones]] in de la [[Segonda guerra mondial|Segonda Guerra Mondial]] e del [[Ciclon Tracy]] in del [[1974.]]<ref name="DCC">{{cite web | title = A brief history of Darwin | publisher = Darwin City Council | url = http://www.darcity.nt.gov.au/aboutdarwin/history/a_brief_history.htm | access-date = 29 December 2008 | url-status = dead | archive-url = https://web.archive.org/web/20090328121247/http://www.darcity.nt.gov.au/aboutdarwin/history/a_brief_history.htm | archive-date = 28 March 2009}}</ref> ==Note== <references /> == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Cità de l'Australia]] asrhr7jzgosvw4npi07u0zeewu3y2cm 1129618 1129617 2022-08-25T09:46:57Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{Nota de disambiguazion|el scenziad ingles|[[Charles Darwin]]}} {{sbozz}} [[Archivi:City_landscape_of_Darwin,_Northern_Territory.jpg|miniatura|La cità de Darwin.]] '''Darwin''' a l'è una cità de l'[[Australia]], [[capitala]] del [[Territori del Nord]], cont una popolazzion de circa 147.255 persone in del [[2019]], la cità a l'è el center pussee important del territori e chì la viv pupart de la popolazzion.<ref>{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/regional-population/2018-19|title=Regional population, 2018-19 financial year|website=abs.gov.au|date=25 March 2020|publisher=Australian Bureau of Statistics|access-date=3 February 2021}}</ref> A l'è la capitala australiana pussee piscinina e pussee a nord de tute. La cità la ciapa el so nom del scenziad ingles [[Charles Darwin]]. ==Storia== Inn i grup aborigen de [[Lengua Laragiya|lengua laragiya]] i prim abitant de la zona de Darwin.<ref>{{cite web|url=http://www.larrakia.com/AboutUs.html|archive-url=https://web.archive.org/web/20090311090619/http://www.larrakia.com/AboutUs.html|archive-date=11 March 2009|title=Our People and History|publisher=Larrakia Nation Aboriginal Corporation}}</ref> El so nom de lor de l'area a l'è ''Garramilla'',<ref name="ldc">{{cite web|title=Larrakia Development Corporation|website=Larrakia Development Corporation|date=July 2017|url=https://www.larrakia.com.au/|access-date=4 July 2021}}</ref> o ben "preja bianca", per via del color de la preja in de la zona.<ref name="placename">{{cite web|title=Place Names Register|url=https://www.ntlis.nt.gov.au/placenames/view.jsp?id=24955|access-date=4 July 2021|website=NT Place Names Register}}</ref> Haveven comerci cont el sud-est Asia e importaven ben de l'ovest e del sud l'Australia. Inn stad i [[Paes Bass|olandes]] a esplorà per prim la costa nord in del [[Sécul XVII|secol XVII]] e a dissegnà la prima mapa europea de l'area. El 9 de setember del [[1839]], la nav inglesa [[HMS Beagle|HMS ''Beagle'']] la riva indova incoeu el gh'è el [[Port (trasport)|port]] de Darwin. El [[John Clements Wickham]] poeu el ciama "Port Darwin" in onor del [[Charles Darwin]], che l'era stad con lor in su la nav in del viagg prima de quell chì. La cità la vegn fondada del capitan Goyder cont el nom de Palmerston, in onor de l'[[Henry Temple]], el 5 de febrar del [[1869]], renominada Darwin in del [[1911]].<ref name="urlDarwin – Northern Territory – Australia – Travel – smh.com.au">{{cite web |url=http://www.smh.com.au/news/Northern-Territory/Darwin/2005/02/17/1108500201604.html |title=Darwin – Northern Territory – Australia – Travel – smh.com.au |date=8 February 2004 |work=The Sydney Morning Herald |access-date=22 May 2010}}</ref> La cità a l'è stada recostrida squas del tut per quater voeulte, a causa del [[ciclon]] del [[1897]], del ciclon del [[1937]], del [[Bombardament de Darwin|bombardament giapones]] in de la [[Segonda guerra mondial|Segonda Guerra Mondial]] e del [[Ciclon Tracy]] in del [[1974.]]<ref name="DCC">{{cite web | title = A brief history of Darwin | publisher = Darwin City Council | url = http://www.darcity.nt.gov.au/aboutdarwin/history/a_brief_history.htm | access-date = 29 December 2008 | url-status = dead | archive-url = https://web.archive.org/web/20090328121247/http://www.darcity.nt.gov.au/aboutdarwin/history/a_brief_history.htm | archive-date = 28 March 2009}}</ref> ==Note== <references /> == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Cità de l'Australia]] 7mtqsa2gy6hs6bhduvkgyv6tsoq7xbc 1129619 1129618 2022-08-25T10:00:43Z Lacky77 28646 Un poo de geografia wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{Nota de disambiguazion|el scenziad ingles|[[Charles Darwin]]}} {{sbozz}} [[Archivi:City_landscape_of_Darwin,_Northern_Territory.jpg|miniatura|La cità de Darwin.]] '''Darwin''' a l'è una cità de l'[[Australia]], [[capitala]] del [[Territori del Nord]], cont una popolazzion de circa 147.255 persone in del [[2019]], la cità a l'è el center pussee important del territori e chì la viv pupart de la popolazzion.<ref>{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/regional-population/2018-19|title=Regional population, 2018-19 financial year|website=abs.gov.au|date=25 March 2020|publisher=Australian Bureau of Statistics|access-date=3 February 2021}}</ref> A l'è la capitala australiana pussee piscinina e pussee a nord de tute. La cità la ciapa el so nom del scenziad ingles [[Charles Darwin]]. ==Storia== Inn i grup aborigen de [[Lengua Laragiya|lengua laragiya]] i prim abitant de la zona de Darwin.<ref>{{cite web|url=http://www.larrakia.com/AboutUs.html|archive-url=https://web.archive.org/web/20090311090619/http://www.larrakia.com/AboutUs.html|archive-date=11 March 2009|title=Our People and History|publisher=Larrakia Nation Aboriginal Corporation}}</ref> El so nom de lor de l'area a l'è ''Garramilla'',<ref name="ldc">{{cite web|title=Larrakia Development Corporation|website=Larrakia Development Corporation|date=July 2017|url=https://www.larrakia.com.au/|access-date=4 July 2021}}</ref> o ben "preja bianca", per via del color de la preja in de la zona.<ref name="placename">{{cite web|title=Place Names Register|url=https://www.ntlis.nt.gov.au/placenames/view.jsp?id=24955|access-date=4 July 2021|website=NT Place Names Register}}</ref> Haveven comerci cont el sud-est Asia e importaven ben de l'ovest e del sud l'Australia. Inn stad i [[Paes Bass|olandes]] a esplorà per prim la costa nord in del [[Sécul XVII|secol XVII]] e a dissegnà la prima mapa europea de l'area. El 9 de setember del [[1839]], la nav inglesa [[HMS Beagle|HMS ''Beagle'']] la riva indova incoeu el gh'è el [[Port (trasport)|port]] de Darwin. El [[John Clements Wickham]] poeu el ciama "Port Darwin" in onor del [[Charles Darwin]], che l'era stad con lor in su la nav in del viagg prima de quell chì. La cità la vegn fondada del capitan Goyder cont el nom de Palmerston, in onor de l'[[Henry Temple]], el 5 de febrar del [[1869]], renominada Darwin in del [[1911]].<ref name="urlDarwin – Northern Territory – Australia – Travel – smh.com.au">{{cite web |url=http://www.smh.com.au/news/Northern-Territory/Darwin/2005/02/17/1108500201604.html |title=Darwin – Northern Territory – Australia – Travel – smh.com.au |date=8 February 2004 |work=The Sydney Morning Herald |access-date=22 May 2010}}</ref> La cità a l'è stada recostrida squas del tut per quater voeulte, a causa del [[ciclon]] del [[1897]], del ciclon del [[1937]], del [[Bombardament de Darwin|bombardament giapones]] in de la [[Segonda guerra mondial|Segonda Guerra Mondial]] e del [[Ciclon Tracy]] in del [[1974.]]<ref name="DCC">{{cite web | title = A brief history of Darwin | publisher = Darwin City Council | url = http://www.darcity.nt.gov.au/aboutdarwin/history/a_brief_history.htm | access-date = 29 December 2008 | url-status = dead | archive-url = https://web.archive.org/web/20090328121247/http://www.darcity.nt.gov.au/aboutdarwin/history/a_brief_history.htm | archive-date = 28 March 2009}}</ref> ==Geografia== Darwin la gh'ha a nord el [[mar de Timor]]. La cità la gh'ha denanz la zoca che la ciapa el nom de la cità, a est la Frances Bay e la Cullen Bay a ovest. El territori de la cità a l'è pian e poch volt, inscambi i coste a inn caraterizade de parch e spiage longhe. Darwin a l'è pussee vesina ai capital de olter cinch Paes in relazzion a la capitala australiana, [[Canberra]]: 3.137 km la separen de fad de quella chì, inscambi la se troeuva a 656 km de [[Dili]] ([[Timor Est]]), a 1.818 km de [[Port Moresby]] ([[Papua Növa Guinea|Papua Noeuva Guinea]]), a 2.700 km de [[Giacarta]] ([[Indonesia]]), a 2.607 km de [[Bandar Seri Begawan]] ([[Brunei]]) e a 2.247 km de [[Ngerulmud]] ([[Palau]]). La region, 'me bona part del Territori del Nord, la gh'ha un clima tropical cont una stagion succia e vuna umida. Un period cognossud 'me "the build up" el mena in de la stagion umida temperadure e umidità pussee volte. La stagion umida la riva de solet de fin november a december. ==Note== <references /> == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Cità de l'Australia]] ia5npm12ewv2liodyn8yipl0z59vwvf 1129620 1129619 2022-08-25T10:02:00Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{Nota de disambiguazion|el scenziad ingles|[[Charles Darwin]]}} {{sbozz}} [[Archivi:City_landscape_of_Darwin,_Northern_Territory.jpg|miniatura|La cità de Darwin.]] '''Darwin''' a l'è una cità de l'[[Australia]], [[capitala]] del [[Territori del Nord]], cont una popolazzion de circa 147.255 persone in del [[2019]], la cità a l'è el center pussee important del territori e chì la viv pupart de la popolazzion.<ref>{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/regional-population/2018-19|title=Regional population, 2018-19 financial year|website=abs.gov.au|date=25 March 2020|publisher=Australian Bureau of Statistics|access-date=3 February 2021}}</ref> A l'è la capitala australiana pussee piscinina e pussee a nord de tute. La cità la ciapa el so nom del scenziad ingles [[Charles Darwin]]. ==Storia== Inn i grup aborigen de [[Lengua Laragiya|lengua laragiya]] i prim abitant de la zona de Darwin.<ref>{{cite web|url=http://www.larrakia.com/AboutUs.html|archive-url=https://web.archive.org/web/20090311090619/http://www.larrakia.com/AboutUs.html|archive-date=11 March 2009|title=Our People and History|publisher=Larrakia Nation Aboriginal Corporation}}</ref> El so nom de lor de l'area a l'è ''Garramilla'',<ref name="ldc">{{cite web|title=Larrakia Development Corporation|website=Larrakia Development Corporation|date=July 2017|url=https://www.larrakia.com.au/|access-date=4 July 2021}}</ref> o ben "preja bianca", per via del color de la preja in de la zona.<ref name="placename">{{cite web|title=Place Names Register|url=https://www.ntlis.nt.gov.au/placenames/view.jsp?id=24955|access-date=4 July 2021|website=NT Place Names Register}}</ref> Haveven comerci cont el sud-est Asia e importaven ben de l'ovest e del sud l'Australia. Inn stad i [[Paes Bass|olandes]] a esplorà per prim la costa nord in del [[Sécul XVII|secol XVII]] e a dissegnà la prima mapa europea de l'area. El 9 de setember del [[1839]], la nav inglesa [[HMS Beagle|HMS ''Beagle'']] la riva indova incoeu el gh'è el [[Port (trasport)|port]] de Darwin. El [[John Clements Wickham]] poeu el ciama "Port Darwin" in onor del [[Charles Darwin]], che l'era stad con lor in su la nav in del viagg prima de quell chì. La cità la vegn fondada del capitan Goyder cont el nom de Palmerston, in onor de l'[[Henry Temple]], el 5 de febrar del [[1869]], renominada Darwin in del [[1911]].<ref name="urlDarwin – Northern Territory – Australia – Travel – smh.com.au">{{cite web |url=http://www.smh.com.au/news/Northern-Territory/Darwin/2005/02/17/1108500201604.html |title=Darwin – Northern Territory – Australia – Travel – smh.com.au |date=8 February 2004 |work=The Sydney Morning Herald |access-date=22 May 2010}}</ref> La cità a l'è stada recostrida squas del tut per quater voeulte, a causa del [[ciclon]] del [[1897]], del ciclon del [[1937]], del [[Bombardament de Darwin|bombardament giapones]] in de la [[Segonda guerra mondial|Segonda Guerra Mondial]] e del [[Ciclon Tracy]] in del [[1974.]]<ref name="DCC">{{cite web | title = A brief history of Darwin | publisher = Darwin City Council | url = http://www.darcity.nt.gov.au/aboutdarwin/history/a_brief_history.htm | access-date = 29 December 2008 | url-status = dead | archive-url = https://web.archive.org/web/20090328121247/http://www.darcity.nt.gov.au/aboutdarwin/history/a_brief_history.htm | archive-date = 28 March 2009}}</ref> ==Geografia== Darwin la gh'ha a nord el [[mar de Timor]]. La cità la gh'ha denanz la zoca che la ciapa el nom de la cità, a est la Frances Bay e la Cullen Bay a ovest. El territori de la cità a l'è pian e poch volt, inscambi i coste a inn caraterizade de parch e spiage longhe. Darwin a l'è pussee vesina ai capital de olter cinch Paes in relazzion a la capitala australiana, [[Canberra]]: 3.137 km la separen de fad de quella chì, inscambi la se troeuva a 656 km de [[Dili]] ([[Timor Est]]), a 1.818 km de [[Port Moresby]] ([[Papua Növa Guinea|Papua Noeuva Guinea]]), a 2.700 km de [[Giacarta]] ([[Indonesia]]), a 2.607 km de [[Bandar Seri Begawan]] ([[Brunei]]) e a 2.247 km de [[Ngerulmud]] ([[Palau]]). La region, 'me bona part del Territori del Nord, la gh'ha un clima tropical cont una stagion succia e vuna umida. Un period cognossud 'me "the build up" el mena in de la stagion umida temperadure e umidità pussee volte. La stagion umida la riva de solet de fin november a december. La stagion succia la riva a magg e l'è manch umida. ==Note== <references /> == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Cità de l'Australia]] eg8kzlweyoucj4pnmw9a67vizbj7gxz 1129622 1129620 2022-08-25T10:12:40Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{Nota de disambiguazion|el scenziad ingles|[[Charles Darwin]]}} [[Archivi:City_landscape_of_Darwin,_Northern_Territory.jpg|miniatura|La cità de Darwin.]] '''Darwin''' a l'è una cità de l'[[Australia]], [[capitala]] del [[Territori del Nord]], cont una popolazzion de circa 147.255 persone in del [[2019]], la cità a l'è el center pussee important del territori e chì la viv pupart de la popolazzion.<ref>{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/regional-population/2018-19|title=Regional population, 2018-19 financial year|website=abs.gov.au|date=25 March 2020|publisher=Australian Bureau of Statistics|access-date=3 February 2021}}</ref> A l'è la capitala australiana pussee piscinina e pussee a nord de tute. La cità la ciapa el so nom del scenziad ingles [[Charles Darwin]]. ==Storia== Inn i grup aborigen de [[Lengua Laragiya|lengua laragiya]] i prim abitant de la zona de Darwin.<ref>{{cite web|url=http://www.larrakia.com/AboutUs.html|archive-url=https://web.archive.org/web/20090311090619/http://www.larrakia.com/AboutUs.html|archive-date=11 March 2009|title=Our People and History|publisher=Larrakia Nation Aboriginal Corporation}}</ref> El so nom de lor de l'area a l'è ''Garramilla'',<ref name="ldc">{{cite web|title=Larrakia Development Corporation|website=Larrakia Development Corporation|date=July 2017|url=https://www.larrakia.com.au/|access-date=4 July 2021}}</ref> o ben "preja bianca", per via del color de la preja in de la zona.<ref name="placename">{{cite web|title=Place Names Register|url=https://www.ntlis.nt.gov.au/placenames/view.jsp?id=24955|access-date=4 July 2021|website=NT Place Names Register}}</ref> Haveven comerci cont el sud-est Asia e importaven ben de l'ovest e del sud l'Australia. Inn stad i [[Paes Bass|olandes]] a esplorà per prim la costa nord in del [[Sécul XVII|secol XVII]] e a dissegnà la prima mapa europea de l'area. El 9 de setember del [[1839]], la nav inglesa [[HMS Beagle|HMS ''Beagle'']] la riva indova incoeu el gh'è el [[Port (trasport)|port]] de Darwin. El [[John Clements Wickham]] poeu el ciama "Port Darwin" in onor del [[Charles Darwin]], che l'era stad con lor in su la nav in del viagg prima de quell chì. La cità la vegn fondada del capitan Goyder cont el nom de Palmerston, in onor de l'[[Henry Temple]], el 5 de febrar del [[1869]], renominada Darwin in del [[1911]].<ref name="urlDarwin – Northern Territory – Australia – Travel – smh.com.au">{{cite web |url=http://www.smh.com.au/news/Northern-Territory/Darwin/2005/02/17/1108500201604.html |title=Darwin – Northern Territory – Australia – Travel – smh.com.au |date=8 February 2004 |work=The Sydney Morning Herald |access-date=22 May 2010}}</ref> La cità a l'è stada recostrida squas del tut per quater voeulte, a causa del [[ciclon]] del [[1897]], del ciclon del [[1937]], del [[Bombardament de Darwin|bombardament giapones]] in de la [[Segonda guerra mondial|Segonda Guerra Mondial]] e del [[Ciclon Tracy]] in del [[1974.]]<ref name="DCC">{{cite web | title = A brief history of Darwin | publisher = Darwin City Council | url = http://www.darcity.nt.gov.au/aboutdarwin/history/a_brief_history.htm | access-date = 29 December 2008 | url-status = dead | archive-url = https://web.archive.org/web/20090328121247/http://www.darcity.nt.gov.au/aboutdarwin/history/a_brief_history.htm | archive-date = 28 March 2009}}</ref> ==Geografia== Darwin la gh'ha a nord el [[mar de Timor]]. La cità la gh'ha denanz la zoca che la ciapa el nom de la cità, a est la Frances Bay e la Cullen Bay a ovest. El territori de la cità a l'è pian e poch volt, inscambi i coste a inn caraterizade de parch e spiage longhe. Darwin a l'è pussee vesina ai capital de olter cinch Paes in relazzion a la capitala australiana, [[Canberra]]: 3.137 km la separen de fad de quella chì, inscambi la se troeuva a 656 km de [[Dili]] ([[Timor Est]]), a 1.818 km de [[Port Moresby]] ([[Papua Növa Guinea|Papua Noeuva Guinea]]), a 2.700 km de [[Giacarta]] ([[Indonesia]]), a 2.607 km de [[Bandar Seri Begawan]] ([[Brunei]]) e a 2.247 km de [[Ngerulmud]] ([[Palau]]). La region, 'me bona part del Territori del Nord, la gh'ha un clima tropical cont una stagion succia e vuna umida. Un period cognossud 'me "the build up" el mena in de la stagion umida temperadure e umidità pussee volte. La stagion umida la riva de solet de fin november a december. La stagion succia la riva a magg e l'è manch umida. ==Note== <references /> == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Cità de l'Australia]] 42qm332wm1sjso5j0zl4r0ozpdxef55 Zhou Guanyu 0 245439 1129623 2022-08-25T10:42:44Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:ZhouGuanyu-Shy.jpg|thumb|El Zhou]] El '''Zhou Guanyu''' ([[Shanghai]], 30 de masg del 1999) a l'è un pilota d'auto chines, che 'l corr in [[Formula 1]] con l'[[Sauber F1|Alfa Romeo]] del 2002. In precedenza l'è stad dent a la [[Ferrari Driver Academy]], del 2014 al 2018, per passà poeu a l'[[Alpine Academy]]. A l'è el prim chines a correr in la massima serie automobilistega. == Alter proget == {{interproget}} == Ligam de foeura == *[..." wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:ZhouGuanyu-Shy.jpg|thumb|El Zhou]] El '''Zhou Guanyu''' ([[Shanghai]], 30 de masg del 1999) a l'è un pilota d'auto chines, che 'l corr in [[Formula 1]] con l'[[Sauber F1|Alfa Romeo]] del 2002. In precedenza l'è stad dent a la [[Ferrari Driver Academy]], del 2014 al 2018, per passà poeu a l'[[Alpine Academy]]. A l'è el prim chines a correr in la massima serie automobilistega. == Alter proget == {{interproget}} == Ligam de foeura == *[https://www.formula1.com/en/drivers/guanyu-zhou.html Formula 1] {{DEFAULTSORT:Zhou, Guanyu}} {{Scudarie e pilota de Formula 1}} [[Categoria:Pilota de Formula 1 chines]] [[Categoria:Nassuu in del 1999]] r8q64e6kp19e2zzi0o3mx3opx0yv82b Sauber F1 0 245440 1129624 2022-08-25T10:43:21Z Sciking 7100 Redirezzion a la pagina [[Sauber F1 Team]] wikitext text/x-wiki #RINVIA[[Sauber F1 Team]] l640qv0eqo1wf5fxp3tbx21c54ci44g Categoria:Pilota de Formula 1 chines 14 245441 1129625 2022-08-25T10:43:41Z Sciking 7100 Creada pagina con "[[Categoria:Pilota de Formula 1|China]]" wikitext text/x-wiki [[Categoria:Pilota de Formula 1|China]] g4xr7sn4nr98vemo1b6p8q19cryb896 Categoria:Pilota de Formula 1 monegasch 14 245442 1129626 2022-08-25T10:44:26Z Sciking 7100 added [[Category:Pilota de Formula 1]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] wikitext text/x-wiki [[Categoria:Pilota de Formula 1|Monaco]] hcjrkfnqa3ujqr8zfez0wjtysr0tjjn Categoria:Pilota de Formula 1 giapones 14 245443 1129629 2022-08-25T10:44:57Z Sciking 7100 added [[Category:Pilota de Formula 1]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] wikitext text/x-wiki [[Categoria:Pilota de Formula 1|Giapo]] b8w6uzksefqc3ae7wd5gzgf8lirgu7i Mineral 0 245444 1129636 2022-08-25T11:21:21Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:Sérandite, natrolite, analcime, aegirine 300-4-2112.JPG|thumb|Di minerai]] Un '''mineral''' a l'è un corp inorganegh natural assee ordenad a nivell atomegh e cont una composizzion chimega ciara, anca se minga fissa, che fann su la crosta de la Terra e di alter corp del cel. Inn tucc di solid, foeura che per el [[mercuri nativ]]. == Riferiment == *[https://www.britannica.com/science/mineral-chemical-compound Britannica] == Alter proget =..." wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:Sérandite, natrolite, analcime, aegirine 300-4-2112.JPG|thumb|Di minerai]] Un '''mineral''' a l'è un corp inorganegh natural assee ordenad a nivell atomegh e cont una composizzion chimega ciara, anca se minga fissa, che fann su la crosta de la Terra e di alter corp del cel. Inn tucc di solid, foeura che per el [[mercuri nativ]]. == Riferiment == *[https://www.britannica.com/science/mineral-chemical-compound Britannica] == Alter proget == {{Interproget}} {{Lista1000}} ow629mq3ztkwtsyfiar2gwfytjhud3e 1129637 1129636 2022-08-25T11:22:38Z Sciking 7100 Redirezzion a la pagina [[Mineraj]] wikitext text/x-wiki #RINVIA[[Mineraj]] bg16ylfkbrklydlfvwtt6fblgymzd5a Scenze umane 0 245445 1129639 2022-08-25T11:27:19Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} I '''scenze umane''' inn i discipline che studien la vita de l'om a nivell coltura, social, etigh, moral, biologegh e filosofegh in manera interdisciplinar, inscì de provà a desvilupà 'n cognosser pussee grand de l'umanità. Despess inn considerade 'n evoluzzion pussee umanistega di [[scenze sociai]]. == Riferiment == *[https://www.ibmastery.com/blog/human-science-notes-theory-of-knowledge IBmastery] == Alter proget == {{Interproget}}" wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} I '''scenze umane''' inn i discipline che studien la vita de l'om a nivell coltura, social, etigh, moral, biologegh e filosofegh in manera interdisciplinar, inscì de provà a desvilupà 'n cognosser pussee grand de l'umanità. Despess inn considerade 'n evoluzzion pussee umanistega di [[scenze sociai]]. == Riferiment == *[https://www.ibmastery.com/blog/human-science-notes-theory-of-knowledge IBmastery] == Alter proget == {{Interproget}} te4lfnq92tfye28de774f9cnlq70lbs 1129640 1129639 2022-08-25T11:28:19Z Sciking 7100 added [[Category:Scenze umane e sociai]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} I '''scenze umane''' inn i discipline che studien la vita de l'om a nivell coltura, social, etigh, moral, biologegh e filosofegh in manera interdisciplinar, inscì de provà a desvilupà 'n cognosser pussee grand de l'umanità. Despess inn considerade 'n evoluzzion pussee umanistega di [[scenze sociai]]. == Riferiment == *[https://www.ibmastery.com/blog/human-science-notes-theory-of-knowledge IBmastery] == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Scenze umane e sociai]] s4nefarxu46onr8sitpioetkk65gd1t Formula 3 0 245446 1129641 2022-08-25T11:42:34Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:Formel3 DallaraF308 Maeki09 amk.jpg|thumb|Veggia [[Dallara F308]] de Formula 3]] La '''Formula 3''' a l'è una serie de corsa d'automobil, la terza de nivell dedree a la [[Formula 1]] e a la [[Formula 2]], pensada 'me pont de ingress a la corsa professional dopo di formule mono-marca o de la noeuva [[Formula 4]]. A gh'è un [[campionad FIA de Formula 3]], pussee vari campionad locai e regionai. == Ligam de foeura == *[https://www.fiaformu..." wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:Formel3 DallaraF308 Maeki09 amk.jpg|thumb|Veggia [[Dallara F308]] de Formula 3]] La '''Formula 3''' a l'è una serie de corsa d'automobil, la terza de nivell dedree a la [[Formula 1]] e a la [[Formula 2]], pensada 'me pont de ingress a la corsa professional dopo di formule mono-marca o de la noeuva [[Formula 4]]. A gh'è un [[campionad FIA de Formula 3]], pussee vari campionad locai e regionai. == Ligam de foeura == *[https://www.fiaformula3.com/ Sit ofizzial] == Alter proget == {{Interproget}} 3ky91ughyca45ng0gkbhougrnj0ck15 1129642 1129641 2022-08-25T11:44:16Z Sciking 7100 added [[Category:Automobilism]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:Formel3 DallaraF308 Maeki09 amk.jpg|thumb|Veggia [[Dallara F308]] de Formula 3]] La '''Formula 3''' a l'è una serie de corsa d'automobil, la terza de nivell dedree a la [[Formula 1]] e a la [[Formula 2]], pensada 'me pont de ingress a la corsa professional dopo di formule mono-marca o de la noeuva [[Formula 4]]. A gh'è un [[campionad FIA de Formula 3]], pussee vari campionad locai e regionai. == Ligam de foeura == *[https://www.fiaformula3.com/ Sit ofizzial] == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Automobilism]] brkwskgopxzmykmjexujwtv44ihqri4